Les persones primes poden desenvolupar malaltia del fetge gras

La diabetis és el principal factor de risc per a NAFLD en persones primes i obeses.

Les persones primes metabòlicament sanes poden desenvolupar una malaltia del fetge gras no alcohòlic (NAFLD, en les seves sigles en anglès), tot i que això és molt més comú entre les persones amb obesitat i anomalies metabòliques, segons una investigació presentada a The Liver Meeting 2018, organitzat per l’AASLD (American Association for the Study of Liver Diseases) el mes passat a San Francisco.

NAFLD i la seva forma més greu, l’esteatohepatitis no alcohòlica (NASH, en les seves sigles en anglès), són una preocupació creixent a mesura que augmenten les taxes d’obesitat a tot el món. NAFLD i NASH generalment s’associen amb la síndrome metabòlica, un conjunt d’afeccions, que inclouen excés de greix abdominal, pressió arterial alta, resistència a la insulina i nivells elevats de colesterol LDL i triglicèrids, que augmenten el risc de malaltia cardiovascular.

L’acumulació de greix en el fetge desencadena la inflamació i el desenvolupament del teixit cicatricial (fibrosi), que amb el temps pot provocar cirrosi i càncer de fetge. Ara que la vacunació contra l’hepatitis B està molt estesa i la majoria de les persones amb hepatitis C poden curar-se amb antivirals d’acció directa, la malaltia del fetge gras representa una proporció creixent de la malaltia hepàtica avançada i els trasplantaments de fetge. Però fins a la data no hi ha bons tractaments i la gestió es basa en canvis en l’estil de vida, com la pèrdua de pes.

Pegah Golabi, d’Inova Health System a Virginia, i els seues col·legues van realitzar un estudi per determinar la prevalença i els resultats a llarg termini de NAFLD entre individus prims i metabòlicament normals.

Als Estats Units, al voltant del 7% al 10% de les persones amb NAFLD es consideren primes, van senyalar els investigadors com antecedents. Tot i que aquests individus semblen ser menys metabòlicament poc saludables que les persones obeses amb NAFLD, tenen més anomalies metabòliques que les persones primes sense NAFLD. No obstant, NAFLD entre les persones que són primes i metabòlicament normals no s’estén bé.

L’equip de Golabi va analitzar les dades de l’Enquesta Nacional d’Examen de Salut i Nutrició (NHANES, en les seves sigles en anglès), una enquesta de llars en curs que pregunta als participants sobre el seu estat de salut i recol·lecta mostres per a les proves. Aquest estudi va emprar dades de NHANES III, que abasten des del 1998 fins el 1994. Aquests es van relacionar amb les dades de mortalitat en l’Índex de Mort Nacional. Els investigadors van tenir accés a dades sobre la mortalitat general i les morts cardiovasculars, però no la mortalitat relacionada amb el fetge perquè no estava entre les deu principals causes de mort.

La població d’estudi va incloure 3.242 individus prims i 2.952 obesos. Les persones primes es van definir com aquelles amb un índex de massa corporal (IMC) de 25 o menys i una circumferència de la cintura de 90 cm o menys pels homes o de 80 cm o menys per a les dones. Les persones obeses eren aquelles amb un IMC superior a 30 i una circumferència de cintura de més de 102 cm pels homes o més de 88 cm per a les dones.

NAFLD es va definir com esteatosi moderada o greu, o acumulació de greix en el fetge, segons el determinat per l’ecografia hepàtica, en absència d’altres causes de malaltia hepàtica crònica com l’hepatitis B o C o el consum excessiu d’alcohol. Les persones sense diabetis, hipertensió o lípids elevats a la sang es van considerar metabòlicament normals. Les persones metabòlicament normals eren de mitjana més joves i més propenses a ser dones (69% enfront a 42%).

Entre la població general, el 19,6% tenia NAFLD, incloent el 18,1% amb qualsevol condició metabòlica i l’1,5% considerat metabòlicament normal. Com s’esperava, les persones obeses tenien la prevalença més alta de NAFLD, amb un 39,4%, incloent un 38,4% amb qualsevol condició metabòlica i un 1% que eren metabòlicament normals. En el grup de persones primes, el 7,7% tenia NAFLD, inclòs el 5,5% amb condicions metabòliques i el 2,2% considerat metabòlicament normal.

En general, els homes i dones prims tenien la mateixa probabilitat de tenir NAFLD. La prevalença de NAFLD en persones primes i sense anomalies metabòliques va ser del 4,4% en els homes i del 7,1% en les dones.

Les taxes de NAFLD van augmentar entre els individus prims amb més anomalies metabòliques, arribant al 15,3% pels homes i al 23,7% per a les dones amb diabetis, hipertensió i lípids anormals en la sang. La taxa va assolir el 15% per a homes amb diabetis.

En el grup obès, les anomalies múltiples es van associar novament amb la probabilitat més alta de NAFLD per ambdós homes (65,6% i 49,3%, respectivament). Però les dones només amb diabetis (57,9%) i els homes només amb lípids anormals (43,9%) també van tenir taxes altes.

En el grup prim, no va haver-hi un patró de NAFLD consistent segons la raça o l’ètnia. En el grup obès, en contrast, els mexicans-americans eren més propensos a tenir NAFLD, i els blancs no hispans tenien una taxa més alta que els de raça negra.

Després de controlar altres factors, la diabetis era un factor de risc independent per a NAFLD en persones primes i obeses, més del doble del risc en el grup de prims.

Les causes més comunes de mort entre les persones primes amb NAFLD van ser el càncer (31,6%) i les malalties cardiovasculars (20,9%). No obstant, durant un període mitjà de seguiment d’aproximadament 19 anys, no va haver-hi morts cardiovasculars (i només vuit morts per qualsevol causa) entre les persones amb NAFLD però sense anomalies metabòliques.

“La presència de diabetis mellitus és el conductor més important de NAFLD”, van concloure els investigadors. “Els individus prims amb NAFLD sense cap component de la síndrome metabòlica no semblen tenir un augment de la mortalitat general o cardiovascular”.

Font: infohep.org

Referència: Golabi P et al. Prevalence and long-term outcomes of non-alcoholic fatty liver disease (NAFLD) among lean individuals without any components of metabolic syndrome. The Liver Meeting, abstract 0179, 2018.

Notícia traduïda per l’ASSCAT