Un estudi dirigit per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) en col·laboració amb la Universitat de Bristol (Regne Unit) ha demostrat els avantatges d’utilitzar una prova clínica de diagnòstic ràpid de la infecció pel virus de l’hepatitis C (VHC) front a una prova estàndard de laboratori.
La infecció crònica pel virus de l’hepatitis C (VHC) és un important problema de salut pública mundial i una causa de malaltia hepàtica, amb la major càrrega en els països d’ingressos baixos i mitjans.
El 2016, l’OMS va llançar l’Estratègia Mundial del Sector de la Salut per a les Hepatitis Víriques, que es va renovar el 2022, amb l’objectiu d’acabar amb les epidèmies d’hepatitis víriques B i C pel 2030.
Segons l’organisme sanitari internacional de Nacions Unides, s’han aconseguit “grans avenços”, amb més de 10 milions de persones amb infecció crònica pel VHC curades mitjançant un tractament antiviral d’acció directa de curta durada de 12 setmanes.
No obstant, el 2019 encara hi havia 58 milions de persones amb infecció crònica per hepatitis C, el que va provocar 399.000 morts. Només el 20% dels infectats a tot el món havien estat diagnosticats i el 13% tractats.
Per tancar aquesta breixa i assolir els objectius de l’OMS per eliminar l’hepatitis C, l’OMS considera que “les vies d’atenció al pacient han de simplificar-se, inclosos els enfocaments diagnòstics”.
L’enfocament estàndard pel diagnòstic de la infecció crònica per VHC és el cribratge inicial amb una prova d’anticossos, seguit d’una prova molecular de càrrega viral basada en laboratori, per confirmar la presència de virus actiu i la necessitat de tractament.
Tanmateix, l’OMS puntualitza que l’accés a les proves de laboratori de càrrega viral continua sent limitat a molts països pobres. En conseqüència, moltes de les persones amb infecció crònica per hepatitis C mai reben atenció ni tractament.
L’OMS ja recomana l’ús d’aquests dispositius ràpids pel diagnòstic i seguiment d’altres malalties infeccioses, com la tuberculosi, la COVID-19 i el VIH. Fins fa poc, les dades sobre el seu ús per millorar l’accés i l’acceptació de les proves i el tractament de l’hepatitis C eren limitats.
Aquest nou estudi, publicat a la revista científica The Lancet Gastroenterology and Hepatology, va reunir els resultats de 45 estudis (prop del 50% dels quals procedien de països pobres) i va comparar les proves de càrrega vírica de l’hepatitis C realitzades mitjançant proves ràpides amb els mètodes estàndard centralitzats i basats en laboratoris.
La investigació va demostrar que l’ús de les proves de càrrega viral del VHC en el punt d’atenció accelerava el temps transcorregut des de la detecció inicial d’anticossos fins a l’inici del tractament (19 dies front a 67 dies).
L’acceptació global del tractament va ser major amb les proves ràpides en la clínica (77%) o en unitats mòbils (81%) que amb les proves estàndard de laboratori (53%). Els millors resultats es van obtenir quan les proves ràpides es van col·locar en un lloc en què tant les proves com el tractament s’oferien en el mateix lloc, el que permetia iniciar el tractament el mateix dia del diagnòstic.
Font: infosalus.com
Notícia traduïda per l’ASSCAT
