Es tracta d’un dels molts medicaments que s’estan estudiant en l’actualitat pel tractament d’aquesta malaltia hepàtica.
Un compost d’aminoàcids desenvolupat recentment tracta amb èxit la malaltia del fetge gras no alcohòlic en primats no humans, el que apropa als científics al primer tractament humà per aquesta afecció que està augmentant ràpidament a tot el món, segons suggereix un estudi, publicat a la revista Cell Metabolism.
Els investigadors de Michigan Medicine (Estats Units) van desenvolpar el DT-109, un tripèptid a base de glicina per tractar la forma més greu de fetge gras denominada esteatohepatitis no alcohòlica. Aquesta malaltia, més coneguda com EHNA, provoca cicatrius i inflamació en el fetge i es calcula que afecta fins al 6,5% de la població mundial.
Els resultats revelen que el DT-109 va revertir l’acumulació de greix i va evitar la formació de cicatrius en els fetges de ratolins i primats que havien desenvolupat EHNA. L’estudi es va realitzar en col·laboració amb un equip internacional que inclou el Centre d’Animals de Laboratori del Centre de Ciències de la Salut de la Universitat Jiaotong de Xi’an i l’Institut de Ciències Cardiovasculars del Centre de Ciències de la Salut de la Universitat de Pequín (Xina).
“Durant anys, els científics han intentant desenvolupar un medicament per tractar l’EHNA, però molts dels intents no han aconseguit millorar la situació o han suscitat problemes de seguretat en els assajos clínics”, recorda el doctor Eugene Chen, autor principal de l’estudi i catedràtic Frederick G.L. Huetwell de Medicina Cardiovascular de la Facultat de Medicina de la Universitat de Michigan.
“L’EHNA està augmentant a un ritme esbalaïdor, i l’èxit del tractament de primats no humans amb el nostre fàrmac candidat, DT-109, ens apropa més que mai al tractament dels milions de persones que pateixen aquesta malaltia”, ressalta.
L’EHNA és la segona fase de la malaltia del fetge gras no alcohòlic, que es calcula que afecta al 32% de la població mundial. Mentre que la malaltia del fetge gras pot tractar-se amb exercici i intervenció nutricional, el dany hepàtic de l’EHNA és més permanent. S’ha convertit en la principal causa de malaltia hepàtica crònica, i la cirrosi relacionada amb EHNA és actualment un dels motius més freqüents de trasplantament de fetge.
Chen i el seu equip van desenvolupar el DT-109 per tractar l’EHNA en primats no humans després que es publiqués que l’alteració del metabolisme de la glicina era una de les causes de la malaltia del fetge gras no alcohòlic i l’EHNA.
Encara que centenars de compostos han tractat amb èxit l’EHNA en ratolins, inclòs el DT-109, Chen afirma que els models d’EHNA en ratolins són limitats perquè no imiten amb exactitud tots els aspectes de la malaltia humana i, per tant, no són fàcilment traslladables a la clínica. El model d’EHNA en primats no humans de l’equip d’investigació, confirmat mitjançant estudis de perfils multiòmics, és un dels primers ena aconseguir-ho.
Tant en primats no humans com en ratolins, els investigadors de la col·laboració internacional van descobrir que el tractament amb DT-109 reverteix l’acumulació de greix i evita la progressió de la fibrosi a l’estimular la degradació dels àcids i la formació d’antioxidants.
El fàrmac també va inhibir la producció d’àcid litocòlic, un àcid biliar secundari tòxic estretament relacionat amb la malaltia del fetge gras no alcohòlic.
“Amb aquest important avenç en models preclínics, ara podem considerar l’avaluació del DT-109 com a possible fàrmac candidat pel tractament de l’EHNA en futurs assajos clínics –afirma el doctor Jifeng Zhang, coautor de l’estudi i professor associat d’investigació en medicina cardiovascular a Michigan Medicine-. Amb milions de persones que pateixen EHNA, la necessitat d’un tractament eficaç és més apressant que mai”.
Font: infosalus.com
Notícia traduïda per l’ASSCAT
