És la malaltia del fetge gras no alcohòlic la propera crisi de salut pública? Després de la mort del cantant George Michael el 2016, l’informe del forense va enumerar la malaltia del fetge gras com una de les causes de mort.

Aquesta va ser probablement la primera vegada que el públic britànic i, de fet, moltes persones a tot el món havien escoltat parlar de la malaltia. Més recentment, David Davis, l’exministre que va negociar el Brexit, també va revelar que li havien diagnosticat una malaltia del fetge gras no alcohòlic (NAFLD, en les seves sigles en anglès) després d’un examen mèdic de rutina.

La malaltia del fetge gras, com el seu nom indica, es refereix a una major acumulació de greix dins del fetge. Té diverses causes diferents, de les quals l’alcohol i l’obesitat són les dues principals.

Llavors, què és NAFLD? Aquest terme bastant incòmode es refereix a l’acumulació de greix en el fetge en persones que no consumeixen alts nivells d’alcohol. Es veu comunament en persones amb sobrepès o obesitat, i/o que tenen diabetis tipus 2.

Després d’anys de dany, la quantitat de cèl·lules hepàtiques disminueix i s’acumula teixit cicatricial hepàtic significatiu, que culmina, en la seva etapa més avançada, en la cirrosi hepàtica.

En aquesta etapa, els pacients corren el risc de desenvolupar símptomes d’insuficiència hepàtica, com icterícia (posar-se groguenc), acumulació de líquid a l’abdomen (ascites), sagnat de venes prominents a l’esòfag (varius esofàgiques) i confusió (encefalopatia hepàtica).

Per aquests pacients, l’únic tractament efectiu és el trasplantament de fetge, que requereix immunosupressió de per vida. Segons les greus conseqüències de l’EHGNA, existeixen algunes tendències estadístiques molt preocupants: més de la meitat dels adults i un terç dels nens a Europa ara es classifiquen com amb sobrepès o obesitat, i la major proporció prové de grups socioeconòmics més baixos.

Com a conseqüència d’aquests nivells creixents d’obesitat, NAFLD ara s’ha convertit en la causa més comuna de malaltia hepàtica en els països occidentals, afectant a una de cada quatre persones.

En una proporció de persones, NAFLD pot causar dany hepàtic progressiu i, en alguns casos, fins i tot pot conduir al desenvolupament de cirrosi hepàtic i càncer de fetge. Tot i que els riscos per a qualsevol individu són baixos, degut a que el nombre de persones amb sobrepès o obesitat és tan gran, NAFLD actualment representa un de cada set trasplantaments de fetge al Regne Unit.

Als Estats Units ara és l’indicador més comú per un trasplantament de fetge. Les persones amb NAFLD sovint també tenen un major risc de malaltia cardíaca i una varietat d’altres tipus de càncer. Si no es controla, el cost anual previst de NAFLD a Europa s’estima en més de 35 mil milions d’euros en costos directes pel sistema de salut, i uns altres 200 mil milions d’euros en concepte de costos més amplis per a la societat.

En termes més generals, la malaltia hepàtica és ara la causa més comuna de mortalitat prematura al Regne Unit i, en particular, és l’única de les cinc principals causes de mortalitat.

Malgrat aquestes terribles estadístiques, la consciència que l’obesitat i la diabetis poden contribuir a una malaltia hepàtica significativa és baixa entre el públic i la comunitat d’atenció mèdica, a l’igual que el coneixement dels canvis apropiats i efectius en la vida quotidiana que poden ajudar o fins i tot revertir la malaltia hepàtica.

Existeix una necessitat apressant de comunicar millor els riscos relacionats amb el fetge de l’obesitat i la diabetis mellitus tipus 2 a pacients i metges generals. Malauradament, segueix existint un fort estigma associat tant amb l’obesitat com amb la malaltia hepàtica, que comunament augmenta la càrrega de la malaltia, reduint la probabilitat que les persones s’involucrin amb els serveis de salut per buscar tractament i suport.

Es necessita una expansió urgent de coneixement i habilitats entre els proveïdors d’atenció mèdica sobre l’alta prevalença de NAFLD i l’estigma associat, els factors de risc, com dur a terme la detecció i assessorament nutricional, i la participació dels pacients en iniciatives apropiades de canvi de comportament. Afortunadament, hi ha molt que es pot fer.

Les causes de l’obesitat i NAFLD (comportament sedentari i dietes poc saludables) són evitables. Aquesta és una epidèmia que es pot prevenir. Fer front a aquestes condicions requerirà que tinguem una visió molt més àmplia de les causes i els factors en joc. La discussió pública sobre l’obesitat posa gran èmfasi en la responsabilitat personal, no obstant, aquest enfoc ha falla manifestament en reduir el problema.

Es requereix un replantejament social si anem a tenir un impacte real en l’obesitat, amb un enfoc en abordar els impulsors de l’epidèmia, i alhora educar al públic en relació amb comportaments saludables i els riscos de l’obesitat.

Els governs de Cameron i May van identificar l’obesitat com una gran amenaça per a la salut al Regne Unit i han instigat una sèrie de mesures importants. Incloent l’impost sobre les begudes endolcides amb sucre (SSB, en les seves sigles en anglès), que va ser dissenyat per promoure reduccions en el contingut de sucre d’aquestes begudes.

Altres mesures proposades inclouen legislació que garanteix un millor etiquetatge i composició dels aliments processats. Un altre repte és reduir l’exposició dels nens al màrqueting que promou aliments i begudes amb alt contingut d’energia, greixos saturats, àcids grassos trans, sucre o sal afegida.

S’ha demostrat que els anuncis d’aliments i begudes, particularment aquells integrats en programes de televisió per a nens, mitjans digitals i socials, augmenten el consum de begudes i aliments amb alt contingut calòric i baix en nutrients.

En conjunt, això ha dut a propostes en alguns països, inclòs al Regne Unit, per restringit la publicitat i la comercialització als nens d’SSB i aliments processats industrialment amb alt contingut de greixos saturats, sucre i sal.

Cap intervenció aconseguirà revertir les tendències d’obesitat, diabetis o malaltia hepàtica; si volem promoure una població més saludable, necessitarem la disponibilitat d’aliments saludables, carrers i parcs segurs, escoles saludables i específicament combinacions de tot això i més.

La dieta mediterrània festejada, per exemple, caracteritzada per una alta ingesta d’oli d’oliva, nous, fruites, verdures i peix, i una baixa ingesta de carn vermella i processada i sucre afegit, pot ser una solució efectiva en el futur pel maneig de l’obesitat i NAFLD però el seu atractiu necessita ser ‘venut’ de manera proactiva al consumidor.

Un repte igual de gran és la gran necessitat de millorar les eines de diagnòstic per a NAFLD. La malaltia s’avalua actualment mitjançant biòpsia hepàtica, un procediment invasiu, costós i arriscat. La manca de biomarcadors no invasius ha obstaculitzat l’atenció al pacient i impedit el desenvolupament de fàrmacs al complicar la realització d’assajos clínics.

A més, la identificació i el diagnòstic de NAFLD empitjoren per la manca de biomarcadors efectius per identificar quins pacients han desenvolupat la malaltia i quins han progressat a una etapa més avançada.

Els biomarcadors a base de sang per estadificació i classificació de NAFLD són particularment atractius pel cribratge de malalties a nivell de població, sempre que tinguin una alta sensibilitat i especificitat.

Actualment, els investigadors estan treballant per desenvolupar, validar i avançar de manera sòlida cap a biomarcadors de qualificació reglamentària que diagnostiquin, estratifiquin el risc i/o facin monitoreig de la progressió de NAFLD/NASH i l’etapa de fibrosi. Necessitem biomarcadors tan urgentment com necessitem prevenció i un millor diagnòstic si volem evitar el que s’apropa com la propera crisi de salut pública.

Font: telegraph.co.uk

Autor: Philip N. Newsome és Secretari General de l’Associació Europea per a l’Estudi de la Malaltia del Fetge (EASL, en les seves sigles en anglès) i Director del Centre d’Investigació del Fetge i Gastrointestinal i Professor d’Hepatologia a la Universitat de Birmingham.

Notícia traduïda per l’ASSCAT