Seroprevalença comparativa dels virus de les hepatitis A i E en donants de sang de la regió de Wielkopolska, centre-oest de Polònia

L’objectiu del present estudi va ser investigar la seroprevalença del VHA i el VHE en donants de sang polonesos. 110 donants de sang polonesos sans seleccionats a l’atzar, que viuen a la regió de Wielkopolska, es van analitzar per determinar la IgG anti-VHA i la IgG anti-VHE amb assajos comercials.

La seroprevalença d’anti-VHA va ser de 11,8%; anti-VHE es van detectar en el 60,9% dels donants de sang polonesos (p <0,0001). El consum d’aliments de risc va ser més comú en els donants de sang polonesos anti-VHE positius (59,1% vs. 33,3%; p = 0,01). Dotze dels 20 donants de sang polonesos (60%) sense antecedents de viatges a l’estranger van estar exposats al VHE. La regió de Wielkopolska, Polònia, ha de considerar-se com una nova zona hiperendèmica d’infecció per VHE a Europa.

La prevalença d’infeccions pel virus de l’hepatitis E (VHE) a Europa Central s’ha descrit només parcialment i pocs estudis informen aquestes dades per aquesta part del continent europeu (Lapa et al., 2015). El coneixement d’aquest tema a Polònia es limita a dos informes que discuteixen la seroprevalença d’anticossos IgG en 182 pacients del centre de Poznan (positivitat anti-VHE en 15,9% pacients, kits EIA-gen VHE IgG; Adaltis, Milano, Itlia) (Bura et al., 2015) i en 1.016 caçadors de les 16 províncies polonesos (anti-VHE detectat en 20,3% dels participants amb kits ELISA recomWell VHE IgG; Microgen, Neuried, Alemanya) (Sadkowska Todys et al., 2015).

Per a un altre virus hepatotròpic primari transmès per la ruta fecal-oral, és a dir, el virus de l’hepatitis A (VHA), al segle XXI, Polònia ha experimentat un canvi cap a una endemicitat molt baixa (Magdzik i Czarkowski, 2004) i actualment és un dels països amb la menor incidència d’hepatitis A entre el estats membres de la Unió Europea (Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de Malalties, 2014).

Un estudi comparatiu dels marcadors d’exposició al VHA i al VHE (la presència d’anticossos IgG contra els virus respectius) en 110 donants de sang voluntaris no remunerats sans (VHB, VHC, VIH i sífilis negatius seleccionats a l’atzar) (donants de sang polonesos; 75 homes i 35 dones) que vivien a la regió de Wielkopolska (Gran Polònia; una de les regions més grans de Polònia, ubicada en la part centre-oest del país). Els donants de sang polonesos tenien entre 19 i 58 anys d’edat (38,4 ± 9,6; mitjana d’edat: 40 anys).

La seroprevalença d’IgG anti-VHA (anti-VHA) es va determinar mitjançant un immunoassaig de micropartícules quimioluminescents (CMIA; kits ARCHITECT VHA Ab-IgG; Abbott Lab) mentre que pels anticossos IgG anti-VHE, es van utilitzar kits de lab Wantai Biological Pharmacy Enterprise, Beijing, Xina, ambdós segons les instruccions del fabricant. Aquestes proves són eines de diagnòstic acceptades per a l’avaluació de l’exposició al VHA i al VHE, respectivament.

Les mostres de sèrum es van recollir al Centre Regional de Sang a Poznan, Polònia, durant els primers 6 mesos del 2015 i es van emmagatzemar a -20ºC abans de la prova. Tots els donants de sang polonesos van donar el seu consentiment informat per escrit.

L’estudi va ser aprovat pel Comitè de Bioètica local (número de referència: 263/15) i va ser finançat per la Universitat de Ciències Mèdiques de Poznan (número de fons: 502-01-02205314-04519).

Les dades numèriques es van presentar com a mitjana i desviació estàndard. La comparació de l’edat es va realitzar mitjançant la prova t-Student. Per altres factors que podrien influir en la seroprevalença del VHE, es van calcular els odds ràtios (OR) i els intervals de confiança (IC) del 95%. L’anàlisi estadística es va realitzar amb el software Statistica 12 (Statsoft, Inc.).

Totes les proves es van considerar significatives amb una p <0,05. La seroprevalença d’anti-VHA va ser de l’11,8% (13/110), mentre que es va detectar anti-VHE en el 60,9% dels donants de sang polonesos (67/110) (p <0,0001); en 2 casos es va trobar un resultat límit en la prova d’anticossos contra el VHE i es va incloure com a negatiu en una anàlisi posterior.

Els donants de sang polonesos anti-VHA positius van ser majors (46,7 ± 6,8 anys, rang 38-58) que els seronegatius (37,2 ± 9,4 anys, rang 19-58) (p = 0,0006).

La prevalença d’algunes variables en relació amb l’estat d’algunes variables en relació amb l’estat d’IgG anti-VHE es mostra a la Taula I.

Tabla I. Estat d’anti-VHE i variables seleccionades en 110 donants de sang polonesos de l’oest de Polònia.

La principal conclusió de l’anàlisi anterior és que els hàbits culinaris que indiquen el consum d’alguns aliments de risc (carn crua / poc cuita o mariscos) van ser més comuns en donants exposats al VHE. Aquest factor ha estat reconegut com la font d’infeccions amb els genotips zoonòtics del virus (Said et al., 2009; Mansuy et al., 2011; Guillois et al., 2013; Meng, 2013). A més, una tendència cap a una prevalença més freqüent d’anti-VHA en donants seronegatius (vs. seropositius al VHE) juntament amb una presència significativament menys freqüent de marcadors d’exposició al VHA entre els participants de l’estudi suggereix que les principals vies de transmissió d’aquests dos virus en aquesta regió són diferents.

Tot i que no va haver-hi una diferència d’edat mitjana entre els participants de l’estudi exposats al VHE i anti-VHE negatius (en opinió dels investigadors, va ser només perquè el grup de donants de sang polonesos era petit), el nombre de donants de sang polonesos seropositius enfront al VHE i d’edat de més de 30 anys, va tendir a ser major que la prevalença d’aquests anticossos observada en persones més joves (veure Taula I).

S’informa d’una relació evident entre la seroprevalença del VHE i l’edat en la majoria dels estudis disponibles entre els donants de sang polonesos (Dreier i Juhl, 2014). Cal destacar que en el cas de 20 persones sense antecedents de viatges a l’estranger es va trobar positivitat anti-VHE en el 60% d’elles (n=12). Dóna suport a alguns suggeriments previs (Bura et al., 2015) que les infeccions per VHE autòctones (adquirides localment) també succeeixen a Polònia.

Malgrat una limitació òbvia d’aquest estudi, és a dir, un petit nombre de participants, els seus resultats són sorprenents perquè indiquen que la Regió de Wielkopolska és una àrea hiperendèmica per a les infeccions per VHE. A Europa, es va trobar una seroprevalença similar d’anti-VHE (52,5%) només a la regió de Toulouse, sud-oest de França (Mansuy et al., 2011).

L’elevada freqüència de seropositivitat enfront al VHE, en el present estudi i que ha estat significativament major que la trobada en enquestes anteriors realitzades a Polònia, en poblacions específiques (pacients del Departament de Malalties Infeccioses i caçadors) (Bura et al., 2015; Sadkowska-Todys et al., 2015), pot ser explicat per una molt bona sensibilitat de l’assaig Wantai. Algunes avaluacions de seroprevalença a Europa han demostrat que l’ús d’aquestes proves pot donar com a resultat índexs diversos cops més alts d’anti-VHE en comparació amb els assajos d’altres fabricants (Bendall et al., 2010; Mansuy et al., 2011; Wenzel et al., 2013).

Davant d’aquestes dades inesperades, s’ha de fer almenys una pregunta d’importància fonamental: quin és el significat en la pràctica del resultat demostrant una elevada prevalença d’infeccions pel VHE a la regió de Wielkopolska?

La resposta és difícil perquè fins on es sap, cap dels centres d’hepatologia polonesos ha realitzat proves d’hepatitis E fins a la data i no hi ha dades sobre la prevalença d’hepatitis aguda d’etiologia desconeguda ni en aquesta regió específica ni a Polònia. Degut a una exposició subclínica molt comuna al VHE revelada per aquest estudi, també s’ha de tenir en compte el risc potencial de les transfusions de sang que podrien transmetre el VHE, particularment a receptors immunocompromesos (Matsubayashi et al., 2004; Hewitt et al., 2014; Huzly et al. al., 2014). Aquest problema hauria de ser resolt el més aviat possible.

En conclusió, els resultats del present informe suggereixen que la regió de Wielkopolska, al centre-oest de Polònia, ha de considerar-se com una nova àrea hiperendèmica d’infecció per VHE a Europa.

Comentaris de l’ASSCAT

Amb els resultats del present estudi es pretén cridar l’atenció i donar el missatge que el VHE precisa ser estudiat en profunditat en els donants de sang, pel risc reconegut d’una eventual transmissió a persones immunedeprimides i/o trasplantades.

Les anàlisis específiques per saber si un donant és portador del VHE i podria transmetre-ho en una transfusió s’ha d’establir mitjançant estudis virològics, no es pot basar en el “simple” estudi d’anticossos, el qual només ens diu si la persona ha estat en contacte amb el virus.

Aquest estudi mostra els resultats d’anticossos enfront a l’Hepatitis A i enfront a l’Hepatitis E d’un grup de donants de sang en una regió de Polònia.

El Virus A no es transmet per la sang, no es transmet per transfusions la seva transmissió es produeix per via fecal-oral, o sigui mitjançant aliments i/o aigües contaminades i tradueix una manca d’higiene, en general en determinada població.

El Virus E podria transmetre’s per la sang, però la transmissió habitualment es produeix de manera similar al VHA, per via fecal-oral, o sigui per aliments i/o aigua contaminada.

Aquest tipus d’estudis, de cara a la població general només serien útils per cridar l’atenció sobre l’existència del VHE en el medi i informar de les mesures de prevenció que s’haurien d’adoptar. No existeix vacuna protectora enfront al VHE i sí que la hi ha per prevenir l’hepatitis per VHA, i la reben els recent nascuts juntament amb la vacuna anti-VHB. S’hauria d’informar en profunditat del risc d’adquirir el VHE a l’ingerir aliments crus o poc cuits.

En el nostre medi els Bancs de Sang prenen mesures per prevenir la transmissió del VHE, però es podria informar a la població general d’aquest problema de salut pública.

Font: exeley.com

Referència: Polish Journal of Microbiology 2018, Vol. 67, No 1, 113–115

Article traduït i adaptat per l’ASSCAT