El risc de càncer de fetge després de la curació de l’hepatitis C és menor en persones amb VIH

Les persones amb VIH que es van curar de l’hepatitis C tenien menys probabilitats que les persones sense VIH de desenvolupar carcinoma hepatocel·lular (HCC – càncer de fetge en els tres anys i mig després de completar el tractament de l’hepatitis C, informen investigadors espanyols a la revista Clinical Infectious Diseases.

Les persones amb fibrosi hepàtica avançada tenen un major risc de desenvolupar CHC. Des de la introducció dels antivirals d’acció directa, els investigadors han estat seguint a les cohorts de persones curades de l’hepatitis C per comprovar quin efecte té l’eliminació de la infecció sobre el risc posterior de càncer de fetge.

Estudis anteriors han demostrat que curar l’hepatitis C va resultar en una reducció substancial en el risc d’HCC, independentment de si el tractament consistia en un règim basat en interferó o en antivirals d’acció directa.

Una anàlisi prèvia de la cohort espanyola GEHEP va mostrar que les persones amb coinfecció per VIH i hepatitis C no tenien un risc elevat de CHC, però l’estudi no va comparar els riscos entre persones coinfectades i monoinfectades. Aquest estudi es va dur a terme perquè alguns estudis havien suggerit un major risc de recurrència del CHC, un fenomen posteriorment refutat per anàlisis més amplis de persones monoinfectades.

Investigadors espanyols han publicat ara una anàlisi més àmplia, comparant el risc de desenvolupar CHC entre persones VIH positives i VIH negatives.

L’estudi va ser una cohort prospectiva, que va reclutar a persones curades de l’hepatitis C amb un règim antiviral d’acció directa que tenien una rigidesa hepàtica de 9,5 kPa o més abans del tractament (el que indica fibrosi avançada). Els participants van ser reclutats a 18 hospitals a Espanya des de l’octubre del 2011 i van ser seguits durant una mitjana de 43 mesos.

L’estudi va reclutar a 1.035 persones, 64% amb coinfecció per VIH i hepatitis C. Les persones que viuen amb el VIH eren significativament més joves (52 front a 54 anys, p <0,001) i tenien més probabilitats de ser homes (86% front a 72%, P <0,001). Les persones amb VIH també tenien més probabilitats de ser persones que s’injecten drogues (84% front a 36%).

La rigidesa hepàtica mitjana va ser de 15,1 kPA al grup VIH negatiu i 17,3 kPA al grup VIH positiu, una diferència no significativa. Les persones amb VIH tenien puntuacions de FIB-4 significativament més altes (1,94 front a 1,73, p = 0,005). El 57% de les persones sense VIH i el 62% de les persones amb VIH tenien cirrosi abans de començar el tractament, gairebé tots Child-Pugh classe A (97%).

Totes les persones amb VIH estaven en tractament antiretroviral en el moment del tractament contra l’hepatitis C.

El 3% de les persones monoinfectades i l’1,2% de les persones amb coinfecció van desenvolupar CHC (19 casos nous, dels quals vuit van tenir lloc en persones amb VIH). Les persones que viuen amb el VIH tenien un risc més del 70% menor de desenvolupar càncer de fetge en una anàlisi multivariable, encara que els intervals de confiança en aquesta reducció estimada del risc van ser amplis (aHR 0,27; IC del 95%: 0,08-0,90, p = 0,034). Altres dos mètodes d’anàlisi multivariable que es van ajustar a les diferències entre els participants VIH positius i negatius van mostrar una reducció similar en el risc.

Altres predictors de CHC van ser la infecció per genotip 3, una puntuació MELD més alta i una major rigidesa del fetge després d’una resposta virològica sostinguda.

No va haver-hi diferència en la proporció de persones que van desenvolupar cirrosi descompensada (3%) ni en la velocitat a la qual es va desenvolupar (17 mesos).

Encara que el seguiment va ser relativament curt, més de dos terços dels casos de CHC es van diagnosticar dins dels dos anys posteriors a la finalització del tractament contra l’hepatitis C.

Els autors de l’estudi qüestionen si el tractament antiretroviral que conté tenofovir podria inhibir el desenvolupament de càncer a las cèl·lules hepàtiques, basant-se en l’observació que en persones amb hepatitis B, tenofovir estimula la producció d’interferó beta. Donat que només vuit persones coinfectades pel VIH van desenvolupar HCC durant l’estudi, les xifres eren massa petites per analitzar els riscos segons el tractament antiretroviral.

Els autors de l’estudi diuen que es necessita més investigació per identificar les raons de la menor incidència de CHC en persones amb VIH després que es cura l’hepatitis C.

Font: infohep.org

Referència: Corma-Gomez A et al. HIV infection is associated with lower risk of hepatocellular carcinoma after sustained virological response to direct-acting antivirals in hepatitis C-infected patients with advanced fibrosis. Clinical Infectious Diseases, published online, 7 August 2020. https://doi.org/10.1093/cid/ciaa1111

Notícia traduïda per l’ASSCAT