L’ús d’aspirina s’associa amb un menor risc de càncer de fetge
Prendre aspirina aproximadament dos cops per setmana durant cinc anys o més pot reduir el risc de desenvolupar carcinoma hepatocel·lular (CHC) en aproximadament la meitat dels casos, segons una investigació presentada a The Liver Congress 2018 a San Francisco.
Durant anys o dècades, la infecció crònica pel virus de l’hepatitis B o C (VHB o VHC), el consum excessiu d’alcohol, la malaltia del fetge gras o altres causes de dany hepàtic poden conduir al desenvolupament de cirrosis i CHC, el tipus més comú de càncer que s’origina en el fetge. El CHC sovint es diagnostica en una etapa tardana, és difícil de tractar i és una de les principals causes de mort per càncer a tot el món.
Un creixent cos d’investigació suggereix que l’aspirina pot ajudar a reduir el risc de càncer. També s’ha demostrat que l’aspirina diària en dosis baixes, recomanada per prevenir la malaltia cardiovascular en les persones amb alt risc, redueix el risc de càncer colorrectal. També sembla reduir la probabilitat de desenvolupar altres tipus de càncer. Però l’ús regular d’aspirina també comporta riscos, inclòs el sagnat gastrointestinal.
La Dra. Tracey Simon, de l’Hospital General de Massachusetts a Boston i els seus col·legues, van avaluar l’efecte de l’ús de l’aspirina sobre el risc de desenvolupar càncer de fetge en dos grans estudis de cohort. L’estudi de salut d’infermeres va inscriure a 121.706 dones el 1976 i l’estudi de seguiment de professionals de salut va inscriure a 51.529 homes el 1986. L’anàlisi agrupada va incloura a 133.371 individus que van respondre preguntes de salut inicials.
L’ús regular d’aspirina es va definir com prendre almenys 325 mg d’aspirina com a mínim dos cops per setmana. Un total de 58.855 persones van dir que usaven regularment aspirina, mentre que 74.516 no ho feien.
En ambdós grups, aproximadament dos terços eren dones, gairebé totes eren blanques, l’edat mitjana era a principis dels anys seixanta i poc més del 10% eren fumadors actuals. Els usuaris regulars d’aspirina eren més propensos que els no usuaris a tenir pressió arterial alta (37% enfront al 26%, respectivament) i a usar estatines (12% enfront al 6%). Al voltant del 20% també va informar haver usat medicaments antiinflamatoris no asteroïdeus (AINEs).
Durant el seguiment, es van diagnosticar 37 casos nous de CHC entre els usuaris habituals d’aspirina (1,738.231 persones/any de seguiment) i es van detectar 71 casos entre no usuaris (2,493.957 persones/any).
El risc de desenvolupar CHC es va reduir en un 49% entre els usuaris d’aspirina en comparació amb els no usuaris en una anàlisi multivariada que va incloure dades demogràfiques, índex de massa corporal, consum d’alcohol, tabaquisme, activitat física i factors de risc cardiovascular. Es va observar un grau similar de reducció de risc tant per dones com per homes (51% i 46%, respectivament).
A l’observar les dosis acumulades al llarg del temps, es va observar una reducció significativa en el risc de CHC entre les persones que van usar almenys 1,5 tauletes d’aspirina (487,5 mg) per setmana, o l’equivalent d’aproximadament 70 mg per dia.
Quant a la durada de l’ús, entre els usuaris actuals d’aspirina va haver-hi una major reducció del risc de CHC amb un ús més prolongat. L’ús regular per fins a cinc anys es va associar amb una reducció del 13%, de 5 a 10 anys amb una reducció del 41% i de 10 o més anys amb una reducció del risc del 49%. Entre aquells que van utilitzar anteriorment l’aspirina, el risc de CHC va tornar al nivell dels no usuaris vuit anys després de deixar de prendre’ls.
En conjunt, un benefici significatiu de l’aspirina va ser evident després de cinc o més anys d’ús amb una dosi mitjana d’almenys 1,5 tauletes per setmana, segons Simon. En contrast, no va haver-hi una reducció aparent del risc de CHC associada amb l’ús d’acetaminofèn o AINEs sense aspirina.
“Els nostres descobriments suggereixen que els efectes quimio-preventius potencials de l’aspirina poden estendre’s més enllà del càncer colorrectal”, van concloure els investigadors. “Comprendre la base mecànica d’aquestes associacions pot ajudar a informar el desenvolupament de noves estratègies de prevenció primària antiinflamatòries de CHC”.
Amb respecte als mecanismes biològics subjacents a l’efecte, Simon va suggerir que l’efecte antiinflamatori de l’aspirina podria retardar la progressió de la fibrosi o reduir directament el risc de CHC. Va dir que també hi ha dades que mostren que l’aspirina redueix l’acumulació de lípids en el fetge, el que podria exercir un paper en la prevenció del CHC en persones amb malaltia del fetge gras.
Font: infohep.org
Referència: Simon T et al. The association between aspirin use and risk of hepatocellular carcinoma: results from two prospective U.S. cohort studies. AASLD Liver Meeting, San Francisco, abstract 0091, 2018.
Notícia traduïda per l’ASSCAT
