A Espanya es va fer el primer trasplantament de fetge el 1984 i en poc menys de 20 anys es feien més de 1.000 trasplantaments anuals. Des de llavors, la llista d’espera s’ha reduït a mínims històrics.
A mitjans dels anys 60 va tenir lloc el primer trasplantament hepàtic de la història. Al nostre país, aquesta tècnica va començar vint anys més tard, el 1984 i va tenir una implantació “espectacular” perquè l’any 2000 ja es feien més de 1.000 trasplantaments anuals. Des de llavors, a Espanya, s’ha anat augmentant poc a poc fins realitzar cada any aproximadament 1.200 trasplantaments de fetge.
Aquest augment progressiu de trasplantaments hepàtics és perquè s’ha ampliat el pool de donants. És per això, que els avenços en la ciència i la medicina ha jugat un paper fonamental en aquest procés. Tal i com explica Dra. Gloria Sánchez-Antolín, de l’Hospital Universitari Río Hortega, “un dels avenços més significatius ha estat la taxa de donació que es fan amb altre tipus de donants. És a dir, ara no només donem fetge quan hi ha mort cefàlica; també amb cor aturat i hi ha més donants vius”.
En això també influeix que els pacients visquin més perquè en els últims anys s’ha millorat la tècnica quirúrgica, anestèsica, el tractament antibiòtic i sobretot, la inmunosupresivo, passant a ser una intervenció cada cop “més personalitzada”. “Intentem adaptar als pacients per protegir altres òrgans de dany a llarg termini. Per exemple, esmentarem el dany cardiovascular, el dany renal i evitar els tumors. Això juntament als immunosupressores que permeten adaptar la immunosupressió a les necessitats de cada pacient. Això ha fet que la taxa de rebuigs sigui baixa i la supervivència millori, reduint les complicacions a llarg termini”, continua explicant l’experta.
Una altra fita important, a la qual no se li ha de treure protagonisme, és el tractament per a l’hepatitis C. L’any 2015 es va donar un canvi de paradigma amb els antivirals d’acció directa. Segons la Dra. Sánchez-Antolín, “això va fer que molts pacients que estaven molt malalts i en llista d’espera aconseguissin sortir d’ella perquè el tractament els va millorar considerablement. D’altres sí van haver de ser trasplantats però els tractaments han fet que millorés la qualitat de vida”.
Gràcies a això, “hem aconseguit disminuir la llista d’espera de trasplantament a mínims històrics. En el moment actual, existeix una llista d’espera però, és tan petita que ens ha permès ampliar el trasplantaments a d’altres persones que abans no indicaven perquè no hi havien òrgans per a tots”.
El futur del trasplantament hepàtic
Recentment va tenir lloc el 6è Curs sobre trasplantament d’òrgans sòlids abdominals celebrada per la Sociedad Española de Trasplantament Hepàtic (SETH). En ella, els experts van tractar els avenços i reptes als quals s’han d’enfrontar. Actualment hi ha quatre àrees d’innovació que convé destacar i per a la Dra. Sánchez-Antolín, “les noves eines tecnològiques poden millorar encara més el resultat dels trasplantaments”.
D’una banda, la necessitat d’implementar Intel·ligència Artificial i eines de Machine Learning per estudiar les complicacions a llarg termini dels trasplantats i realitzar un emparellament adequat de donant-receptor, immunosupressió de precisió, diagnòstic anatomopatològic de precisió i analítica intel·ligent.
En segon lloc, els professionals han incidit en la importància de la introducció de màquines de perfusió per a la preservació dinàmica, que permetrà recuperar empelts fins ara descartats, manipular-los farmacològica i genèticament, així com, adaptar-los als receptors concrets.
La tercera de les àrees d’innovació és l’extensió de les indicacions de trasplantament a altres tumors hepàtics i de la via biliar diferents de l’hepatocarcinoma. Per últim, també van parlar de la bioenginyeria, que permetrà la regeneració d’òrgans, així com la disponibilitat d’una “fàbrica d’òrgans” específics per a cada receptor.
Per part dels reptes, el més important és “prevenir que els malalts arribin al trasplantament. Hem de tractar la malaltia hepàtica i diagnosticar casos desconeguts d’hepatitis C, perquè sabem que encara hi ha pacients que la tenen, però és una malaltia sense símptomes i en les fases inicials de vegades és difícil buscar-lo. Ara mateix la nostra prioritat és eliminar l’hepatitis C i trobar als malalts sense diagnosticar, perquè si els tractem pot evitar-se el trasplantament”.
Així mateix, també recalca la importància de prevenir la malaltia en altres aspectes. La cirrosi associada a altres virus, l’alcohol o l’esteatohepatitis no alcohòlica (NASH, per les seves sigles en anglès), la malaltia hepàtica per dipòsit de greix i l’obesitat són les amenaces actuals. Per això, “són necessàries les vacunes contra el virus de l’hepatitis i les campanyes per recordar que l’alcohol també pot matar i la importància de l’exercici físic per evitar el fetge gras”.
Font: consalud.es
Notícia traduïda per l’ASSCAT
