Nou de cada deu espanyols de 15 a 64 anys havia pres alcohol algun cop a la seva vida, segons l’enquesta EDADES de 2022 del Ministeri de Sanitat, i el 64,5% ho havia fet en l’últim mes.
El consum d’alcohol és quelcom cultural a Espanya: al sortir de la feina es prenen unes cerveses, a un sopar a casa d’amics es porta una ampolla (o dues) de vi. Gairebé tot l’oci està relacionat amb begudes alcohòliques i els experts adverteixen del risc d’aquesta normalització. “És una substància intrínsecament addictiva, més que el cannabis”, adverteix convençut Ramón Bataller, cap d’hepatologia de l’Hospital Clínic de Barcelona. per això, autoritats i experts estan d’acord en què s’han de prendre mesures per tallar aquest problema. La qüestió és quines.
El 2018, Escòcia va imposar a les begudes alcohòliques un preu unitari mínim (MUP, per les seves sigles en anglès) de 50 penics per cada unitat d’alcohol (10 mil·lilitres) que continguessin per reduir el seu consum. El passat març, la revista The Lancet publicava un article en què s’avaluava l’eficàcia d’aquesta mesura: cinc anys després s’han reduït les vendes en un 3%, s’han evitat una mitjana de 156 morts a l’any completament atribuïbles a l’alcohol i 411 hospitalitzacions per la mateixa causa. Si a Escòcia ha donat resultat, es pot reduir el consum d’alcohol a Espanya posant-li un preu mínim?
Per poder fer una comparativa, EL PAÍS ha buscat els preus de diferents begudes alcohòliques en els principals supermercats espanyols i ha calculat el preu equivalent en euros que tindrien a Escòcia (tenint en compte aquesta xifra mínima de 50 penics, la graduació i el contingut de cada beguda). A Espanya, la llauna de cervesa de 33 centilitres més barata costa 29 cèntims, i el seu contingut d’alcohol és d’1,7 unitats. Si es comparés amb Escòcia, el preu seria de 91 cèntims, més de triple. En el cas de la ginebra, la més barata en supermercats espanyols costa 5,49 euros; en els escocesos no pot costar menys de l’equivalent a 13 euros.
Tant Bataller com Albert Espelt, coordinador del Grup d’Alcohol de la Societat Espanyola de Epidemiologia (SEE), estan d’acord en què imposar un preu mínim és una mesura eficaç per reduir el consum d’alcohol entre la població. No obstant, reconeixen que, por si sola, l’efecte seria molt petit.
Bataller, que és portaveu de l’Associació Espanyola per a l’Estudi del Fetge (AEEH) per a malalties hepàtiques relacionades amb l’alcohol, explica que una mesura així ha d’acompanyar-se d’educació des d’una edat temprana, conscienciar als més joves per a què no consumeixin alcohol. “També se’ls hi han d’oferir opcions alternatives d’oci”, afegeix Jorge Jiménez, educador de la plataforma FERMAD Vive Contigo, dedicada a ajudar a persones amb addiccions i a les seves famílies. “Si l’alternativa és anar al teatre, però l’entrada costa el mateix, o més, que sortir de festa, no estem donant grans al·licients”, manifesta Jiménez.
Els dos sanitaris coincideixen en què, a nivell regulatori, les mesures que s’han aplicat a Espanya estan bé, però han d’aplicar-se de veritat, sobretot quan es parla de menors d’edat. La edat mitjana d’inici en el consum d’alcohol és als 14 anys, “quatre anys abans de l’edat legal”, recalca Espelt. L’Expert de l’AEEH insisteix en què, si només es puja el preu de la beguda i no es consciencia, quan aquests menors siguin adults i puguin permetre-s’ho la consumiran igualment.
Normalització familiar
El 74% dels adolescents espanyols ha provat l’alcohol. En l’últim mes, l’ha pres el 54% i el 23% s’ha emborratxat en aquest període, segons les dades de l’enquesta ESTUDES 2022. “Cada menor que beu alcohol va associat a un adult que ho ha fet possible”, sentencia Bataller. Això ho imputen a la normalització que es dóna des del propi entorn familiar, tot es celebra amb vi o cervesa.
Jorge Jiménez, de FERMAD, assegura que l’inici d’aquesta normalització es dóna quan els nens veuen a la seva família consumir alcohol amb motiu d’oci o alegria. “El primer cop que es prova l’alcohol sol ser en l’entorn familiar”, continua l’educador. Espelt, de la SEE, creu que és interessant preguntar-se quan va ser el primer cop que es va veure a algú beure alcohol: “Segurament, el dia del teu naixement o en el teu primer Nadal ja hi havia familiars brindant amb cava”, suggereix.
Altres dos pilars d’aquesta normalització són la publicitat i les sèries de televisió. L’epidemiòleg sosté que les campanyes publicitàries intenten vendre una relació entre el propi alcohol i un ús saludable del mateix: “Mostren persones bevent, no de festa, passant-s’ho bé a la platja, amb amics, fins i tot fent esport”. A les sèries i el cinema és “molt fàcil”, diu, veure que algú es pren una cervesa o una copa amb qualsevol pretext; quelcom que no hauria de ser el normal, afegeix.
Els experts parlen també d’un canvi en la forma de consum. Abans, segons Espelt, era un patró més mediterrani, potser es feia tots els dies, però en menor quantitat. Ara, sobretot els joves, practiquen el que es coneix com binge drinking o afartament: beure molt alcohol en poc temps. Segons el Ministeri de Sanitat, es considera afartament el consum a partir de cinc begudes alcohòliques, pels homes, o de quatre per a les dones, seguides o en un interval de dues hores.
Aquesta conducta pot predisposar a patir malalties hepàtiques (com la cirrosi) i Alzheimer, entre d’altres, explica Bataller, del Clínic: “És un consum de risc per definició”. L’efecte negatiu de l’alcohol és pitjor com més curta és l’edat d’inici. Hi ha més possibilitats de desenvolupament de cirrosi i de caure en una addicció, explica l’hepatòleg.
Els danys afecten menys als rics
“A més, pot ocasionar danys neurològics en els adolescents al no tenir el cervell completament desenvolupat”, agrega Espelt. L’epidemiòleg posa el focus en què els patrons de consum que s’adopten en l’adolescència són molt difícils d’eradicar en la vida adulta: “Tot el que normalitzes en aquesta etapa és molt difícil canviar-lo després”. L’enquesta ESTUDES 2022 mostra que el 28% dels joves entre 14 i 18 anys va practicar el binge drinking en l’últim mes.
Entre les regions de l’OMS, l’europea té el nivell més alt de consum d’alcohol i la major proporció de bevedors. Més de 200 milions de persones corren el risc de desenvolupar càncer atribuïble a l’alcohol, segons dades de la pròpia organització. L’OMS informa també que, en qualsevol societat, es registren més morts i hospitalitzacions relacionades amb l’alcohol en les poblacions desfavorides i vulnerables. Els bevedors més rics pateixen menys aquests danys de l’alcohol, per a una mateixa quantitat i patró de consum.
Espelt és conscient d’això i per això creu que mesures com el MUP escocès serveixen sobretot per allunyar de l’alcohol als consumidors més vulnerables. Escòcia no ha estat l’únic territori europeu en implantar-lo; Gales ho va incorporar a la seva legislació el 2020, però encara és aviat per tenir una anàlisi del seu efecte.
“Si ho faig car, la gent no hi accedeix, i si ho faig poc disponible, no el troba”. D’aquesta forma resumeix Espelt els enfocaments més eficaços per acabar amb el consum d’alcohol, encara que ressalta que es queden en res si no van acompanyats de prevenció i educació en salut pública.
Font: El País
Notícia traduïda per l’ASSCAT
