Conclusions

L’HCC és un càncer agressiu que es produeix en el context de malaltia hepàtica crònica i cirrosi i que es presenta amb freqüència en etapes avançades de la malaltia hepàtica. La insuficiència hepàtica concomitant associada a tumors més avançats sol impedir aplicar teràpies curatives. El HCC, així com altres tipus de càncer, poden prevenir amb mesures apropiades, com són la vacunació anti VHB, la vigilància universal de les transfusions i productes sanguinis, realitzar tractaments injectables assegurances amb material d’un sol ús i controls sanitaris, tractament i educació de les persones amb consum excessiu d’alcohol i dels usuaris de drogues intravenoses, a més dels tractaments antivirals actuals, que han demostrat ser eficaços.

Amb la millora continuada dels tractaments quirúrgics i no quirúrgics s’han demostrat beneficis importants en la supervivència general. Tot i que el TH segueix sent el millor procediment curatiu, l’escassetat d’òrgans disponibles impedeix que aquesta teràpia arribi a molts pacients amb HCC. Sorafenib ha demostrat ser un agent amb resultats encoratjadors per a molts pacients. Actualment es disposa d’regorafenib com a tractament de segona línia per als pacients amb progressió tumoral. Així mateix, s’estan realitzant assajos amb tractaments basats en anticossos, del tipus nivolumab, que ja s’han mostrat eficaços en certs tumors com: càncer de pulmó, de ronyó, melanoma, etc. Cal seguir investigant en tots els camps del HCC i, concretament, es necessiten més estudis per obtenir els marcadors que permetin avaluar la supervivència i la regressió del tumor.

Referències:

1. Rodríguez de Lope C, et al. “Características clínicas del carcinoma hepatocelular en España. Comparación con el período 2008-2009 y análisis de las causas del diagnóstico fuera de cribado. Estudio de 686 casos en 73 centros”. Med Clin (Barcelona, 2017) http://dx.doi.org/10.1016/j.medcli.2016.12.048