Des de fa anys treballa a Sanitat Penitenciària i concretament al Programa d’Hepatitis.
És de destacar que els presos són una població estratègica per a l’eliminació de l’hepatitis C i també per disminuir les possibles transmissions dins i fora. Com i quan es va iniciar el programa de les hepatitis a les presons de Catalunya?
Nosaltres, des de l’any 2000-2002 vam començar el programa d’hepatitis als diversos centres penitenciaris. Anteriorment, tots els tractaments els portaven els hepatòlegs i especialistes de VIH, malalties infeccioses, de la Unitat Hospitalària de Terrassa. A partir del 2002, quan va començar l’inici del tractament amb interferó i ribavirina, va haver-hi a cada centre un referent de malalties infeccioses, i tots ens vam formar quant a aquestes malalties perquè som metges de família. A partir de llavors, sota la supervisió de la Unitat Hospitalària de Terrassa, vam començar a tractar als pacients.
Hem viscut totes les etapes del tractament d’hepatitis, de l’inici des del interferó, després els antivirals d’acció directa de primera generació amb tots els efectes secundaris terribles, que va ser durant un any aproximadament. I després, durant el 2014, hem fet el tractament amb els antivirals d’acció directa amb molt d’èxit.
Podríem tenir una idea de quants reclusos hi ha a les presons catalanes i les característiques d’aquestes persones?
La població penitenciària ha anat oscil·lant en el temps. Actualment, potser va haver-hi una època en què vam arribar a més de 9.000 ingressos. Ara, en aquests moments, no arriba als 8.000. Hi ha hagut un descens sobretot aquest últim any perquè a partir de la pandèmia han intentat prioritzar que tots els tercers graus fossin a centres oberts, o donar-los articles per sortir i poder viure segons l’article 86.4. I llavors hi ha hagut una disminució d’interns a les presons.
La població també ha anat evolucionant amb el temps perquè ja des de que va començar el VIH l’any 82 vam detectar casos. El primer cas detectat va ser al centre penitenciari de La Model i en aquell moment la població era un 40% de població VIH. A dia d’avui, la població penitenciària, a tots els centres penitenciaris de Catalunya, estem oscil·lant en més d’un 4% de població amb serologia VIH.
A nivell d’hepatitis C també està relacionat amb la població que hi havia. Al principi, vam veure que en l’època amb els tractaments, les addiccions, sobretot amb heroïna, i amb tractaments amb via parenteral és quan hi ha el gran augment de població amb VIH. A mida que es redueix el consum d’heroüna, també disminueix la població VIH.
Quant a l’hepatitis veiem la mateixa evolució. Ara la població d’hepatitis oscil·la en un 6% amb serologia d’hepatitis C. I també ha canviat molt perquè en els últims anys en què hem pogut tractar pràcticament a tota la població, actualment la població amb càrrega viral als centres és molt baixa. Estem per sota de l’1% de població amb càrrega viral positiva. Potser aquest últim any s’han aturat una mica els tractaments degut a la pandèmia, ja que hem estat molts mesos combatent la COVID-19, i hem baixat una mica el marge als tractaments d’hepatitis C. Però ara hem tornat a reiniciar-los i realment també gairebé tractes a la gent que arriba, perquè ja no tenim pacients per tractar.
Des de finals del 2014 que van començar els primers tractaments amb antivirals d’acció directa, que vam començar a tractar sobretot a la població amb més patologia, tots els F-4 que eren els que teníem permesos, fins al dia d’avui, fins al gener del 2020 hem tractat a 1.089 pacients a tots els centres penitenciaris. Ara ja estem tractant, pràcticament, només a la gent que va arribant i, curiosament, quan penses que la població que tens, creus que els centres estan nets, que no tens hepatitis, van arribant amb els ingressos procedents de llibertat i, sobretot, població estrangera, molts georgians, ens arriben moltes persones amb hepatitis. Gent que podríem dir que la població està oculta, que desconeixen que són hepatitis C i que, de vegades, descobreixen que tenen aquesta malaltia en el moment d’ingressar a presó.
Com es fa la detecció de les hepatitis i el tractament antiviral dins de la presó? Com s’asseguren de l’adherència i del seguiment posterior?
El programa d’ingrés a presons és un programa molt potent, en el qual, tota persona procedent de llibertat, se li fa un cribratge serològic, tant de VIH, hepatitis, tuberculosi (prova de la tuberculina) i malalties de transmissió sexual. Llavors, tots els cribratges i serologies de totes les hepatitis es fan, sempre sota el consentiment i l’acceptació normalment. Hi ha poques persones que renuncien a fer-se analítiques. Amb això tenim una població rondant gairebé el 85%-90% que té feta tota la serologia. Quines persones no les tenen fetes o renuncien a fer-se l’analítica? Sobretot les persones de centres de preventius, que de vegades no dóna temps a fer les analítiques perquè vénen, potser paguen una multa i ja se’n van, i no has tingut temps de programa l’analítica.
A partir del moment en què nosaltres tenim una persona que necessita, centrant-nos en el cas de l’hepatitis C, doncs la derivem a les persones referents del programa d’hepatitis, que estan dins del grup de malalties infeccioses. A partir d’aquí, nosaltres demanem càrrega viral i ens podem trobar una persona que si és positiva, no s’ha tractat mai i desconeixia que tenia la malaltia, o perquè s’ha reinfectat i havia fet tractament, o una persona amb càrrega viral negativa perquè ja s’ha tractat o perquè ha fet un aclariment espontani.
Amb aquestes dades ja iniciem tota la bateria de proves com és demanar una ecografia, nosaltres disposem de FibroScan® amb una periodicitat aproximada de cada tres mesos; en el cas que no li puguem determinar fer el FibroScan® utilitzem les proves indirectes i amb tot això intentem iniciar el tractament el més ràpid possible. A partir del moment en què demanem el tractament, en més o menys una setmana, rebem el tractament complet de manera que en algun cas en què el pacient tingués la llibertat, es pugui emportar el tractament. Ara els tractaments són molt curts, són de 8-12 setmanes i iniciem de seguida el tractament.
El metge valora l’adherència a aquestes tractament, hi ha un seguiment també per part d’infermeria i hi ha dues maneres de donar el tractament. Hi ha centres que el donen en el que s’anomena “preses de tractament observades”, en què l’auxiliar de clínica, cada matí o en cada presa corresponent se’l dóna directament en mà. I d’altres centres que el donem setmanalment i que el seguiment el fa directament la infermera.
L’avantatge d’aquests tractaments curts és que podem assegurar el tractament. També hi ha una figura molt important, sobretot en el cas de preventius, que és la figura de la infermera d’enllaç. Si hi ha un pacient que surt en llibertat, la infermera d’enllaç, que és la persona que deriva al pacient quan surt, li prepara tota la documentació, li programa les visites a l’hospital o al metge de capçalera. Llavors es tracta d’una figura que ens ha ajudat molt a mantenir aquest vincle.
També és cert que els interns molts cops canvien d’un centre penitenciari a un altre. Actualment això ho tenim molt coordinat i de seguida, a través del clínic o a través de mail, comuniquem a l’altre centre que aquesta persona va allà per a què sàpiguen que aquesta persona ha de fer el seguiment o el tractament. Posteriorment al tractament ja es fan els controls a les 12 setmanes per veure si han respost al tractament i després un seguiment depenent de si la persona és un toxicòman o almenys mantenir-lo fins a un any.
En el cas de les persones que tenen un grau de fibrosi alt és important que facin un seguiment per part de l’hepatòpata, i se li fa el control cada sis mesos per ecografia per a l’screening del carcinoma hepatocel·lular, o en el cas que hagin de fer fibrogastroscòpia cada dos anys, tot el seguiment el fem nosaltres.
Com ho fan per compartir els protocols del tractament i els resultats entre els diferents centres penitenciaris?
Nosaltres, tots els referents, vam fundar un grup de malalties infeccioses quan ens vam integrar a l’Institut Català de la Salut (ICS) el 2014 (encara que anteriorment ja fèiem reunions), llavors ja vam constituir un grup amb estatuts, que consensua tots els protocols, impulsa els treballs de recerca, ens forma en totes les malalties infeccioses, no només en hepatitis. A aquest grup pertany una persona de cada centre penitenciari i som els que proporcionem la informació a la resta dels equips.
Per últim, creu que s’aconseguirà l’eliminació de les hepatitis virals a les presons de Catalunya?
Jo crec que sí. Per exemple al meu centre, que és el de Figueres, al desembre ja no hi havia ningú per tractar. I ara és a goteig, arriba un intern i el tractes. Però el que s’ha de vigilar molt és el tema de les reinfeccions. Perquè ja no és només el contagi dins, que molts cops et trobes la sorpresa de gent que ha sortit en llibertat, que s’havien curat d’una hepatitis i que tornen infectats.
Tenim una taxa de reinfecció als centres, que vam presentar en un estudo que es va publicar el 2019, que oscil·la gairebé un 10%, però també està associada a un major nombre de factors de risc. Com més factors de risc té una persona, hi ha més possibilitats de reinfecció. Llavors, si és una persona que té antecedents de toxicomania i de VIH, la possibilitat de reinfecció és pràcticament nul·la, i a partir que hi ha més ítems, hi ha també més possibilitats de reinfecció.
Però jo estic molt esperançada i crec que anem pel bon camí. És a dir, que hem passat d’unes taxes de virèmia altíssimes i ara pràcticament no arriba a l’1%.
*Veure l’entrevista al canal de YouTube de l’ASSCAT
Entrevista publicada a la revista asscatinForma nº 25
