Pandèmia de coronavirus i pacients hepàtics immunodeprimits

Després del brot a la Xina, la regió italiana de Llombardia s’ha convertit en una de les àrees de major incidència de nous casos de síndrome de coronavirus agut greu (SARS-CoV-2).

A Llombardia, s’informen aproximadament mil nous individus infectats tots els dies. Després que el brot es va convertir en una pandèmia, molts centres hepàtics a tot el món van plantejar la preocupació que els pacients immunocompromesos poguessin tenir un alt risc de desenvolupar una malaltia respiratòria greu anomenada COVID-19.

L’Hospital Papa Giovanni XXIII a Bèrgam es troba a la “zona vermella” del brot italià i alberga el major centre d’hepatologia pediàtrica i trasplantament de fetge a Itàlia. Per tant, considerem important revisar les dades disponibles i informar sobre la nostra experiència preliminar amb aquests pacients, per compartir suggeriments sobre possibles reptes presentats pels pacients immunodeprimits durant aquest brot.

Com a punt preliminar, és important destacar que, a diferència dels agents virals comuns (com adenovirus, rinovirus, norovirus, influenza, virus sincitial respiratori), els coronavirus no han demostrat causar una malaltia més greu en pacients immunodeprimits. Per aquesta família de virus, la resposta immune innata de l’hoste sembla ser el principal impulsor del dany del teixit pulmonar durant la infecció. Aquests descobriments suggereixen que, en aquest context, un hoste immunocompromès podria estar protegit per una resposta immune més dèbil contra el virus.

En segon lloc, al revisar els informes de mortalitat i morbiditat publicats sobre brots de Coronavirus com la Síndrome Respiratòria Aguda Severa (SARS) va sorgir el 2002, la Síndrome Respiratòria de l’Orient Mitjà (MERS, encara en curs) i més recentment COVID-19, no es menciona la immunosupressió com a factor de risc de malaltia greu o mortalitat. No es van informar morts en pacients sotmesos a trasplantament, quimioteràpia o altres tractaments immunosupressors, a cap edat. Els factors de risc comuns per un mal resultat inclouen l’edat avançada, el sexe masculí i la presència de comorbiditats (obesitat, diabetis, malaltia cardíaca, malaltia pulmonar, malaltia renal).

La nostra experiència preliminar, d’acord amb dades recents de la Xina, mostra que, entre els pacients en el seguiment de cirrosi, trasplantament, malaltia hepàtica autoimmune, quimioteràpia per hepatoblastoma, cap va desenvolupar una malaltia pulmonar clínica, malgrat que alguns van donar positiu per SARS-CoV-2.

En conclusió, l’experiència realitzada en els brots de coronavirus suggereix que els pacients immunodeprimits no tenen un major risc de malaltia pulmonar greu en comparació amb la població general, tant nens com adults. Tot i que els nens no desenvolupen pneumònia per coronavirus, poden portar el virus i propagar la infecció. Amb les precaucions apropiades, especialment per evitar la propagació del virus, s’han de fer tots els esforços per continuar amb l’activitat normal de trasplantament en els serveis de fetge pediàtric i per adults. Malgrat el consum de recursos de l’epidèmia de SARS-CoV-19, és important evitar el risc que aquesta pandèmia augmenti indirectament la mortalitat i la morbiditat de malalties comunament tractables.

Autor: Doctor Lorenzo D’Antiga. Hepatologia pediàtrica, Gastroenterologia i Trasplantament. Hospital Papa Giovanni XXIII, Bèrgam (Itàlia)

Article traduït per l’ASSCAT