El tractament amb AADs redueix el risc de mort i càncer de fetge a França

El tractament amb antivirals d’acció directa (AADs) va reduir el risc de mort, càncer de fetge i mort per causes relacionades amb el fetge en persones franceses amb hepatitis C, segons els resultats d’un dels estudis més grans fins a la data sobre l’impacte dels medicaments.

El tractament amb AADs per a l’hepatitis C es va introduir a partir del 2012, i els règims més efectius ofereixen taxes de curació gairebé universals. Molts països ara s’estan movent per implementar programes de prova i tractament dissenyats per eliminar l’hepatitis C com una causa important de malaltia i mort pel 2030, al tractar de diagnosticar i tractar a totes les persones amb la infecció.

Tanmateix, una revisió sistemàtica realitzada per la Col·laboració Cochrane va concloure que els assajos d’AADs no van proporcionar proves suficients per concloure que curar l’hepatitis C reduís els riscos de mort o malaltia clínica.

La revisió va ser fortament criticada per experts en fetge, inclosa l’Associació Americana per a l’Estudi de les Malalties Hepàtiques, pel curt període de seguiment dels estudis seleccionats i la manca de poder estadístic per detectar diferències en les taxes de mortalitat en estudis relativament petits.

Investigadors francesos es van proposar avaluar l’impacte del tractament sobre la mortalitat i la morbiditat en una gran cohort seguida durant diversos anys.

ANRS Co22 Hepather és una gran cohort de pacients francesos seguits de forma prospectiva per avaluar l’impacte dels AAD en persones amb hepatitis C crònica. La cohort va començar a seguir als pacients després de la introducció de la primera generació d’AADs a l’agost del 2012.

L’estudi va excloure als participants de la cohort amb hepatitis B, amb antecedents de carcinoma hepatocel·lular o cirrosi descompensada, receptors de trasplantament de fetge i persones que van rebre interferó pegilat com a part del seu tractament de l’hepatitis C després de l’ingrés en la cohort. Un total de 10.166 persones van ser elegibles per a la seva inclusió en l’anàlisi, de les quals 3.045 tenien cirrosi en el moment de la inscripció.

L’estudi va comparar la mortalitat i la salut de les persones tractades amb AADs (7.344 persones) i les persones que van romandre sense tractament en la cohort entre el 2012 i el 2015 (2.551 persones).

No va haver-hi diferències significatives en el consum d’alcohol actual, l’adquisició del virus de l’hepatitis C (VHC) o el grau de cirrosi mesurat per la puntuació MELD, entre les persones tractades i no tractades, però els participants tractats van ser significativament majors (57 vs. 54 anys). Més probabilitats de tenir sobrepès o obesitat, més probabilitats de tenir antecedents de tractament previ (57% enfront al 39%), major probabilitat de tenir genotips 1 o 3, major probabilitat de patir cirrosi (42% enfront al 10%) i tenir funció hepàtica més deficient i fibrosi més avançada, mesurada per la mitjana de les puntuacions APRI i FIB-4 (totes p <0,001).

Els participants tractats també tenien més probabilitats de tenir diabetis, hipertensió, sota recompte de plaquetes, ALT i AST elevats, i alfa-fetoproteïna elevada (p <0,001).

El temps mig de seguiment va ser de 33,4 mesos. Durant aquest període, 129 persones en el grup de tractament van morir (48 de causes relacionades amb el fetge), una incidència de 0,95 per cada 100 persones-any. La incidència de mort en els participants no tractats va ser de 0,70 per cada 100 persones-any, però després d’un ajustament per cirrosi i altres variables demogràfiques i relacionades amb el VHC, les persones tractades van tenir un menor risc de mort.

El tractament va reduir el risc de mort en un 52% (HR 0,48; IC del 95%: 0,33 a 0,70) i va reduir el risc de mort relacionada amb el fetge en un 61% (HR 0,39; IC del 95%: 0,21 a 0,71).

El tractament també va reduir el risc de carcinoma hepatocel·lular en un 34% (HR 0,66, 0,40-0,93).

L’efecte del tractament sobre la mortalitat només va ser evident en persones amb cirrosi i no va afectar a la mortalitat ni a les taxes de càncer de fetge en persones amb malaltia menys avançada, en part perquè la quantitat de morts i casos de càncer de fetge o mort relacionada amb el fetge va ser baixa en persones sense cirrosi.

Quan els investigadors van analitzar la relació entre la resposta virològica sostinguda (RVS) i la mortalitat en comparació amb l’exposició al tractament, van trobar que la RVS estava associada amb un risc reduït de tots els resultats, a banda de la cirrosi descompensada. El 66% dels participants que van rebre tractament van assolir RVS. La manca de RVS més que va duplicar el risc de desenvolupar carcinoma hepatocel·lular (aHR 2,23, 1,37-3,64).

Els investigadors de l’estudi senyalen que la cirrosi no va ser confirmada per biòpsia en tots els casos i que les persones amb cirrosi descompensada van ser excloses de l’estudi, el que potencialment va portar a una subestimació de l’efecte del tractament sobre la mortalitat.

En un article de comentari que acompanya, Jacinta Holmes, Stephanie Rutledge i Raymond Chung diuen que “aquests descobriments contraresten fermament els d’una revisió Cochrane d’assajos de tractament antiviral d’acció directa que no podrien confirmar ni rebutjar si els antivirals d’acció directa tinguessin un efecte en el llarg termini. Morbiditat i mortalitat relacionada amb el VHC. També proporcionen la millor evidència fins a la data per donar suport als documents d’orientació que recomanen el tractament antiviral d’acció directa per a tots els pacients amb infecció crònica per VHC”.

Font: infohep.org

Referència: Carrat F et al. Clinical outcomes in patients with chronic hepatitis C after direct-acting antiviral treatment: a prospective cohort study. Lancet, advanced online publication, 11 February 2019.

Notícia traduïda per l’ASSCAT