Metanàlisi dels estudis d’imatge i alfa-fetoproteïna per a la detecció precoç de l’HCC en pacients amb cirrosi
Els pacients diagnosticats en una etapa primerenca podran optar a teràpies curatives i poden arribar a taxes de supervivència a 5 anys pròximes al 70%.
El carcinoma hepatocel·lular (HCC) és una de les principals causes de mort en pacients amb cirrosi, i el pronòstic depèn en gran mesura de l’etapa en la qual es detecta el tumor. Els pacients diagnosticats en una etapa primerenca podran optar a teràpies curatives (trasplantament de fetge o resecció quirúrgica) i poden arribar a taxes de supervivència a 5 anys pròximes al 70%. Per contra, aquells amb tumors més avançats podran rebre tractaments amb menor eficàcia.
Context i objetius
Les guies clíniques de les societats científiques difereixen en les seves recomanacions de vigilància per detectar l’hepatocarcinoma (HCC) en estadi primerenc en pacients amb cirrosi. En aquest estudi es compara el rendiment de les imatges de vigilància, amb o sense alfa-fetoproteïna (AFP), per a la detecció primerenca del HCC en pacients amb cirrosi.
Mètodes
Es van realitzar recerques en la literatura mundial en les bases de MEDLINE i SCOPUS des de gener de 1990 fins a agost de 2016 per identificar la sensibilitat i especificitat de les estratègies de vigilància per a la detecció general i primerenca de HCC publicades. Es van calcular les estimacions agrupades i es van comparar utilitzant el mètode DerSimonian i Laird per a un model d’efectes aleatoris. L’estudi es va realitzar d’acord amb la metodologia estadística de revisió sistemàtica i les pautes de metaanàlisi.
Resultats
Es van analitzar 32 estudis (que inclouen 13.367 pacients) que van caracteritzar la sensibilitat de les imatges (en la gran majoria de casos amb ecografia abdominal i en menor nombre mitjançant TAC o RMN) amb o sense mesurament d’AFP per a la detecció de HCC en pacients amb cirrosi. L’ecografia va detectar qualsevol HCC en etapa precoç amb un 84% de sensibilitat (interval de confiança [IC] 95%: 76% -92%), però si era un HCC en la seva etapa inicial arribava només un 47% de sensibilitat (IC 95 %: 33% -61%). En estudis que comparaven els resultats de l’ecografia amb o sense mesurament d’AFP, l’ecografia sola detectar qualsevol HCC en etapa precoç amb una menor sensibilitat que l’ecografia afegint el mesurament d’AFP (risc relatiu [RR] 0,88; IC del 95 %: 0,83-0,93) i es va diagnosticar el HCC en etapa inicial amb un nivell de sensibilitat més baix que una ecografia juntament amb el mesurament d’AFP (RR 0,81; IC del 95%: 0,71-0 , 93).
No obstant això, l’ultrasò només va detectar HCC amb un nivell d’especificitat més alt que l’ecografia més el mesurament d’AFP (RR 1,08; IC del 95%: 1,05-1,09). L’ecografia amb o sense AFP va detectar HCC en estadi primerenc amb un 63% de sensibilitat (IC 95%: 48% -75%) i un 45% de sensibilitat (IC 95%: 30% -62%), respectivament (P = .002). Només 4 estudis van avaluar la tomografia computeritzada o la vigilància per imatge de ressonància magnètica, que van detectar HCC amb una sensibilitat del 84% (IC del 95%: 70% -92%).
Conclusions
L’ecografia sola té una sensibilitat baixa per detectar HCC en estadi primerenc en pacients amb cirrosi. L’addició d’AFP a l’ecografia augmenta significativament la sensibilitat de la detecció primerenca de HCC en la pràctica clínica.
Comentaris de l’ASSCAT
Actualment, a l’ASSCAT vam rebre nombroses consultes de persones amb fibrosi avançada (F3-F4), que estan preocupades pel risc que tenen de desenvolupar un hepatocarcinoma i quina seria la millor opció de seguiment per a la detecció precoç de l’HCC.
Es coneixen diverses opcions terapèutiques per al HCC, però la clau per tenir un tractament eficaç i curatiu està en realitzar un diagnòstic precoç. En aquest article s’avalua el que aporta realitzar la determinació d’alfa-fetoproteïna (alfa FP) al costat de l’ecografia abdominal.
No obstant això, l’article té limitacions. La primera és que l’alfa FP pot ser elevada si hi ha hepatitis (per l’elevació d’ALT) i apareixen possibles falsos positius. Aquest article es basa en estudis observacionals amb comparacions indirectes, ja que no seria acceptable comparar-lo amb un grup de risc al qual no es oferissin els controls bàsics habituals. En els estudis pot haver certs biaixos per les diferències geogràfiques, en la selecció de pacients, i la periodicitat de les proves, a més d’altres factors pronòstics.
Aquest estudi podria ser útil perquè es recomani realitzar també l’alfa FP a més de l’ecografia abdominal en l’estratègia de screening. S’ha de tenir en compte el valor relatiu que té la determinació d’alfa FP de forma aïllada en el diagnòstic, ja que també dependrà dels nivells detectats.
En aquest article es destaca que afegint la determinació d’alfa FP a l’ecografia abdominal per al screening d’hepatocarcinoma podria augmentar l’eficàcia en la vigilància per al diagnòstic precoç del HCC en els pacients amb fibrosi avançada i dóna suport a un canvi en les guies clíniques actuals que només contemplen la pràctica d’ecografia cada 6 mesos.
Font: Gastroenterology 2018;154:1706–1718.
