El projecte durarà 24 mesos, amb un finançament de 23.594,32 euros provinent de la 5ª Convocatòria de Beques GILEAD a projectes de microeliminació en l’hepatitis C i epidemiologia en hepatitis D.
Les malalties hepàtiques continuen sent un problema de salut a nivell global, pel que és important seguir treballant per impulsar estratègies d’eliminació de les hepatitis virals.
L’hepatitis C és un problema de salut pública global, sent alhora l’única infecció viral crònica que es cura per complet eliminant el virus. Segons les últimes dades publicades, afecta a més de 70 milions de persones en el món, el que suposa l’1% de la població. Estudis recents efectuats a Espanya durant els últims 3 anys estimen que la seroprevalença, percentatge de persones amb qui han entrat en contacte amb el virus, oscil·la entre el 0,8% i el 1,2% de la població adulta, i que entre el 0,2% i el 0,4% mostren una infecció activa pel VHC. Aquest percentatge de la població està en risc de desenvolupar a mig-llarg termini una cirrosi hepàtica. Una part important d’aquestes persones ja han estat diagnosticades i tractades, tot i que existeix un número relativament elevat de pacients que desconeixen que tenen una hepatitis C.
Davant d’aquesta situació els investigadors de l’Institut d’Investigació Sanitària INCLIVA han iniciat un projecte per detectar en població no estudiada per hepatopatia la possibilitat d’infecció per virus de l’hepatitis C (VHC) amb la finalitat de poder oferir-los tractament i evitar en ells la progressió de la malaltia hepàtica. Així mateix, es pretén descobrir possibles infeccions virals d’altres tipus d’hepatitis i provocades per altres virus VIH.
El projecte ‘Impacte d’implementació de noves estratègies de cribratge per microeliminació d’hepatitis C en el Departament de Salut València Clínic-Malvarrosa’ té com a investigadors principals als doctors Amparo Escudero -del Grupo d’Investigació de Deteriorament Neurològic d’INCLIVA, especialista de Medicina Digestiva del Departament de Salut València-Clínic Malvarrosa i professora del Departament de Medicina de la Universitat de València (UV)-, entre les línies d’investigació de les quals es troba l’estudi d’hepatopatia víriques, i David Navarro –coordinador del Grup d’Investigació en Microbiologia Molecular i Patogènesi Microbiana d’INCLIVA, cap del Servei de Microbiologia i Parasitologia de l’Hospital Clínic i catedràtic de Microbiologia de la UV-.
A Espanya 22.478 persones desconeixen estar infectades amb infecció activa, havent de sumar també als pacients que, malgrat estar diagnosticats, no s’estan tractant.
La seroprevalença de la infecció per VHC en la població que assisteix a urgències és clarament superior a l’estimada en població general, amb una taxa d’infecció activa 2 cops superior, pel que el cribratge de l’hepatitis C en els serveis d’urgències pot ser una estratègia eficaç per augmentar la taxa de diagnòstic de la infecció VHC.
Per millorar no només el diagnòstic d’infecció per VHC sinó, a més, aconseguir una millor taxa de tractament en els diagnosticats és important millorar els circuits d’assistència a aquests pacients. En aquest sentit ‘el diagnòstic en un sol pas’ aconsegueix evitar la pèrdua de pacients en el sistema, que es pot atribuir a l‘elevat número de visites mèdiques fins arribar a l’inici de tractament.
En base a aquestes dades dels estudis en serveis d’urgències i tenint en compte tant l’objectiu de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per VHC i les recomanacions de cribratge de l’Associació Espanyola per a l’Estudi del Fetge (AEEH), que plantegen que tota la població hauria de tenir una determinació de VHC algun cop a la vida, l’actuació en el present projecte va dirigida a la població atesa en el Servei d’Urgència i a qui es realitzi el preoperatori pertinent en el Servei d’Anestèsia, aprofitant el moment de l’obtenció d’una analítica.
Font: consalud.es
Notícia traduïda per l’ASSCAT
