Investigadors del VIHR identifiquen l’estratègia del SARS-CoV-2 per atenuar la infecció a l’hoste

Investigadors del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VIHR) han aconseguit descriure com el SARS-CoV-2 és capaç de perdre fragments del seu material genòmic (delecions) a la regió de l’espícula (proteïna que forma la característica corona del virus) per sintetitzar proteïnes incompletes que permetrien al virus autocontrolar la virulència de la infecció.

Segons ha explicat el doctor Josep Quer, del grup de Malalties Hepàtiques de Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), això seria una estratègia del propi virus per atenuar la infecció a l’hoste, minimitzant el dany produït, retardant els símptomes, afavorint la seva persistència i en conseqüència mantenint la seva transmissibilitat.

La investigació, que ha estat publicada a la revista Emerging Microbes and Infections, ha aplicat les tècniques de seqüenciació d’última generació (next-generation sequencing) per a l’estudi del gen que codifica l’espícula viral (proteïna spike) a les poblacions virals presents en el tracte respiratori de 18 pacients amb COVID-19 (lleus i greus).

Segons ha explicat el doctor Quer, en el 100% dels pacients lleus i en la meitat dels pacients greus, una proporció significativa dels virus que es detecten presenten delecions amb un canvi a la pauta de lectura. Aquestes poblacions virals que perden un tros de material genòmic entre la subunitat S1 i la subunitat S2 de la proteïna de l’espícula, amb l’aparició d’un codó stop, acaben codificant una proteïna incompleta de l‘espícula, on la subunitat S1 es manté íntegra.

Aquesta proteïna incompleta podria actuar com una proteïna soluble que s’alliberaria al mitjà exterior, i com ja està descrit per altres virus, reduiria la capacitat del virus per reduir la seva virulència en beneficio propi.

Així, aquests descobriments suggereixen que la pròpia selecció natural ha escollit aquesta estratègia, que permet al SARS-CoV-2 mantenir la seva altíssima especificitat per unir-se al receptor ACE-2 humà, i transmetre’s amb alta eficiència, alhora que controla la seva capacitat per infectar, afavorint la seva persistència i transmissió.

Aquest ha estat un dels estudis presentats al I Congrés Nacional COVID-19, la major trobada sanitària celebrada fins a la data a Espanya, amb més de 16.000 persones investigadors, experts i professionals de la salut, i el primer que aborda de forma multidisciplinària les últimes novetats sobre l’abordatge i lluita contra la pandèmia del SARS-CoV-2.

D’altra banda, el doctor Albert Bosch, del Departament de Microbiologia de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, i president de la Societat Espanyola de Virologia (SEV), ha destacat la presència del SARS-CoV-2 en aigües residuals al nostre país un mes i mig abans de l’inici de la pandèmia.

Encara que la COVID-19 és una malaltia respiratòria, s’ha demostrat que hi ha grans quantitats de genoma del coronavirus en les femtes, que posteriorment arriben a les aigües residuals. Així, Bosch ha presentat l’experiència del grup d’investigació Virus Entèrics de la seva universitat i el seu treball sobre la detecció del virus en mostres d’aigües residuals de dues depuradores de Barcelona, mitjançant l’aplicació de cinc dianes a les mostres analitzades.

“El primer cas que vam detectar sobre la presència del virus a les nostres mostres d’aigües fecals va ser el 15 de gener, front al primer cas confirmat a Barcelona que va ser el 25 de febrer”, ha afirmat.

En la seva intervenció, també va destacar la relació dels nivells de detecció del SARS-CoV-2 a les aigües residuals i en els casos de persones infectades durant el confinament, ja que a les mostres pertanyents a aquest període els nivells de detecció van baixar, a l’igual que entre la població, mentre que amb l’inici de la desescalada a finals de maig aquells nivells van tornar a incrementar-se.

Per seguir treballant en aquest camp i realitzar una tasca de vigilància del virus i anticipar-se a possibles nous problemes, Bosch ha destacat la posta en marxa del projecte VATAR COVID19, Vigilància per Alerta Temprana en Aigües Residuals de COVID-19, que coordina el seu grup d’investigació i que compta amb el suport del Ministeri de Sanitat i el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic.

Sistemes CRISPR pel tractament i el diagnòstic

D’altra banda, el doctor Jesús Pla, del Departament de Microbiologia i Parasitologia de la Facultat de Farmàcia de la Universitat Complutense de Madrid, ha posat el focus en els sistemes CRISPR com a eina en el tractament i diagnòstic de malalties infeccioses, en concret la COVID-19.

Els CRISPR són famílies de seqüències d’ADN en bacteris, que contenen fragmentes d’ADN del virus que han atacat a aquests bacteris. Aquests fragments són utilitzats pel bacteri per detectar i destruir l’ADN de nous atacs de virus similars, i així poder defensar-se eficaçment d’ells.

En aquest sentit, Pla ha exposat com el sistema CRISPR pot contribuir a la detecció del SARS-CoV-2 i d’altres infeccions com el virus del papil·loma humà. El microbiòleg va presentar les últimes novetats quant a estudis i sistemes CRISPR que han demostrat la seva eficàcia per a la identificació de diferents virus (i les seves mutacions) en molts pacients i va senyalar finalment que aquest tipus d’eines tenen importants avantatges per facilitar el diagnòstic de la COVID-19.

En concret, va indicar que són sistemes “de baix cost, específics, fiables, senzills, ràpids i amb gairebé la mateixa sensibilitat que els tests PCR, a més que es poden realitzar en punts d’Atenció Primària, el que permetrien a persones amb una formació i preparació bàsica fer un diagnòstic ràpid i poder prendre decisions immediates”.

Font: infosalus.com

Notícia traduïda per l’ASSCAT