Neuroimatge en la infecció crònica pel virus de l’hepatitis C en pacients sense cirrosi i amb o sense tractament antiviral previ
Revisió sistemàtica i meta-anàlisi de la investigació publicada sobre: neuroimatge en la infecció crònica pel virus de l’hepatitis C en pacients sense cirrosi i amb o sense tractament antiviral previ.
Context
Antecedents: L’hepatitis C crònica es considera una malaltia sistèmica degut a què s’associa a manifestacions extrahepàtiques. Les proves de neuroimatge s’han empleat en pacients infectats pel virus de l’hepatitis C (VHC) per trobar evidències in vivo de possibles alteracions del sistema nerviós central.
Objectius: Revisió sistemàtica i meta-anàlisi de la investigació sobre neuroimatges en els pacients sense tractament previ, amb hepatitis C crònica, o pacients prèviament tractats sense resposta viral sostinguda (RVS), per estudiar l’impacte estructural i funcional de l’hepatitis C en el cervell.
Mètodes: Utilitzant les guies PRISMA (Preferred Reporting Items for Systematic Reviews and Meta-Analyses), des de l’inici el 2009 fins l’1 d emaig del 2017, es va realitzar una cerca en la base de dades per a estudis revisats per iguals sobre l’avaluació estructural o funcional de neuroimatges de pacients amb hepatitis C crònica sense cirrosi i sense encefalopatia, amb grup de control. Les meta-anàlisis es van realitzar quan va ser possible.
Resultats: La mostra final dels treballs analitzats va comprendre 25 estudis (espectroscòpia de ressonància magnètica [N=12], imatges ponderades de perfusió [N=1], tomografia per emissió de positrons [N=3], tomografia computeritzada per emissió de fotó únic [N=4], connexió funcional/activitat en estat de repòs [N=1], imatge de tensor de difusió [N=2] i ressonància magnètica estructural [N=2]).
La mostra completa va comprendre 509 pacients amb hepatitis C crònica, amb una edat mitjana de 41,5 anys i amb una malaltia hepàtica lleu. Una meta-anàlisi dels estudis d’espectroscòpia de ressonància magnètica va mostrar nivells augmentats de la relació colina / creatina i glutamat més glutamina en els ganglis basals i nivells augmentats de la relació colina / creatina en el nucli semioval central de la matèria blanca en els pacients amb hepatitis C crònica en comparació amb els controls sans.
Les meta-anàlisis dels estudis amb tomografia d’emissió de fotons no van trobar diferències significatives en el potencial d’unió de PK11195 a les regions corticals i subcorticals dels pacients amb hepatitis C crònica en comparació amb els controls. En alguns estudis, es van observar correlacions entre diverses alteracions de neuroimatge i deteriorament neurocognitiu, fatiga i símptomes depressius.
Conclusió: Els pacients amb hepatitis C crònica presenten alteracions en els metabòlits cerebrals i anomalies estructurals o funcionals basades en els descobriments dels estudis de neuroimatge, que mantenen la hipòtesi de què el VHC és responsable de les alteracions cerebrals.
Resum de l’estudi
Els pacients amb hepatitis crònica pel VHC presenten alteracions dels metabòlits cerebrals i anomalies estructurals o funcionals detectades a les proves de neuroimatge, el que dóna suport a la hipòtesi d’una implicació directa o indirecta del VHC a les alteracions del sistema nerviós central. Els canvis dels metabòlits cerebrals poden considerar-se un marcador de neuroinflamació i de les connexions neurona-glia, així com una alteració de la integritat àxon-mielina, similars a les observades en pacients amb trastorn depressiu major.
L’activació que pot contribuir a la neuroinflamació i a l’activació de la micròglia, succeiria tant per la neuroinvasió directa del virus com per la inflamació crònica sistèmica, que poden interactuar amb pràcticament tots els dominis patofisiològics rellevants pels símptomes neuropsiquiàtrics, inclòs el metabolisme dels neurotransmissors, la funció neuroendocrina i l’estrès oxidatiu. Aquests descobriments poden proporcionar una explicació per a les alteracions metabòliques, funcionals i de neuroimatge estructural associades amb l’hepatitis crònica per VHC, que s’han destacat en aquesta revisió.
No obstant, s’ha observat una manca d’evidència replicada. Un enfoc de neuroimatge multimodal abastant l’avaluació estructural, funcional i metabòlica dels pacients amb hepatitis crònica per VHC i la inclusió de l’estudi histològic post mortem quan estigui indicat, podria ajudar a identificar anormalitats cerebrals vàlides i específiques induïdes per la infecció per VHC.
Considerem que es necessiten estudis prospectius en cohorts més grans per donar més llum sobre la relació entre la infecció pel VHC, el deteriorament neuropsiquiàtric i les alteracions de la neuroimatge. A més, una recent revisió exhaustiva va indicar la millora substancial dels resultats informats pels pacients en l’entorn d’assajos clínics relacionats amb l’alta eficàcia dels nous tractaments AADs (antivirals d’acció directa).
A la llum d’aquestes consideracions, l’estudi dels pacients amb resposta viral sostinguda seria crucial per identificar els canvis metabòlics i funcionals en el sistema nerviós central estrictament amb la infecció pel VHC.
