Aragonès: “L’impost sobre les begudes ensucrades envasades no té voluntat recaptatòria, sinó que busca millorar la salut de les persones”
El Parlament convalida el decret llei en el que s’inclouen les regles per a l’autoliquidació d’aquest tribut.
El nou text recull, sense cap modificació, el contingut del reglament aprovat al juny del 2017 i que el TSJC va anul·lar per defectes formals en la seva tramitació.
El vicepresident assegura que el Govern “sempre posarà el benestar general de la població per davant dels beneficis i els interessos privats d’un oligopoli”.
El vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda de la Generalitat, Pere Aragonès, va assegurar que l’Impost sobre les Begudes Ensucrades Envasades té un objectiu “clarament extra fiscal” perquè “no té voluntat recaptatòria, sinó que busca millorar la salut de les persones” perquè en línia amb les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) “com menys sucre consumim, millor per a la nostra salut”. Aragonès va fer aquestes declaracions durant la presentació del decret llei que aprova les regles per a l’autoliquidació de l’Impost sobre Begudes Ensucrades Envasades (IBEE).
Per la seva banda, la consellera de Salut, Alba Vergés, va afirmar que “necessitem totes les eines per combatre el consum excessiu de sucres. Al nostre país, un de cada tres infants té sobrepès, no podem restar aïllats a aquesta realitat, que pot convertir-se amb els anys en problemes de salut crònics per a totes aquestes persones”.
Dimecres 27 de novembre, el Parlament va donar llum verda al decret llei, aprovat pel Govern el passat 10 de setembre, que recull sense cap modificació el contingut del reglament de l’impost que va ser aprovat pel Decret 73/2017, de 20 de juny, i que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va anul·lar, no pel seu contingut, sinó per entendre que s’havien produït defectes formals en la seva tramitació, “extrem que no compartim en absolut”, assegura el vicepresident.
Segons va explicar Aragonès, el conglomerat d’associacions d’empreses productores, distribuïdores i comercialitzadores de begudes ensucrades que van interposar el recurs “no volien tombar el reglament per un defecte de forma” sinó “perquè els fa nosa a l’hora de maximitzar els seus beneficis econòmics”. En aquest sentit, segons el vicepresident, l’obligació del Govern és promoure el bé comú: “Sempre posarem el benestar general de la població per davant dels beneficis i els interessos privats d’un oligopoli”, va subratllar.
El període impositiu es manté entre els dies 1 i 20 del mes següent a cada trimestre
Segons va explicar Aragonès, la sentència del TSJC que encara no és ferma, tampoc afecta la legalitat del tribut, per la qual cosa l’impost continua vigent i se segueix meritant. Davant d’aquesta situació, i amb la voluntat de dotar de seguretat jurídica i fer front a un eventual buit legal en aspectes com el període d’autoliquidació de l’impost, el passat 10 de setembre el Govern va decidir tornar a aprovar aquest text que, com l’anterior, regula i complementa tots aquells aspectes de caràcter més tècnic o procedimental de la Llei 5/2017, del 28 de març de creació del tribut. Per exemple, el decret llei estableix, de la mateixa manera que ho feia el reglament, que el termini per presentar l’autoliquidació es fixa del dia 1 al 20 del mes següent a la finalització del període de liquidació que és trimestral.
També detalla, per exemple, que seguint la definició de “beguda ensucrada” establerta per la normativa comunitària queden excloses de tributació les begudes que s’envasen a sol·licitud del consumidor en el mateix establiment o per a la seva venda immediata, a excepció d’aquelles begudes que es subministren per mitjà d’un sortidor, que sí tributaran per l’impost. També es desenvolupa el concepte de “distribuïdor”, definit com aquell que ven la beguda en última instància al contribuent, que és qui, al seu torn la posarà a disposició del consumidor final.
Així mateix concreta que, per a la repercussió de l’impost per part del contribuent (supermercats, bars, hotels, restaurants, cinemes…) al consumidor final, no és necessari que el desglossi en el tiquet de compra.
El decret llei convalidat el 27 de novembre, que conté 6 articles, una disposició transitòria i una final.
L’IBEE, una mesura contrastada i eficient
L’impost sobre les begudes ensucrades envasades grava el consum de determinat tipus de begudes, per raó dels efectes que tenen en la salut de la població, en tant que, en atenció als edulcorants calòrics afegits que contenen són susceptibles de generar obesitat i diabetis, com ara refrescos, sodes, sucs de fruita, begudes esportives, de te i cafè, amb edulcorants calòrics afegits, energètics, o llets endolcides o alternatives a la llet.
La norma preveu dos tipus de gravamen, segons el contingut de sucre per litre de beguda: 0,08 euros per litre per a begudes amb 5 o 8 grams de sucre per 100 ml; i de 0,12 euros per litre, per a aquelles que en continguin més de 8 grams per 100 ml.
“De fet, aquest impost és una de les propostes de l’Organització Mundial de la Salut per combatre de forma exitosa el consum excessiu d’aquestes begudes”, va afirmar Aragonès, qui va recordar que l’IBEE ja s’ha aplicat i ha donat “bons resultats” a altres països i ciutats del món com França, el Regne Unit, Nova Zelanda o Mèxic. En aquest sentit, el vicepresident ha recordat que, en el cas de Catalunya, existeixen diversos estudis sobre els beneficis d’implementació d’aquesta mesura com el realitzat a l’abril del 2018 per la Universitat Pompeu Fabra, segons el qual l’impost ha aconseguit reduir un 15,4% aquest tipus de begudes. O el realitzat recentment per Ivàlua, que concloïa que “l’impost és una mesura eficient en termes econòmics”, ja que redueix la despesa sanitària per a les administracions.
