L’alcohol és responsable del càncer de fetge més letal

Els pacients amb càncers hepàtics relacionats amb l’abús de l’alcohol presenten una menor supervivència que aquells els tumors dels quals tenen el seu origen en altres causes.

Cada any es diagnostiquen al nostre país en torn a 5.900 nous casos de càncer de fetge, molt especialment en homes i persones grans de 50 anys. Un tipus de tumor que, si bé sisè en freqüència a nivell global, es correspon amb la segona malaltia oncològica més letal a tot el món. La raó per aquesta elevada mortalitat s’explica pels retards en el diagnòstic de la malaltia (en les seves fases inicials no presenta símptomes específics) i, sobretot, per la manca de tractaments eficaços un cop el tumor ha progressat. D’aquí la importància, vital, d’evitar els factors que augmenten el risc de patir un càncer de fetge. Molt especialment el consum excessiu d’alcohol.

No en va, i com mostra un estudi dirigit per investigadors de l’Hospital Universitari Henri-Mondor en Créteil (França), els pacients amb càncer de fetge causat per l’alcohol presenten la menor supervivència de tots els afectats per aquest tipus de tumor.

Com explica Charlotte Costentin, directora d’aquesta investigació publicada a la revista Cancer, “per tal de millorar el pronòstic del càncer de fetge en la població alcohòlica resulta necessària la implementació de programes de cribratge efectius tant per a la cirrosi com pel propi tumor, així com millorar l’accés dels pacients als serveis pel tractament de l’alcoholisme”.

Tumors més letals

Les infeccions pels virus de les hepatitis B i C constitueixen les principals causes de desenvolupament de càncer de fetge a tot el món. Uns desencadenants el segon escaló dels quals estaria ocupat pel consum excessiu d’alcohol i per l’esteatosi hepàtica no alcohòlica (el ‘fetge gras’). No obstant, i donats els avenços assolits en el tractament de les hepatitis B i, sobretot, C, s’espera que l’alcohol es converteixi en principal factor de risc d’aquest tumor en els propers anys. De fet, l’abús de l’alcohol ja és la primera causa de càncer de fetge a França. Un consum ‘desmesurat’ que, a més, suposa l’origen de fins a un 25-30% dels casos que es detecten cada any als Estats Units, si bé l’alcohol és descartat quan hi ha un altre factor de risc, pel que la seva implicació en el desenvolupament de la malaltia és probablement molt major.

Per tant, i com ja han constatat infinitat d’estudis, l’alcohol és un dels principals desencadenants del càncer de fetge. Però, que el tumor tingui o no el seu origen en l’alcohol, té alguna importància en el pronòstic dels pacients? O dit d’una altra manera, la supervivència dels afectats es veu condicionada per haver abusat o no de l’alcohol?

Per respondre a aquesta pregunta, els autors van seguir durant cinc anys l’evolució de 894 pacients que acabaven de ser diagnosticats de càncer de fetge, 582 dels quals (el 65% del total) tenien un historial de consum abusiu d’alcohol (no així els 312 restants). És més; els autors es van fixar especialment en si els pacients amb càncer de fetge associat a l’alcohol havien deixat o no el seu consum en el moment del diagnòstic.

Conclosos els cinc anys de l’estudi, 601 dels participants havien mort. I d’acord amb els resultats, els pacients amb càncer de fetge originat per l’alcohol tenien una pitjor funció hepàtica i, el que és més important, una menor mitjana de supervivència (5,7 mesos enfront a 9,7 mesos) que els participants els tumors dels quals van tenir el seu origen en altres causes.

Però aquesta mortalitat més precoç associada al càncer causat per l’abús d’alcohol, no podria ser conseqüència d’un diagnòstic més tardà en aquest grup de pacients? Doncs no. Els autors van dividir als pacients en diversos grups en funció de l’estadi de la malaltia en el moment del diagnòstic. I en aquest cas, i amb independència del factor desencadenant del tumor, la supervivència va ser similar per a tots els participants que ‘compartien’ la mateixa fase d’evolució del tumor.

Com apunten els autors, “els nostres descobriments suggereixen que els pacients amb càncer de fetge relacionat amb l’alcohol tenen una menor supervivència general degut principalment a una pitjor funció hepàtica i a les característiques del tumor en el diagnòstic”.

En aquest context, i donat que la majoria dels pacients amb aquest tipus de càncer presenten signes de cicatrització en el fetge (la ‘cirrosi hepàtica’) en el moment del diagnòstic del tumor, els autors van avaluar si la participació en programes de seguiment de la cirrosi abans de la detecció del càncer podia influir en el pronòstic dels pacients. I d’acord amb els resultats, sí: els pacients el tumor dels quals va ser detectat durant el seguiment de la seva cirrosi van tenir una millor supervivència que aquells en els quals el càncer es va detectar de forma ‘incidental’. Sobretot en el cas dels participants amb fetge gras o que, tot i amb un càncer associat a l’alcohol, havien deixat de beure. De fet, els pacients amb menor supervivència van ser aquells que seguien bevent en el moment del diagnòstic, amb independència del grau de cirrosi.

Limitar el consum

En definitiva, l’alcohol sembla trobar-se darrera dels tumors de fetge més letals. Tant és així que ha de requerir-se als metges que prestin una especial atenció a la població amb problemes d’alcoholisme. I a la ciutadania, que limiti (o suspengui) el seu consum d’alcohol.

Com conclou Charlotte Costentin, “una menor càrrega tumoral i una millor funció hepàtica al diagnòstic es traduirien en majors taxes de pacients amb càncer hepàtic relacionat amb l’alcohol susceptibles de rebre tractament curatiu, cas d’una resecció tumoral o d’un trasplantament de fetge”.

Font: abc.es

Notícia traduïda per l’ASSCAT