Un estudi analitza com canvia la senescència cel·lular després d’eliminar el virus de l’hepatitis C en persones també infectades amb el virus del VIH.
Un equip de l’Institut de Salud Carlos III (ISCIII) ha publicat un estudi a la revista Biomedicine and Pharmacotherapy que analitza com canvia la senescència cel·lular després d’eliminar el virus de l’hepatitis C (VHC) en persones també infectades amb el virus del VIH.
La senescència cel·lular és un dels mecanismes que tenen les cèl·lules per interrompre la seva proliferació i desenvolupament davant d’un dany. Aquest procés es posa en marxa quan apareixen errors en l’activitat cel·lular que impedeixen el seu correcte funcionament i, si falla, permet que les cèl·lules alterades segueixin proliferant, augmentant el risc de problemes associats a l’envelliment, com el càncer.
Les infeccions virals poden ser inductores de senescència, i en aquest sentit la investigació ara publicada confirma que l’eliminació del VHC en persones amb VIH deixa ‘seqüeles’ biològiques en forma de diverses formes de senescència cel·lular i aporta noves evidències que apunten a la necessitat de disminuir l’estrès oxidatiu en aquests pacients.
Aproximadament 2,3 milions de persones que viuen amb el VIH a tot el món estan coinfectats pel VHC, i la majoria d’elles desenvolupa una infecció crònica d’aquest últim virus. La coinfecció produeix una senescència cel·lular prematura induïda pel virus de l’hepatitis C, que es caracteritza per un augment de l’estrès oxidatiu i per l’aparició d’un fenotip secretor associat a la senescència (SASP).
L’estudi, la primera autora del qual és Violeta Lara i que està liderat per les investigadores Verónica Briz i Amanda Fernández, ha analitzat com canvien diversos marcadors associats a la senescència cel·lular quan ha passat un any després de l’eliminació del VHC gràcies a l’ús de fàrmacs antivirals d’acció directa (AADs), i com evolucionen aquest biomarcadors en persones que viuen amb el VIH amb una història prèvia de resolució espontània del VHC (en ocasions, la infecció pel virus de l’hepatitis C remet per si sola, quelcom poc comú sobretot en pacients VIH).
La investigació, liderada des de la Unitat de Patogènesi i Immunitat Viral i la Unitat d’Infecció Viral i Immunitat del Laboratori d’Hepatitis del Centre Nacional de Microbiologia de l’ISCIII, senyala que aquestes persones mostren certes fortaleses immunitàries que els hi permeten gestionar millor l’estrès oxidatiu i el fenotip SASP derivats de la infecció viral. Aquesta millora s’incrementa a mida que augmenta el temps des de que va tenir lloc la resolució espontània del VHC, el que permet l’aparició d’un perfil de senescència cel·lular més eficaç que el de les persones amb VIH que no havien tingut prèviament cap infecció per VHC.
En el cas dels pacients amb VIH que havien aconseguit eliminar el VHC gràcies als fàrmacs antivirals d’acció directa i cursaven infecció crònica per VHC, també van mostrar una millora parcial dels nivells d’estrès oxidatiu i dels biomarcadors del fenotip SASP, amb valors similars als del grup control.
Les autores conclouen que l’eliminació del VHC, tant de forma espontània com gràcies al tractament amb antivirals, condueix a diversos perfils de senescència cel·lular en la població amb VIH, i que el tractament amb els citats antivirals d’acció directa no és suficient per restaurar de forma completa els nivells d’envelliment cel·lular prematur, el que pot comportar un augment del risc de patir en el futur més malalties associades a l’edat.
Els resultats d’aquesta investigació han estat admesos per a la seva presentació en el Congrés sobre Ciència del VIH de la Societat Internacional per a l’estudi de la SIDA, que es celebrarà a Austràlia al juliol, i en el Congrés Nacional de la Societat Espanyola de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica (SEIMC), que tindrà lloc al juny a Santiago de Compostela.
Font: immedicohospitalario.es
Notícia traduïda per l’ASSCAT
