Tots els grups polítics de la Corporació municipal acordin aquesta adhesió de la ciutat a una aliança nacional promoguda pels professionals sanitaris i pacients.

El delegat Juan Manuel Flores recorda que Sevilla també va ser la primera ciutat en subscriure la Declaració de Paris contra el VIH-sida i en crear la comissió de lluita Fast-Track, una experiència de cinc anys el model de treball de la qual serveix ara de base per accelerar l’eradicació de l’hepatitis C.

L’Ajuntament de Sevilla va portar a Ple el dia 23 de juliol una declaració institucional de tots els seus grups polítics per adherir-se al moviment “Ciutats Lliures d’Hepatitis C”, #hepcityfree, que lidera l’Aliança per a l’Eliminació de les Hepatitis Víriques a Espanya, AEHVE, una organització que aglutina a les societats científiques i associacions de pacients compromeses amb l’objectiu d’acabar amb aquest problema de salut pública al país. Es tracta d’un objectiu per a què el paper de les grans ciutats és vital, doncs, amb una alta densitat de població, no només representen la major proporció de persones que viuen amb el virus de l’hepatitis C, sinó que s’ha constatat que el risc i la vulnerabilitat a la infecció i reinfeccions són, així mateix , majors a l’entorn urbà i els nous casos s’estan concentrant al seus barris, àrees metropolitanes i col·lectius més desafavorits.

Juan Manuel Flores, delegat de Benestar Social, Feina i Plans Integrals de Transformació Social de l’Ajuntament, acompanyat per representants de tots els grups polítics, ha presentat aquesta iniciativa juntament amb el doctor Javier García-Samaniego, coordinador de l’AEHVE i cap de la Secció d’Hepatologia del H.U. La Paz, i el doctor Manuel Romero Gómez,  catedràtic de Medicina de la Universitat de Sevilla i coordinador del Comitè de Sevilla de #hepcityfree, en un acte que ha comptat també amb Eva Pérez, presidenta de la Federació Nacional de Malalts i Trasplantats Hepàtics i vicepresidenta de Cocemfe (Confederació Nacional de Persones amb Discapacitat Física i Orgànica, Eva Pérez Bech.

Després d’agrair als grups polítics aquest “compromís comú” de la Corporació per lluitar contra aquesta malaltia, Flores ha recordat l’experiència acumulada de cinc anys amb l’Estratègia FAST-TRACK de prevenció de VIH i sida. “Sevilla va ser a l’octubre del 2015 la primera ciutat espanyola en rubricar la Declaració de Paris per accelerar la lluita contra el VIH-sida i en aquesta ocasió serà també la primera en l’adhesió a #hepcityfree”, segons ha dit el delegat. “El treball amb les ONG és un element substancial per poder arribar a tots els col·lectius i diagnosticar la presència del virus de forma encertada i aplicar el tractament curatiu. El diagnòstic precoç és fonamental per aturar l’hepatitis”, ha abundat el delegat.

El treball conjunt de la Comissió Fast-Track a Sevilla (que està constituïda per l’Ajuntament, l’associació Adhara, la Conselleria de Salut i les àrees d’Igualtat, Polítiques Socials i Conciliació de la Junta, Fundació Atenea, Fundació Triángulo, Metges del Món i Universitat de Sevilla) es replicarà ara en la lluita contra l’hepatitis. Així, després de la declaració institucional del Ple, es constituirà un grup de treball tècnic conformat inicialment per tècnics del Servei Municipal de Salut, l’Aliança per a l’Eliminació de les Hepatitis Víriques a Espanya, professionals sanitaris i aquelles entitats del moviment associatiu més representatives a la ciutat i que guarden relació amb aquests objectius plantejats (és a dir, entitats que treballen amb els col·lectius vulnerables).

La nova adhesió al moviment de “Ciutats Lliures d’Hepatitis C”, #hepcityfree, per part de l’Ajuntament implica que farà seus una sèrie de compromisos per accelerar l’objectiu de l’eliminació d’aquesta malaltia, que l’OMS situa pels països desenvolupats el 2024. Entre aquests compromisos es troben:

• Suport a campanyes de conscienciació per afavorir el cribratge de l’hepatitis C en la població d’entre els 40 i 70 anys d’edat, on es concentren la majoria dels casos no diagnosticats.
• La col·laboració entre les ONG i entitats socials pel diagnòstic ràpid de la infecció pel virus de l’hepatitis C en les poblacions de major risc, com immigrants de països d’alta prevalença, persones sense llar, homes que tenen sexe amb homes, addicció activa a drogues.
• La col·laboració pel compliment de les condicions higiènic-sanitàries dels establiments de tatuatge, micropigmentació o perforació cutània pírcing.
• El desenvolupament de polítiques de prevenció que incideixin en les pràctiques de risc, incrementant el coneixement sobre l’hepatitis C en la població general.
• La posta en comú de progressos, aprenentatges i oportunitats amb la resta de ciutats unides a aquesta xarxa.

“Espanya té l’oportunitat de fer història i convertir-se en el primer país entre els desenvolupats en acabar amb un problema de salut pública com l’hepatitis C. Però per guanyar aquesta batalla, necessitem prendre’ns seriosament les crides polítiques de salut pública, és a dir, hem d’acompanyar el tractament de tots els casos amb altres actuacions en matèria de mesurament, prevenció, diagnòstic precoç i atenció a col·lectius de risc”, ha explicat el doctor Javier García-Samaniego, coordinador de l’AEHVE, cap de la Secció d’Hepatologia del H.U. La Paz i investigador del CIBERehd (Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Hepàtiques i Digestives), qui ha insistit en el paper clau de les ciutats en tot això.

García-Samaniego és un dels integrants del Comitè d’Experts que està darrere d’aquesta iniciativa nacional: un comitè integrat per hepatòlegs i especialistes en Salut Pública, Microbiologia i Malalties Infeccioses, Addicions i Atenció Primària, convençuts de la posició privilegiada de les ciutats para lliurar la batalla final contra l’hepatitis C. La iniciativa (que a més compta amb la col·laboració de les companyies biofarmacèutiques AbbVie i Gilead) es desplegarà a les diferents ciutats que es sumen a la Xarxa a través de comitès locals.

Manuel Romero Gómez,  catedràtic de Medicina de la Universitat de Sevilla i coordinador adjunt del programa d’Hepatitis Virals del CIBERehd, és també membre del Comitè d’Experts de #Hepcityfree i serà el Coordinador del Comitè de Sevilla. En la seva opinió, les administracions locals, encara sense tenir les competències sanitàries, tenen molt a dir i aportar en l’objectiu de l’eliminació. “En gran mesura, el repte que tenim és de simplificació, integració i descentralització, i per això, els ajuntaments, que són les administracions més properes al ciutadà, poden tenir un paper molt rellevant”, ha dit.

En paraules d’Eva Pérez Bech, “tenim una oportunitat ideal per avançar en l’objectiu final que és eradicar definitivament l’Hepatitis C del nostre país”. Per això, projectes com HepCityFree són molt importants per seguir donant passos en la visibilització d’una malaltia que encara afecta a milers de persones a Espanya. “Ciutats Lliures d’Hepatitis C” ha d’ajudar a la conscienciació de la població sobre el VHC  i a incentivar el diagnòstic i identificació de pacients, mitjançant cribratges efectius com es proposa des d’aquest projecte en el qual “FNETH està fermament compromesa”.

Dades de l’Hepatitis C

El número de morts per hepatitis víriques ha caigut a Espanya gairebé un 40% en quatre anys, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística. Concretament, de 906 morts que es van produir el 2015 s’ha passat a 776 el 2016, 629 el 2017 i 567 el 2018.

Espanya es troba en una posició excel·lent per assolir l’objectiu final de l’eliminació de l’hepatitis C. S’estima que l’àmbit de la població general que passa per Atenció Primària encara hi hauria unes 35.000 persones virèmiques. De la mateixa manera, la taxa de diagnòstic de la malaltia és molt millorable: almenys 22.500 persones podrien estar infectades pel VHC sense ser conscients d’això. I després està un tercer grup de persones diagnosticades però que, per un motiu o un altre, no estan sent tractades.

Des de que a l’abril del 2015 es posés en marxa el Pla Estratègic Nacional per a l’Abordatge de l’Hepatitis C al Sistema Nacional de Salut i fins al juny del 2019, s’han tractat i cura amb els nous medicaments 4.321 pacients a Sevilla, dels més de 135.000 d’Espanya. No obstant, s’estima que a Sevilla capital queden encara més de 1.300 persones (unes 20.000 a tot Espanya) que tenen hepatitis C i no ho saben. Aquests pacients no diagnosticats probablement seran, a més, diagnosticats quan la malaltia els hi hagi provocat altres problemes greus de salut com càncer hepàtic, donat que l’hepatitis C és una malaltia silent els símptomes de la qual triguen anys en aparèixer. Segons ha posat de manifest un estudi recent, un de cada cinc nous diagnòstics d’aquesta malaltia són de pacients amb malaltia hepàtica avançada.

Hem d’acompanyar el tractament de tots els casos amb altres actuacions en matèria de mesurament, prevenció, diagnòstic precoç i atenció a col·lectius de risc. “Ciutats Lliures d’Hepatitis C” ha d’ajudar a la conscienciació de la població sobre el VHC i a incentivar el diagnòstic i identificació de pacients, mitjançant cribratges efectius com es proposa des d’aquest projecte.

Font: sevilla.org

Notícia traduïda per l’ASSCAT