Panorama de futur. Noves investigacions

Com pacients ens plantegem un seguit de consideracions davant del problema de diagnòstic i maneig del HCC:

• Són molt necessaris més avenços en el tractament del càncer hepàtic. A més d’aplicar les estratègies preventives conegudes cal progressar en l’àrea de la detecció precoç i en millorar l’eficàcia terapèutica. És decisiva la màxima activitat de recerca en l’àrea de detecció, diagnòstic i estadificació del HCC per aconseguir millorar els resultats.
• És imprescindible que l’HCC deixi de veure, en els diferents àmbits assistencials, com una neoplàsia que és impossible de detectar en les seves fases inicials i per a la qual no existeix tractament. Amb això s’incrementaria el nombre de pacients susceptibles de rebre un tractament radical i, a més, podrien accedir a tractament pacients que actualment es diagnostiquen en fases avançades.
• Atès que la població en risc es troba plenament identificada, és crític que les recomanacions de cribratge s’apliquin de manera correcta i per personal format adequadament. La recerca en millorar les tècniques d’imatge (radiòlegs) i en avançar en el coneixement dels marcadors tumorals i en la medicina personalitzada serà d’importància cabdal per augmentar l’eficàcia dels plans de seguiment dels pacients amb hepatopatia crònica.
• Les investigacions han de permetre integrar les troballes de laboratori als criteris clínics per afinar en l’avaluació pronòstica dels pacients. A més, el millor coneixement de les alteracions biològiques implicades en l’oncogènesi hepàtica conduirà a identificar noves dianes per al tractament del HCC.
• L’anàlisi molecular del tumor serà un avanç ja que permetria seleccionar en un pacient determinat l’opció terapèutica més apropiada tenint en compte el perfil molecular del tumor (tractament personalitzat). Encara que aquesta aproximació és molt atractiva, en el moment actual no es disposa de biomarcadors amb aplicabilitat clínica directa, la qual està limitada per l’heterogeneïtat tumoral, tant en el mateix nòdul, com en els diferents nòduls i també al llarg de l’evolució. S’estan duent a terme grans esforços per identificar productes tumorals en sang perifèrica (l’anomenada biòpsia líquida) que superin aquestes limitacions.

Els avenços en la comprensió de la patogènesi molecular de l’HCC han conduït a la identificació de mutacions genètiques. No obstant això, encara no s’ha establert una classificació molecular del HCC, ia dia d’avui, la classificació d’estadificació segons el BCLC (Barcelona Clínic Liver Cancer) segueix sent el principal algoritme clínic per a l’estratificació de pacients segons el seu pronòstic i la seva assignació al tractament més adequat.

Els programes de vigilància permeten la detecció de tumors en etapa primerenca que són susceptibles de tractaments curatius – resecció, trasplantament de fetge o ablació local. En les etapes més avançades, només es disposa de la quimioembolització, tractament locoregional (per al HCC intermedi) i de sorafenib, tractament sistèmic (per al HCC avançat) les quals han demostrat beneficis de supervivència.

Els avenços en l’estudi del perfil del genoma i la seqüenciació genètica han portat a la classificació dels HCC basats en les seves característiques. Les anàlisis de les alteracions genètiques han identificat aquelles que podrien ser dianes terapèutiques. Però calen encara més estudis d’aquestes alteracions abans que puguin utilitzar-se com biomarcadors en la presa de decisions clíniques.

Actualment es troba en curs un assaig clínic de fase II per HCC amb el fàrmac Palbociclib com a tractament de segona línia si es deixa de respondre a sorafenib. Aquest medicament és un tractament contra el càncer que interfereix amb el creixement i la propagació de les cèl·lules canceroses en el cos. És un fàrmac inhibidor selectiu de CDK4 / 6, que ha demostrat resultats molt bons en assaigs clínics de fase II en alguns tipus de càncer de mama i s’està estudiant el seu potencial en el tractament del HCC. El control del cicle cel·lular es troba alterat en el càncer i com a conseqüència, els inhibidors del cicle cel·lular com palbociclib constitueixen una opció terapèutica atractiva. En l’última dècada s’han desenvolupat diversos inhibidors selectius. El palbociclib presenta una toxicitat tolerable (principalment neutropènia i trombocitopènia) i es preveu que pugui ser eficaç en tumors com el HCC. Tot i les dades prometedors, del potencial d’palbociclib per al tractament del HCC aquest no hi havia estat analitzat en models preclínics de HCC fins a l’actualitat. No hi ha un estudi exhaustiu en models preclínics que provin el potencial d’palbociclib per al tractament de HCC, en monoteràpia o combinat.

Quines són les noves conclusions?

S’ha publicat recentment una avaluació preclínica exhaustiva de l’activitat de palbociclib al HCC. El tractament amb aquest fàrmac va induir una detenció reversible del cicle cel·lular. Es van observar casos de no responedors en aproximadament el 30% dels pacients amb HCC, se sap que el HCC és un tumor d’elevada heterogenicidad genètica. A més, el palbociclib es va comportar tan eficientment com el sorafenib in vivo i la seva combinació va ser ben tolerada oferint millors resultats. Altres estudis en el futur, optimitzaran la selecció dels pacients més idonis, així com les millors combinacions de tractament.

En conjunt, aquest estudi va proporcionar evidència preclínica, donant suport a la realització d’assajos clínics per avaluar el potencial de palbociclib, sol o en combinació amb sorafenib, per al tractament de HCC.