Per què en el Programa pel Control de les Hepatitis han estat prioritàries les actuacions a nivell de les poblacions més vulnerables?
Des de l’Agència considerem que el paper dels pacients és molt important per millorar la qualitat i la idoneïtat de tots els programes que es fan. No és una qüestió de la salut i dels experts sanitaris, sinó de tots. Jo no diria que s’hagi donat prioritat exclusivament a les poblacions vulnerables. Sí que podria dir que en aquests moments s’ha de fer un esforç especial en aquestes poblacions perquè, entre d’altres coses, tota la borsa de pacients que estaven a les llistes d’espera dels centres hospitalaris per ser tractats, tots s’han anat tractant, sobretot perquè en anys anteriors també hi havia problemes per aquest tractament. Primer eren problemes d’accés perquè no tots els infectats podien accedir-hi, sinó que es primava a gent més malalta; i també perquè es va començar amb uns tractaments molt eficaços, però també molt cars. I això, sobretot en l’època de crisi, posava uns límits.
Tot això s’ha superat i podem dir que la gent que estava ja identificada, diagnosticada i es volia tractar, creiem que tots han estat tractats pràcticament, i llavors ens queden les poblacions vulnerables, és a dir, aquelles poblacions que tenen dificultat per accedir al sistema sanitari, i també fins i tot per tenir un bon diagnòstic. Però jo en diria un altre, que és un esforç en el qual ens estem focalitzant que són tots aquells pacients que no siguin d epoblacions vulnerables, però que en el seu dia els hi van ser detectats algun marcador serològic o algun diagnòstic associat amb la infecció per l’hepatitis C.
I aquesta gent que, de vegades, ni ells en són conscients, ni els metges són conscients que en el seu dia, potser en els anys 90, els hi van fer una anàlisi i va sortir positiu, aquestes persones estan en una situació de no accedir al tractament bàsicament perquè no són conscients que poden estar infectades. Llavors, aquest és el segon gran focus de treball per a nosaltres: intentar veure com poden identificar al sistema sanitari a totes aquelles persones que haurien, d’una o altra manera, en registres sanitaris, en història clínica, etc. tinguin algun marcador serològic, algun diagnòstic, quelcom que faci sospitar que estan infectades i com sabem també quines han estat tractades, podem identificar quines no i veure quins mecanismes, de quina manera podem ajudar als metges d’atenció primària sobretot, a fer una bona identificació i seguiment d’aquests pacients.
Com us està afectant la pandèmia en el seguiment dels programes d’eliminació de les hepatitis?
És difícil tenir dades molt fiables, però, sens dubte, la COVID ha significat dues grans coses. En primer lloc, la dificultat per fer activitats que abans eren rutinàries i aquí sí que puc posar un exemple, és a dir, en un centre per a drogodependents on es reclutava a pacients per ser tractats pel virus de l’hepatitis C, ha disminuït gairebé un 80% el reclutament durant la COVID. Senzillament perquè els pacients no anaven al centre perquè hi havia una restricció de mobilitat i no se’ls hi podia oferir i, per tant, va baixar molt. En segon lloc, tot el sistema sanitari s’ha focalitzat en aquelles situacions més urgents, a banda de la COVID. Per tant, sí que podem dir que ha afectat.
Quantes persones han rebut tractament per hepatitis C fins ara a Catalunya?
A Catalunya, que tinguem un registre, més de 25.000 persones han rebut tractament. El que ens preocupa ara i això és un esforç que hem de fer és que encara la gent tractada el 2019, un de cada quatre tractats feia el seu primer tractament amb una malaltia hepàtica avançada, és a dir, amb una fibrosi 3 o 4. I això és preocupant perquè podia ser una malaltia curable, però quan un ja té uan fibrosi 3 o 4, a aquest pacient li curarem la infecció, però no li anirem a curar la malaltia hepàtica. I aquesta és la preocupació que tenim que encara, el 2015 i 2016 era més elevat, era un 30-35%, però encara a data d’avui en torn al 22-23% de la gent que s’està tractant ara arriba a tractament tard.
Es realitzen activitats de formació sobre les hepatitis víriques amb els equips sanitaris a la medicina primària?
Es fa formació i s’ha anat fent formació en els últims anys, no únicament en atenció primària, sinó també en aquells professionals que estan més amb poblacions vulnerables i amb major prevalença, com professionals de drogodependències, professionals que treballen amb pacients VIH positius, professionals que treballen amb població immigrant… Ara tenim un programa en què aquest any es llançaran tres intervencions comunitàries per immigrants de països amb alta prevalença.
La nostra línia de treball ara és tenir un paquet d’intervenció en primària i, per tant, des de l’Administració veiem també el que està fent sobre el terreny. Per exemple, a Tarragona es va fer una bona experiència en la qual, a banda de la formació, vam veure que és important tenir un expert, un referent de les hepatitis dins de cada CAP i, alhora, un sistema d’identificació de cerca per a què amb el sistema de les històries clíniques s’ajudi a recuperar per mitjà d’instruments tecnològics i s’informi als metges dels pacients amb anticossos positius que tenen, per exemple, hi ha un que té virèmia i encara no ha estat derivat al metge especialista de l’hospital, i al qual l’ha derivat, de quina informació disposa sobre si ha estat tractat o no…
El que volem és que tot aquest sistema pugui tenir un llistat que sigui actualitzat pel metge de primària de manera regular per saber en quin grau estan els seus pacients, per a què ajudi a prendre decisions clíniques. Això és en el que estem actualment.
Quins són els protocols per a l’eliminació de l’hepatitis B? Què s’està fent en aquest sentit? Està previst realitzar més activitats a Catalunya en vistes a l’eliminació del VHB?
Estem estudiant també l’hepatitis B, puc dir que, d’una banda, en tota intervenció que es faci amb immigrants va inclosa l’hepatitis B, no només l’hepatitis C. No pot ser que nosaltres anem a una associació d’immigrants, fem l’hepatitis C i no puguem oferir l’hepatitis B i, de vegades, si té factors de risc potser també el VIH. Però aquestes dues aniran integrades. Per tant, a immigració la incloem sí o sí, igual que la derivació i la vacunació. Tot això ho estem treballant.
Sorprenentment hem estudiat l’hepatitis B en alguns col·lectius molt marginals, com els drogodependents, i encara que són marginals i siguin espanyols, per tant, gent nascuda aquí i que, per tant, hauria d’estar vacunada, sabem que hi ha un bloc allà de gent que no està immunitzada. En aquest sentit, l’important és insistir en mantenir la cobertura vacunal tal i com està ara.
*Veure l’entrevista al canal de YouTube de l’ASSCAT
Entrevista publicada a la revista asscatinForma nº 25
