Patogènia i noves teràpies per a l’hepatitis D
S’estima que globalment, entre 15 i 20 milions de persones tenen infecció per virus de l’hepatitis delta (VHD). La infecció amb VHD pot ser un procés agut o crònic i té lloc només pacients que també tenen virus de l’hepatitis B (VHB).
La infecció per VHD varia segons les regions geogràfiques, es creu que aproximadament el 5% de la població mundial infectada amb VHB està coinfectada con VHD.
La infecció crònica pel VHD sol evolucionar com una hepatitis progressiva que pot conduir a cirrosi, i està associada amb un risc de carcinoma hepatocel·lular (HCC).
No es disposa de una teràpia específica que sigui plenament eficaç i que ja estigui aprovada per les agències reguladores, la FDA americana o l’EMA a Europa, el interferó alfa és l’única teràpia recomanada, però els resultats no són totalment satisfactoris. S’estan realitzant estudis amb dues noves molècules, myrcludex i lonafarnib, amb diferents mecanismes d’acció, la primera inhibeix l’entrada del virus a la cèl·lula hepàtica i l’altra interromp el cicle replicatiu del VHD. Actualment, s’inicien els estudis de fase 3 als centres d’investigació on es realitzen els tractaments controlats.
El VHD es va identificar per primer cop en humans el 1977, quan es va presentar a Itàlia un grup de pacients amb VHB que presentaven una hepatitis greu. Les anàlisis immuno-histoquímiques de las mostres de biòpsia hepàtica i els sèrums d’aquests pacients van mostrar un antigen nou amb un patró especial als nuclis de les cèl·lules hepàtiques, al qual els investigadors van anomenar l’antigen d. Inicialment, se creia que aquest antigen era un nou antigen del VHB, però ràpidament es va descobrir que estava separat i associat amb l’antigen de superfície del VHB (HBsAg). Els experiments de transmissió en ximpanzés van conduir a una millor caracterització de l’antigen d (HDAg), un component estructural d’un patogen infecciós diferent amb un genoma d’ARN de baix pes molecular el qual que requeria el VHB pel seu cicle de replicació. La clonació posterior i la seqüenciació d’aquest genoma va confirmar que es tractava d’un virus d’ARN únic; la seva classificació encara s’usa avui com l’únic membre d’un gènere separat, el virus delta.
Panorama de futur
La infecció pel VHD és un problema mundial en tots els grups d’edat. S’hauria de treballar més per donar a conèixer el problema associat a l’hepatitis Delta. Falten dades sobre la prevalença mundial, degut a la seva detecció subòptima es tenen només estimacions. Dels estudis en desenvolupament destaquen els que estan provant estratègies per atacar l’entrada del virus en els hepatòcits, l’assemblatge del virus en el seu cicle replicativo i també mètodes que permetrien a l’hoste augmentar la seva capacitat immune front al VHD. Aquests agents poden tenir èxit en monoteràpia o bé en combinació amb altres tractaments per a l’hepatitis viral. Existeix un gran interès per arribar a eliminar un virus que es va descobrir fa ja més de 40 anys i en curar la malaltia hepàtica que causa.
Font: Gastroenterology
Referència: https://doi.org/10.1053/j.gastro.2018.09.058
Article traduït i adaptat per l’ASSCAT
