Els hepatòlegs denuncien iniquitats en el cribratge de l’hepatitis C
Demanen programes de detecció homogenis en totes les comunitats autònomes.
Implantar programes homogenis de cribratge del virus de l’hepatitis C ajudarà a eliminar la malaltia de cara al 2030, data marcada per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per acabar amb les hepatitis virals com a problema de salut pública. Així ho ha senyalat l’Associació Espanyola per a l’Estudi del Fetge (AEEH), a la guia ‘Eliminació de l’hepatitis C. Document de Posicionament’, presentada fa un mes al Ministeri de Sanitat i que serà analitzada en una reunió.
I és que, tot i que Espanya és el país del món que més s’aproxima a l’eradicació de l’hepatitis C, encara hi ha reptes pendents que, tal i com han advertit el coordinador del consens i president de la Societat Espanyola de Patologia Digestiva, Javier Crespo, i el vicepresident de l’AEHH, José Luis Calleja, si no s’aborden de “manera immediata” evitaran que s’aconsegueixi aquest assoliment.
“Eliminar l’hepatitis C és reduir un problema de salut pública a la salut de poques persones”, ha dit Crespo, qui ha insistit en la necessitat d’implantar un cribratge a tota la població adulta d’Espanya, així com d’aquelles persones amb factors de risc clàssics d’adquisició de la malaltia com, per exemple, els usuaris de drogues per via parenteral, els homes que practiquen sexe amb homes o el col·lectiu de presos.
Actualment, les comunitats autònomes tenen implantats programes heterogenis de cribratge de l’hepatitis C, el que crea una important “iniquitat” a Espanya. I és que, per exemple, mentre que a Cantàbria s’ha aprovat recentment un pla que consta de mesures de macroeliminació de la malaltia (en el qual en tres anys s’analitzarà a la població de 40 a 70 anys en diferents trams d’edat) i de microeliminació (buscant a tots els grups de risc), a Aragó només s’estudia a les persones pels seus factors de risc i a València hi ha un programa implantat però en àrees “molt petites”.
“Nosaltres apostem per un model similar al de Cantàbria. S’ha vist que la prevalença de la malaltia s’ha reduït de forma bastant homogènia d’un 0,4% a un 0,2% de la població, pel que els programes de cribratge haurien de ser semblants a tot Espanya”, ha afegit el doctor Crespo.
Dit això, l’expert ha comentat que la implantació d’aquesta mesura a nivell nacional suposaria un cost d’uns 50 o 100 milions d’euros, un preu “extraordinàriament petit” si es compara amb la despesa que suposen els tractaments. A més, ha assegurat que el cribratge de l’hepatitis C “no té res a veure” amb altres d’altres malalties ja que en aquest cas cada pacient analitzat és un “pacient curat”.
Inestabilitat política
De la mateixa manera s’ha pronunciat Calleja, qui ha traslladat al Ministeri de Sanitat la responsabilitat de coordinar els programes de cribratge a tot Espanya. “Les mesures que proposem han de ser aprovades independentment de la inestabilitat política que hi hagi”, ha remarcat el vicepresident de l’AEEH.
Ara bé, a més d’aquesta mesura, el document estableix també la importància de “treure fora” els mètodes diagnòstics amb la finalitat de detectar tant a la població que pateix la malaltia i no ho sap, com aquells que havien estat prèviament diagnosticats i no s’han tractat, o les persones tractades en els últims 20 anys que no es van curar i que no han tornat als serveis sanitaris.
“El diagnòstic s’ha de treure als llocs on faci falta i que són aquells en els quals hi ha poblacions que no assisteixen als hospitals. Així mateix, és necessari millorar els circuits assistencials”, ha remarcat el coordinador del consens, després de destacar la “senzillesa” de les proves diagnòstiques del virus de l’hepatitis C.
Diagnòstic en un solo pas
En concret, en el document s’advoca per generalitzar el diagnòstic en un sol pas, el qual ha de realitzar-se en tots els laboratoris de microbiologia o anàlisi del Sistema Nacional de Salut. Alhora, per poder efectuar el diagnòstic en el punt d’atenció al pacient, els experts advoquen per adaptar les tècniques de diagnòstic a la població diana, incloent mitjans de diagnòstic i tractament pels col·lectius en risc d’exclusió social.
Així mateix, recomanen vincular el diagnòstic al tractament mitjançant un accés “equitatiu i universal” tant al cribratge com als nous tractaments antivirals. “No necessitem més que una analítica de sang per iniciar el tractament”, ha assegurat Crespo, per reiterar la importància que el Ministeri i les comunitats autònomes apliquin mesures de política sanitària i d’educació sobre la infecció de l’hepatitis C per elevar el coneixement de la malaltia.
“Aconseguir l’eliminació de la malaltia és un esforç de tots i hem de liderar el pla de prevenció”, ha conclòs el vicepresident de l’Associació Espanyola per a l’Estudi del Fetge.
Font: redaccionmedica.com
Notícia traduïda per l’ASSCAT