L’Índex de Massa Corporal (IMC) elevat en l’adolescència tardana prediu una malaltia hepàtica greu i/o hepatocarcinoma en el futur, segons un estudi suec de cohort nacional en una població d’1,2 milions d’homes

Un índex de massa corporal (IMC) elevat s’associa a un major risc de malaltia hepàtica greu. No està clar si aquest risc difereix segons la categoria d’IMS, i si l’associació es podria atribuir parcialment al desenvolupament de diabetis mellitus de tipus 2 (DM2).

Mètode

Els investigadors van utilitzar dades de registre de més d1,2 milions d’homes suecs reclutats pel servei militar obligatori entre el 1969 i el 1996. Les dades relatives als nous events de malaltia hepàtica greu i DMT2 durant el seguiment es van obtenir mitjançant la revisió dels registres poblacionals. Van usar tècniques de càlcul estadístic per estimar els riscos de necessitar atenció hospitalària en el futur, així com per conèixer el risc de mortalitat per malaltia hepàtica greu i incidència de carcinoma hepatocel·lular (HCC) en totes les categories d’IMS, amb un IMC de 18,5-22,5 kg/m² com a referència dels valors normals.

Resultats de l’estudi

Durant un seguiment de més de 34 milions de persones-any, es van identificar 5.281 casos de malaltia hepàtica greu, incloent 251 casos d’HCC. Es va trobar una associació amb malaltia hepàtica greu, tant pel sobrepès com pels homes obesos. El desenvolupament de diabetis mellitus tipus 2 va augmentar encara més el risc de malaltia hepàtica greu en totes les categories d’IMC. Per exemple, els homes amb obesitat i diabetis mellitus tipus 2 (DM2) van tenir un risc més alt de malaltia hepàtica greu que els homes amb obesitat però sense DM2.

Conclusions

Un índex elevat de massa corporal (IMC) en homes en l’adolescència tardana es va associar amb un major risc en el futur de malaltia hepàtica greu, incloent HCC. El desenvolupament de DM2 durant el seguiment es va associar amb un major risc de malaltia hepàtica greu, independentment de l’IMC inicial.

Comentari de l’ASSCAT

L’obesitat s’ha convertit en un problema de salut pública de gran magnitud amb un ràpid increment de la seva freqüència en la població. L’obesitat s’associa a patologies prevalents al nostre entorn, en especial la malaltia hepàtica per fetge gras que pot conduir a la insuficiència hepàtica i/o hepatocarcinoma i en els últims anys constitueix una indicació de trasplantament hepàtic en augment. Així mateix produeix diferents complicacions a l’organisme i la seva prevenció s’hauria d’abordar de manera urgent buscant estratègies de modificació dels hàbits i també mitjançant protocols clínics multidisciplinaris.

Les intervencions de modificació ambiental haurien d’iniciar-se de forma preventiva a la infància i adolescència, involucrant també a les famílies mitjançant educació nutricional, promovent l’exercici físic i una dieta sana amb fruites i verdures naturals. En el tractament, guiat per professionals (metges, nutricionistes, endocrinòlegs, etc.), es busca la modificació dels hàbits dietètics, l’educació nutricional, l’increment de l’exercici físic i una pèrdua de pes progressiva i gradual.

Font: Gut (agost 2018)

Autors: Hannes Hagström et al. https://gut.bmj.com/content/67/8/1536 – aff-1. Division of Hepatology, Karolinska University Hospital, Stockholm, Sweden.

Article traduït per l’ASSCAT