L’elastografia permet detectar una malaltia hepàtica crònica de forma precoç
Segons un estudi, en què s’ha usat aquest mètode no invasiu, el 3,6% dels participants tenien malaltia hepàtica crònica silent no diagnosticada, amb fibrosi avançada i amb el risc de progressar a cirrosi o càncer de fetge.
Investigadors del Clínic-IDIBAPS en col·laboració amb la USR Metropolitana Nord-IDIAP Jordi Gol de l’Institut Català de la Salut han realitzat un estudi per determinar si era possible diagnosticar malaltia hepàtica crònica de forma precoç en la població general i conèixer la seva freqüència. Han avaluat a més de 3.000 persones de les quals prop d’un 4% tenien una malaltia hepàtica avançada sense diagnosticar amb risc de convertir-se en cirrosi o càncer de fetge. S’ha fet mitjançant l’ús de l’elastografia, una tècnica no invasiva per mesurar la fibrosi del fetge.
L’estudi l’han coordinat el Dr. Pere Ginés, Cap del Servei d’Hepatologia del Clínic i de l’equip IDIBAPS Mecanismes de malalties hepàtiques i complicacions de la cirrosi, i el Dr. Llorenç Caballeria, metge d’atenció primària de la USR Metropolitana Nord-IDIAP Jordi Gol.
Les malalties hepàtiques cròniques, en especial la cirrosi i el càncer de fetge, constitueixen una causa freqüent de mort en el món. Aquestes malalties evolucionen de forma lenta i silenciosa durant molts anys sense que siguin diagnosticades, ja que no produeixen símptomes fins que estan en fases molt avançades. Arribat aquest punt, l’únic tractament curatiu és el trasplantament de fetge. Tot i que la cirrosi per causa de l’hepatitis C està disminuint a tot el món per la utilització dels nous fàrmacs antivirals, la prevalença de la cirrosi deguda al consum d’alcohol i, sobretot, al fetge gras no alcohòlic, està augmentant a tot Europa i en el món.
El fetge gras no alcohòlic és una malaltia associada a trastorns metabòlics, com la obesitat o la diabetis de tipus 2, i afecta, aproximadament, a un 25% de la població mundial. No obstant, només una petita part dels pacients amb fetge gras no alcohòlic desenvolupen cirrosi i el principal factor predictiu és la fibrosi hepàtica. “Conèixer el grau de fibrosi en el fetge en la població general serà útil per dissenyar estratègies de cribratge que ens permeten diagnosticar de forma precoç la malaltia hepàtica amb risc de progressió. D’aquesta manera es podrien aplicar intervencions terapèutiques abans de l’aparició de la cirrosi”, explica Pere Ginés, que també és catedràtic de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona.
En l’estudi, publicat a la revista Clinical Gastroenterology and Hepatology, van participar 3.076 persones d’entre 18 i 75 anys de l’àrea metropolitana de Barcelona, als quals se’ls va realitzar una elastografia hepàtica, un mètode no invasiu que permet determinar la rigidesa del fetge. Gràcies a la prova es va detectar que un 3,6% tenia una malaltia hepàtica crònica amb fibrosi avançada, desconeguda fins aquell moment, amb risc elevat de progressar a cirrosi o càncer. Un 58% tenia factors de risc de malaltia hepàtica crònica, la majoria metabòlics, com l’obesitat o diabetis, i en menor proporció, el consum excessiu d’alcohol.
Els investigadors remarquen que si aquesta proporció s’extrapola a tota la població catalana, unes 150.000 persones a Catalunya, d’entre 18 i 75 anys, podrien tenir una malaltia hepàtica crònica avançada sense diagnosticar.
“L’ús de l’elastografia ens permet distingir quins dels pacients amb factors de risc tenen fibrosi hepàtica avançada”, explica Llorenç Caballeria. “Aquesta detecció precoç ens permet derivar als pacients als hospitals de referència per saber de quina malaltia es tracta, quin és el seu origen i fer l’estadiatge”, afegeix. “El cribratge de malalties hepàtiques ja en l’atenció primària facilitaria l’aplicació de mesures per prevenir la progressió de la malaltia hepàtica crònica i, per tant, podria contribuir a la reducció de la mortalitat per aquesta causa”, conclou Pere Ginés.
