Aquesta és la mesura que redueix el risc de càncer en obesos

Es demostra que les persones que pateixen obesitat però es sotmeten a cirurgia bariàtrica i aconsegueixen pèrdues de pes importants disminueixen fins a un 50% les possibilitats de malaltia oncològica.

És crònica, està augmentant de forma vertiginosa i un dels problemes greus que engloba és que està relacionada amb altres 40 patologies, algunes d’elles també serioses i també cròniques.

Parlem de l’obesitat, un problema que ja a Espanya afecta al 25% de la població adulta i està en augment de forma preocupant entre nens i joves. Des de fa uns anys, la literatura científica ha constatat de forma reiterada la seva relació amb el càncer. Ara, un nou estudi acaba de constatar que els pacients obesos que es sotmeten a cirurgia bariàtrica per a perdre pes tenen molt menys risc de patir una malaltia oncològica en comparació amb aquells que no es sotmeten a la intervenció.

L’obesitat és una de les malalties que es poden prevenir que més morts provoca anualment. Com aclareix el Centre Mèdic-Quirúrgic de Malalties Digestives (CMED), “les principals patologies associades a ella, anomenades comorbiditats, són la diabetis tipus II, la hipertensió, la hipercolesterolèmia (alts nivells de colesterol en sang), les malalties vasculars i coronàries, i el fetge gras. En un alt percentatge, els tractaments per a l’obesitat també aconsegueixen millorar i equilibrar aquestes patologies i fins i tot, en alguns casos, la seva curació”.

Així mateix, “està relacionada amb un increment de fins a un 50% en les possibilitats de patir qualsevol tipus de càncer”, insisteix la institució.

El doctor Juan de la Haba, membre de la junta directiva de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM) i oncòleg mèdic de l’Hospital Universitari Reina Sofía de Còrdova, declara: “Són diverses vies les implicades en l’associació entre obesitat i càncer, des d’alteracions endocrines en les quals trobem variacions a nivell d’esteroides sexuals i citoquines inflamatòries a vies vinculades amb desregulacions metabòliques i insulina”.

I insisteix: “Hi ha tumors en els quals s’ha demostrat associació directa, com és el càncer de mama, tiroides, colon i endometri. És probable que participi en la gènesi d’altres tumors”.

Les barreres

Però a més, com aclareix un article de la Societat Americana d’Oncologia Clínica (ASCO, en les seves sigles en anglès) sobre el seu posicionament en l’associació de càncer i obesitat, publicat a l’American Journal of Clinical Oncology, “l’obesitat es relaciona amb un pitjor pronòstic després del diagnòstic de càncer i també afecta negativament a l’administració de teràpia sistèmica, contribueix a la morbiditat del tractament i pot augmentar el risc de segones neoplàsies i comorbiditats”.

La nova investigació, presentada a la 36ª Reunió Anual de la Societat Americana de Metabolisme i Cirurgia Bariàtrica (ASMBS, en les seves sigles en anglès), ha estat duta a terme per científics de la Universitat de Salut i Ciència d’Oregó.

Els investigadors van revisar les dades de 2.107 adults que es van sotmetre a cirurgia bariàtrica, ja sigui bypass gàstric laparoscòpic o banda gàstrica, en hospitals que van participar en l’estudi LABS-2 (‘Avaluació longitudinal de la cirurgia bariàtrica’).

Es coneix per cirurgia bariàtrica un conjunt de procediments quirúrgics que poden emprar-se per ajudar a perdre pes a les persones amb obesitat mòrbida (és a dir IMC >35). Entre les tècniques utilitzades, podem trobar-nos, a més de les mencionades prèviament, la gastrectomia vertical, creuament duodenal, gastroplàstia tubular o derivació biliopancreàtica.

En l’assaig, l’edat mitjana dels pacients era de 46 anys, el 79%; dones, aproximadament un terç tenia diabetis tipus 2 i el 44% patia antecedents de tabaquisme abans de la cirurgia. Els biomarcadors sèrics de pes i càncer (proteïnes detectades en la sang, l’orina o els teixits corporals) es van mesurar abans de l’operació i un any després de la cirurgia, com a predictors de càncer incident després d’ajustar per edat, sexe, educació i historial de tabaquisme.

En funció del pes perdut

Si bé els estudis anteriors han demostrat que la cirurgia bariàtrica redueix el risc de certs tipus de càncer en comparació amb els pacients que no es sotmeten a la cirurgia, aquest estudi va comparar les diferències de risc en funció de la quantitat de pes perdut després de la cirurgia bariàtrica.

Els investigadors van trobar que tenir un índex de massa corporal (IMC) de 30 o més un any després de passar per quiròfan suggeria un risc un 60% major de càncer en comparació amb tenir un IMC menor de 30.

Prop del 6,2% dels quals van perdre menys del 20% del seu pes corporal va informar d’un diagnòstic de càncer en l’any 7, en comparació amb aproximadament el 3,6% dels pacients que van perdre el 20% o més del seu pes corporal total, el que representa una reducció del 50%. En general, l’IMC mig als 12 mesos després de la cirurgia va ser de 33 i la pèrdua d’excés de pes mig, del 58%.

El tipus de càncer més comú va ser el de mama (34%), seguit de tiroides (8,5%), melanoma (7%), colon (6%), ronyó (6%), uterí (5%) i pulmó (4%). La incidència de bufeta, coll uterí, pròstata, cervell, endometri, esòfag, estómac i testicle va ser inferior al 3%.

Pel doctor De la Haba, l’estudi és “com menys interessant, amb una base lògica recolzada en l’associació que existeix entre l’obesitat i el càncer. Tanmateix, aquests treballs basats en anàlisis de bases de dades que impliquen seguiment a llarg termini han de confirmar-se per altres grups”.

“Les nostres dades suggereixen que hi ha un llindar de pèrdua de pes que, si s’assoleix, redueix significativament el risc de càncer en pacients de cirurgia postbariàtrica”, ha senyalat durant la trobada internacional l’autor principal de l’estudi, Andrea M. Stroud. “Llavors, sembla haver-hi una variabilitat en l’efecte protector de la cirurgia bariàtrica que depèn del grau de pèrdua de pes”, indica. 

Els investigadors també van trobar que els canvis metabòlics després de la intervenció van contribuir a reduir el risc de càncer.

Canvis metabòlics

Per cada reducció del 20% en la leptina, una hormona alliberada de les cèl·lules grasses ubicades en el teixit adipós, va haver-hi una reducció del 20% en la incidència de càncer. La disminució dels nivells de glucosa en dejú proinsulina, insulina i pèptid C relacionats amb la diabetis i l’augment dels nivells de grelina, l’hormona de la gana, també es van associar amb un menor risc de càncer.

“Per a les persones amb obesitat severa, la cirurgia bariàtrica és el tractament més efectiu disponible i estem veient cada cop més evidència que també és una forma efectiva de prevenir una sèrie de malalties, com càncer, patologies cardíaques i diabetis”, ha declarat Eric J. DeMaria, president de la ASMBS.

Per a l’expert espanyol, “la indicació d’aquest tipus de tècniques ha de ser establerta per a la correcció del problema de l’obesitat i com a tal han de ser recomanades. La consecució dels objectius establerts, òbviament, suposarà un descens en els riscos associats a malalties que estiguin directament relacionades amb l’obesitat com són les malalties cardiovasculars i el càncer”.

Creu, per tant, que en els pacients obesos, el primer pas “és corregir la malaltia en si com a prioritat que es situa per davant de mesures especials de diagnòstic precoç del càncer. No existeixen en l’actualitat recomanacions específiques d’aquest tipus de diagnòstic per aquest grup de població”, conclou.

Font: elconfidencial.com

Notícia traduïda per l’ASSCAT