Revisió pràctica de l’impacte de l’estil de vida en les persones amb cirrosi

Els factors relacionats amb l’estil de vida són els principals determinants / modificadors del pronòstic en pacients amb cirrosi.

L’evidència acumulada indica que la desnutrició, l’obesitat, l’estil de vida sedentari, l’alcoholisme i el tabaquisme, i la mala higiene oral poden augmentar el risc de progressió de la malaltia, i alguns d’ells es relacionen amb un major risc de carcinoma hepatocel·lular. És important destacar que els factors connectats amb l’estil de vida en gran mesura poden ser modificats, pel que representen un enfocament atractiu per afegir a la teràpia etiològica i farmacològica existents en pacients amb cirrosi. No obstant, l’estil de vida sovint es descuida en aquesta població.

En aquesta revisió concisa, els autors presenten evidències científiques que donen suport i afavoreixen realitzar canvis en l’estil de vida en pacients amb cirrosi, i que inclouen, diversos aspectes, entre d’altres, la nutrició i l’activitat física en pacients desnodrits i obesos. També comenten alguns elements importants a les entrevistes motivacionals, que serien eines útils per donar suport a unes millors interaccions entre hepatòlegs i pacients en aquest camp.

Introducció

La cirrosi hepàtica és una causa freqüent de mort a tot el món. Fins fa poc, la cirrosi es considerava una malaltia irreversible que invariablement comportava un mal pronòstic. Tanmateix, gràcies als mètodes de diagnòstic no invasius més recents, la cirrosi es diagnostica cada cop més en una etapa completament compensada i que no té complicacions clíniques. El seu pronòstic és relativament bo, i s’haurien d’implantar mesures terapèutiques efectives per prevenir la progressió a la descompensació i reduir el risc de carcinoma hepatocel·lular (CHC).

En aquesta etapa de cirrosi compensada, l’eliminació de la causa de la lesió hepàtica pot conduir a una regressió histològica completa de la cirrosi. És important destacar que els estudis epidemiològics i de cohort han identificat diversos co-factors de dany hepàtic relacionats amb l’estil de vida i, com a tals, són modificables.

S’ha demostrat que algunes circumstàncies lligades a l’estil de vida poden modificar el risc de l’augment de la pressió portal i de la progressió de la cirrosi des de l’etapa compensada fins a la descompensada (per exemple, si es pogués millorar l’obesitat), o per aturar una descompensació accelerada (per exemple, per sarcopènia). A més, alguns factors de l’estil de vida promouen complicacions que impedeixen la millora de la hipertensió portal en relació amb la cirrosi, un cop que s’ha eliminat el principal agent etiològic.

Donat que encara falten estratègies farmacològiques per induir la desaparició de la fibrosi i no es disposa d’estratègies no farmacològiques per prevenir la progressió de la cirrosi i les complicacions, el canvi de l’estil de vida hauria de considerar-se com una part important del tractament dels pacients amb cirrosi. Donat que els estudis d’adaptació d’estil de vida el suficientment grans que proven l’efecte de tots els principals modificadors de risc en el pronòstic de la cirrosi són escassos i és poc probable que es realitzin en el futur proper, en aquest article es presenta una revisió pràctica que resumeix l’evidència existent en aquest camp (Fig. 1).

Fig. 1. Vista esquemàtica de les principals adaptacions d‘estil de vida que es requereixen en la cirrosi: l’abstenció de la ingesta d’alcohol i l’optimització de la dieta han de veure’s com els passos clau.

Aquests han de complementar-se amb una activitat física progressivament incrementada, deixar de fumar i millorar la salut bucal.

Conclusió

Les adaptacions de l’estil de vida són un component important del tractament en els pacients amb cirrosi. Els pacients han de ser ben informats per evitar els comportaments que augmenten el risc d’una major progressió de la seva malaltia i per adoptar aquells canvis en l’estil de vida que fomentin millores en la seva salut. L’abstinència total d’alcohol i tabac, l’assoliment d’un pes corporal saludable i una composició corporal adequada a través d’una nutrició i activitat física apropiades, s’ha de suggerir a tots els pacients amb cirrosi per millorar el pronòstic i la qualitat de vida.

No obstant, aquests conceptes aparentment simples estan limitats en la seva aplicació per una complexitat extrema, que abasta la falta de transferència de coneixement de la comunitat mèdica als seus pacients, i les diferents barreres que existeixen front als canvis d’estil de vida, als quals s’oposen els comportaments duradors i la pròpia societat.

Per tant, els metges necessiten millorar i adaptar el diàleg amb els pacients amb respecte a les adaptacions de l’estil de vida i reconeixent les barreres específiques, per augmentar la possibilitat d’aconseguir el compliment dels canvis suggerits. La implantació de programes d’adaptació de l’estil de vida, que incloguin suport nutricional i d’activitat física, i suport per a l’abandonament del consum d’alcohol i de cigarrets quan sigui necessari, requereix un enfocament disciplinari que ha de tenir-se en compte en l’organització futura d’activitats en hepatologia.

Font: Seminars in Liver Disease vol. 40 No. 1/2020

Referència: https://doi.org/10.1055/s-0039-1696639

Article traduït i adaptat per l’ASSCAT