El Projecte d’Infermeria LiverHope: Cures d’infermeria de pacients amb cirrosi

31/01/2020 | Articles, Articles científics

La cirrosi és una malaltia complexa que s’associa amb trastorns en diferents òrgans a més del fetge, inclosos els ronyons, el cort, la circulació arterial, els pulmons, l’intestí i el cervell. Com a conseqüència, els pacients desenvolupen una sèrie de complicacions que resulten en ingressos hospitalaris freqüents i alta morbiditat i mortalitat.

Els pacients amb cirrosi requereixen un control constant i rigorós tant dins com fora de l’hospital. En aquest context, el paper de les infermeres en l’atenció de pacients amb cirrosi no s’ha posat suficient èmfasi i hi ha informació molt limitada sobre l’atenció d’infermeria de pacients amb cirrosi en comparació amb altres malalties cròniques. L’article actual proporciona una revisió de les cures d’infermeria per a les diferents complicacions dels pacients amb cirrosi. Les infermeres amb coneixements específics sobre malalties hepàtiques han d’incorporar-se en equips multidisciplinaris que gestionen pacients amb cirrosi, tant pacients interns com externs.

En conclusió, les infermeres juguen un paper important en el maneig i la prevenció de complicacions de la malaltia i la millora en la qualitat de vida dels pacients i tanquen el buit entre els metges i les famílies, entre l’atenció primària i l’atenció hospitalària i també ofereixen educació mèdica als pacients i cuidadors.

Introducció

La cirrosi és comuna i és la dotzena causa de mort a tot el món. En la majoria dels casos, la cirrosi és degut a un dels següents factors etiològics o una combinació d’infecció per hepatitis C o B, consum excessiu d’alcohol i malaltia del fetge gras no alcohòlic (NAFLD, en les seves sigles en anglès), aquesta última generalment associada amb obesitat i diabetis mellitus. Aquests factors poden conduir a una fibrosi implacable amb la formació de cicatrius que interrompen progressivament l’arquitectura i la funció hepàtiques normals, i eventualment condueixen a cirrosi a no ser que s’elimini la causa de la lesió (per exemple, eliminació del virus de l’hepatitis C per medicaments antivirals). Un cop establerta, si no s’elimina la causa, la cirrosi pot progressar a complicacions greus que afecten negativament a la qualitat de vida relacionada amb la salut del pacient.

La cirrosi és una causa important d’anys de vida perduts i reingressos hospitalaris, i finalment condueix a la mort a no ser que es realitzi un trasplantament de fetge. A Europa i els Estats Units, la cirrosi és responsable de prop de 170.000 i 50.000 morts per any, respectivament. Donat que la prevalença de malalties hepàtiques cròniques, particularment l’EHGNA, està augmentant notablement a tot el món, és probable que la càrrega relacionada amb la cirrosi augmenti en les properes dècades, malgrat que el control de les hepatitis B i C tindrà un impacte favorable en l’epidemiologia de la malaltia hepàtica.

Malgrat la càrrega global de la cirrosi, s’ha posat molt menys el focus a l’atenció d’infermeria de pacients amb cirrosi en comparació amb altres malalties cròniques. A més a més, la formació d’infermeria en malalties hepàtiques ha estat notablement limitat en comparació amb la formació en altres especialitats. La incorporació d’infermeres en equips multidisciplinaris per a l’atenció hospitalària de pacients amb cirrosi ha estat insuficient en comparació amb altres afeccions cròniques, particularment, diabetis, malalties cardiovasculars i malalties neurològiques.

Amb aquests antecedents, LiverHope va organitzar una reunió amb l’objectiu d’estandarditzar l’atenció d’infermeria per a pacients amb cirrosi. LiverHope és un consorci de 7 nacions format per 9 hospitals europeus amb àmplia experiència en hepatologia que té com a objectiu explorar noves teràpies per a la cirrosi. El Consorci inclou hepatòlegs i infermeres amb experiència en el maneig de pacients amb malalties hepàtiques i un consell assessor extern.

El Consorci està finançat per la Comissió Europea en el marc del programa Horizon 2020. Dins del Consorci, els pacients estan representats per l’Associació Europea de Pacients del Fetge (ELPA, en les seves sigles en anglès). Els grups de treball per a desenvolupar les pautes consensuades d’infermeria es van dividir en les següents àrees d’atenció: atenció general, ascites/edema, sagnat gastrointestinal, encefalopatia hepàtica, infeccions bacterianes, lesió renal aguda i qualitat de vida i estigmatització. L’equip d’infermeres dels diferents hospitals va treballar en grups de 2 i a cada grup se li van assignar una o dues àrees diferents.

Es va realitzar una extensa revisió de la literatura en diferents bases de dades, incloses Pubmed i Cinahl. Després de la revisió de la literatura, es van redactar documents de les diferents parts i posteriorment es van reunir i van discutir-los àmpliament. També es va obtenir informació de l’ELPA i experts dels EUA. El document final està organitzat en seccions relacionades amb les principals complicacions de la cirrosi. Cada secció té una part introductòria que analitza breument, com a antecedents, la patogènia de cada complicació i la base racional de l’atenció d’infermeria, seguida de les recomanacions proposades per a l’atenció hospitalària i l’atenció ambulatòria.

Conclusions i direccions futures

La cirrosi és una malaltia molt freqüent i devastadora perquè els pacients tenen una gran quantitat de complicacions, un marcat deteriorament en la qualitat de vida, hospitalitzacions freqüents i alta mortalitat. En aquest context, l’atenció d’infermeria a pacients hospitalitzats i no hospitalitzats és de suma importància per ajudar a controlar i prevenir complicacions de la malaltia i millorar la qualitat de vida. Les infermeres exerceixen un paper fonamental en l’atenció de pacients amb cirrosi no només al tancar els buits entre els metges i les famílies i entre l’atenció primària i hospitalària, sinó també a l’oferir educació mèdica als pacients i cuidadors. Malgrat l’extrema importància de la cirrosi com a malaltia global, les autoritats sanitàries i hospitalàries, els col·legis nacionals i internacionals d’infermeres i les societats nacionals i internacionals d’infermeria o hepatologia han posat molt poc el focus al paper de les infermeres.

En els últims anys hi ha hagut alguns petits moviments per millorar aquesta situació, particularment després del primer informe de la UK Liver Lancet Comission, però queda molt per fer. Les autoritats sanitàries i hospitalàries haurien d’estimular la creació de llocs de feina d’infermeres especialistes en fetge dedicades a la cura de pacients amb cirrosi. En el passat, la majoria de les infermeres especialistes en fetge es dedicaven a l’atenció de pacients amb infecció per hepatitis C o B o trasplantament de fetge, però no a pacients amb complicacions de cirrosi. Aquesta situació hauria de canviar-se i els equips multidisciplinaris en tots els hospitals que atenen a pacients amb cirrosi haurien d’incloure infermeres especialistes en fetge amb educació especial en cirrosi. En aquest sentit, tant les societats nacionals com les internacionals haurien de desenvolupar plans d’educació a nivell d’infermeres practicants o docents per omplir aquest buit en l’educació.

Per descarregar l’article complet en PDF, cliqueu aquí.

 

Font: Hepatology

Referència: doi: 10.1002/HEP.31117

Article traduït i adaptat per l’ASSCAT

31/01/2020

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

PRÒXIMS ESDEVENIMENTS

No event found!

ET PODRIA INTERESSAR

Related Post