Un estudi dirigit per investigadors del Karolinska Institutet (Suècia), amb la participació espanyola del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (CIBERDEM) i del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de la Fisiopatologia de l’Obesitat i Nutrició (CIBEROBN), ha identificat un fàrmac candidat pel tractament del fetge gras no alcohòlic (HGNA).
Es tracta d’un descobriment que resulta prometedor, ja que, en l’actualitat, no existeix cap tractament per a la malaltia, que afecta a moltes persones amb diabetis de tipus 2 i que pot derivar en altres malalties hepàtiques greus.
L’estudi preclínic, publicat a la revista Journal of Hepatology, indica que un anticòs que bloqueja la proteïna VEGF-B presenta una possible opció terapèutica per a la malaltia del fetge gras.
“El fetge gras està associat a diverses malalties greus i de vegades mortals”, afirma la primera autora de l’estudi, Annelie Falkevall, investigadora del Departament de Bioquímica Mèdica i Biofísica del Karolinska Institutet. “Amb el principi terapèutic que hem desenvolupat, podria ser possible prevenir el fetge gras i, amb sort, reduir el risc d’insuficiència hepàtica i càncer de fetge terminal”, expressa.
Des de fa dècades, l’obesitat i el sobrepès són una malaltia comuna a tot el món que, entre d’altres problemes, ha provocat un fort augment de la incidència de la diabetis de tipus 2.
Augment significatiu del risc de càncer de fetge
El sobrepès crònic i la diabetis de tipus 2 augmenten el risc de patir HGNA, que és la causa més freqüent de malalties hepàtiques cròniques, com insuficiència hepàtica u càncer de fetge, a Europa i als Estats Units.
El teixit adipós blanc té una notable capacitat per emmagatzemar energia en forma de lípids, però en cas d’obesitat crònica, i sovint de diabetis de tipus 2, no és suficient i augmenta la concentració d’àcids grassos a la sang. Per tant, s’emmagatzemen a altres llocs, inclòs el fetge. L’acumulació de greix al fetge no només interfereix en la secreció de glucosa i provoca resistència a la insulina, sinó que també augmenta el perill de danys permanents en un dels òrgans més importants del cos.
La HGNA afecta a més de 100 milions d’adults, i investigacions anteriors indiquen un risc 17 cops major de càncer de fetge en persones amb HGNA. A les persones amb diabetis tipus 2, la incidència de HGNA és del 25 al 29%. En l’actualitat, no existeixen fàrmacs aprovats pel tractament de la HGNA.
Un anticòs bloqueja l’alliberació d’àcids grassos
Per a l’estudi, que també ha comptat amb la participació del CSL Behring als Estats Units i del CSL Innovation a Austràlia, els investigadors van tenir accés a un candidat a fàrmac en forma d’anticòs contra la proteïna VEGF-B (Factor de Creixement Endotelial Vascular B), que controla l’alliberació d’àcids grassos del teixit adipós blanc.
“Hem identificat un nou mètode de tractament del fetge gras que consisteix en mantenir els àcids grassos al teixit adipós per a què no s’escapin i s’acumulin al fetge”, explica Ulf Eriksson, autor de l‘estudi i professor del Departament de Bioquímica Mèdica i Biofísica de l’Institut Karolinska. “Els nostres resultats demostren que el bloqueig farmacològic de la via de senyalització VEGB-B en ratolins preveu l’acumulació de greix al fetge i redueix el risc de HGNA”.
L’estudi es va realitzar en ratolins normals i modificats genèticament que van rebre dietes diferents i van ser tractats amb el fàrmac candidat. Els investigadors també van estudiar el teixit adipós de 48 pacients que anaven a sotmetre’s a cirurgia bariàtrica. La meitat del grup patia HGNA i l’altra meitat no.
Els seus resultats revelen una clara correlació entre el nivell de senyalització de VEGB-B al teixit adipós blanc i la presència de HGNA. “El següent pas per avançar en el desenvolupament d’aquest interessant candidat a fàrmac és incloure’l en un programa de desenvolupament clínic”, conclou el professor Eriksson.
Font: infosalus.com
Notícia traduïda per l’ASSCAT
