Les autoritats sanitàries franceses han recomanat que totes les persones diagnosticades amb hepatitis C hagin de ser tractades amb una combinació antiviral d’acció directa pangenotípica per un metge general, a no ser que tinguin una malaltia hepàtica greu, coinfecció o malaltia renal i hagin de ser derivades a un especialista en fetge.

La nova guia té com a objectiu simplificar l’inici de les proves i el tractament i accelerar el progrés cap a l’objectiu d’eliminar l’hepatitis C a França pel 2030. La guia ha estat emesa per la Haute Autorité de Santé, l’autoritat nacional francesa per a l’avaluació de tecnologies de la salut i el desenvolupament de pautes en l’assistència sanitàries.

La guia recomana que totes les persones que han estat en risc d’exposició a l’hepatitis C es realitzin proves d’hepatitis C.

La Haute Autorité de Santé diu que és probable que les recomanacions per a les proves canviïn després que es completi una avaluació econòmica de salut. Un estudi de rendibilitat realitzar per Sylvie Deuffic-Burban i els seus col·legues va descobrir que la detecció universal era l’estratègia més rendible per a França si tots rebien tractament immediat, independentment de l’etapa de la malaltia hepàtica.

Totes les persones que obtinguin un resultat positiu pels anticossos contra l’hepatitis C han de sotmetre’s a una prova d’infecció crònica pel VHC mitjançant una prova d’ARN. Tota persona diagnosticada amb infecció crònica ha de ser avaluada per a:

• Fibrosi hepàtica (mitjançant anàlisi de sang o FibroScan).
• Consum d’alcohol.
• Sobrepès o obesitat, diabetis, síndrome metabòlica.
• Coinfecció per VHB i/o VIH.
• Insuficiència renal severa.

Tots els pacients amb alt consum d’alcohol, obesitat, síndrome metabòlica o diabetis, insuficiència renal greu (taxa de filtració glomerular estimada eGFR <30 ml/min/1,73 m²), antecedents de tractament d’hepatitis C o coinfecció amb hepatitis B o VIH, o amb la malaltia hepàtica severa ha de ser referida per a maneig especialitzat.

La resta de pacients han de ser gestionats pel metge general. La genotipificació del VHC no és necessària. Qualsevol persona diagnosticada amb hepatitis C que no necessiti atenció especialitzada pot ser tractada amb:

• Epclusa® (sofosbuvir / velpatasvir) durant 12 setmanes.
• Maviret® (glecaprevir / pibrentasvir) durant 8 setmanes.

La prova d’ARN del VHC es recomana només en el moment del diagnòstic i 12 setmanes després de completar el tractament per verificar la resposta virològica sostinguda.

Un estudi publicat el 2014 va estimar que aproximadament 74.000 persones amb infecció crònica per hepatitis C no van ser diagnosticades el 2014. El 2014, el grup francès d’Experts en Proves d’Hepatitis Virals va recomanar una prova única de VIH, hepatitis B i C per a tots els homes de 18 a 60 anys i totes les dones embarassades.

Font: infohep.org

Referència: https://www.has-sante.fr/portail/jcms/c_2911891/fr/hepatite-c-prise-en-charge-simplifiee-chez-l-adulte

Notícia traduïda per l’ASSCAT