El microbioma cutani, alterat en pacients amb cirrosi, augmenta la picor

Els investigadors van identificar alteracions en el microbioma de la pell de pacients amb cirrosi que es correlacionaven amb la intensitat i els moduladors de la picor, segons un estudi publicat recentment.

“En la cirrosi hi ha evidència d’un deteriorament immune de la mucosa global il·lustrat per l’activació immunitària sistèmica alterada, la disfunció dels neutròfils i els canvis en la composició microbiana”, van escriure Jasmohan S. Bajaj, MD, de la Virginia Commonwealth University, i els seus col·legues. Aquestes alteracions microbianes abasten la femta, la mucosa intestinal, el líquid ascític, el sèrum i la cavitat oral. “Els resultats de l’estudi demostren alteracions en la composició microbiana de la pell a tot el cos en la cirrosi en comparació amb els controls sans”

L’estudi va incloure 20 controls i 50 pacients amb cirrosi, inclosos 20 pacients amb cirrosi descompensada. Bajaj i els seus col·legues van observar diferències significatives en la microbiota de la pell entre els pacients amb cirrosi en comparació amb els controls de les tres àrees de la pell: àrees sebàcies, humides i seques.

Els pacients amb cirrosi tenien taxons potencialment patògens més alts, com Staphylococcaceae i Actinobacterias potencialment comensals més baixes en àrees sebàcies en comparació amb els controls. Els pacients amb cirrosi descompensada i en aquells amb una escala visual de l’escala de picor (VAS, en les seves sigles en anglès) de 5 van tenir una major abundància relativa de gammaproteobacteri en comparació amb els pacients amb cirrosi compensada i aquells amb picor menys greu.

“Trobem diferències significatives en la microbiota de femta i saliva en aquells amb major picor, que eren diferents dels taxons que separaven els controls de la cirrosi o compensaven la cirrosi descompensada”, van explicar els investigadors. “Això implica que una firma específica de la composició microbiana que està present a l’intestí podria estar associada amb la picor manifestada a la pell”. 

Tots els participants de l’estudi amb una puntuació VAS de 5 o més van tenir una major abundància de Lactobacillaceae, Fusobacteriaceae i Eubacteriaceae, i menor Porphyromonadaceae en la seva femta. També tenien una major abundància relativa d’Enterococcaceae i components més baixos de Firmicutes, Actinobacteria Fusobacteria y Synergistetes en la seva microbiota salival.

La canella va tenir la major intensitat de picor entre els participants i va tenir el major nombre d’interaccions entre els àcids biliars del sèrum i els taxons bacterians. Streptococcoceae (r = 0,5; P = 0,001), Pseudomonadaceae (r = 0,43; P = 0,003), Alcaligenaceae (r = 0,3; P = 0,05) i Pasteurellaceae (r = 0,3; P = 0,05) també es van correlacionar amb nivells d’autotaxines a la canella.

“El prurit és una de les complicacions més angoixants de la malaltia hepàtica avançada i, de fet, una major proporció de cirròtics en el nostre estudi va informar una major severitat de picor, durada i un major impacte negatiu en la seva vida diària en comparació amb els controls que no es van relacionar amb la descompensació ni la puntuació MELD”, van escriure Bajaj i els seus col·legues. “Per tant, les correlacions diferencials entre la microbiota de la pell, els àcids biliars i l’autotaxina en aquells amb major picor poden ser un aspecte important de la fisiopatologia que necessita una major exploració”.

Font: healio.com

Referència: Bajaj JS, et al. Clin Gastroenterol Hepatol. 2019; doi:10.1016/j.cgh.2019.03.028

Notícia traduïda per l’ASSCAT