La malaltia del fetge gras no alcohòlic (EHGNA) afecta a prop del 30% de la població mundial i, amb el temps, pot derivar en cirrosi, també coneguda com a cicatrització hepàtica, i càncer. Pel moment, no existeixen tractaments farmacològics aprovats ni una cura eficaç per a aquesta malaltia comuna.
No obstant, diferents investigacions han demostrat que l’exercici pot millorar el greix hepàtic, la forma física, la composició corporal i la qualitat de vida dels pacients. De fet, una metanàlisi de 14 estudis previs realitzat per un equipo confirma que l’exercici produeix reduccions clínicament significatives del greix hepàtic en pacients amb malaltia del fetge gras no alcohòlic.
A més han identificat l’exercici que més pot beneficiar i el temps necessari a la setmana per notar els seus beneficis. Segons els investigadors de la Facultat de Medicina de Penn State (Estats Units), els quals acaben de publicar la seva investigació a The American Journal of Gastroenterology, realitzar 150 minuts setmanals d’activitat aeròbica moderada a intensa pot reduir significativament el greix hepàtic.
Tot i que investigacions anteriors suggerien que l’activitat física era beneficiosa, no havien determinat la quantitat específica d’exercici necessari per aconseguir una millora clínicament significativa.
“Els nostres descobriments poden donar als metges la confiança per prescriure exercici com a tractament per a la malaltia de fetge gras no alcohòlic. Tenir una quantitat objectiu d’activitat física a la qual aspirar serà útil per a què els professionals de la salut i de l’exercici desenvolupin enfocaments personalitzats a mida que ajuden als pacients a modificar els seus estils de vida i a ser més actius físicament”, ha explicat Jonathan Stine, un dels líders del treball, que s’ha publicat a la revista
Segons Stine, investigacions anteriors no havien deduït quina era la “dosi” d’exercici necessària per ajudar als pacients amb EHGNA a aconseguir una milloria clínicament significativa, definida com una reducció relativa d’almenys el 30% del greix hepàtic, mesurat mitjançant ressonància magnètica (RM).
Stine va revisar 14 estudis amb un total de 551 individus que patien EHGNA i van participar en assajos aleatoritzats i controlats amb intervencions d’exercici. El seu equip va avaluar les dades agrupades de tots els estudis, inclosos l’edat, el sexe, l’índex de massa corporal, el canvi en el peso corporal, el compliment del règim d’exercici i el greix hepàtic mesurat per RM.
L’objectiu principal dels investigadors a l’estudi era examinar l’associació entre l’entrenament amb exercici i una millora clínicament rellevant del greix hepàtic.
Independentment de la pèrdua de pes, l’equip va descobrir que l’entrenament amb exercicis tenia 3,5 cops més probabilitats d’assolir una resposta al tractament clínicament significativa (una reducció relativa major o igual al 30% del greix hepàtic mesurat mitjançant IRM) en comparació amb l’atenció clínica estàndard.
A la seva anàlisi secundària, l’equip va determinar quina era la “dosi” òptima d’exercici per aconseguir millores clínicament significatives del greix hepàtic.
Van descobrir que el 39% dels pacients als quals es va prescriure una tasca igual o superior a 750 equivalents metabòlics (per exemple, 150 minuts setmanals de caminada a pas lleuger) van aconseguir una resposta significativa al tractament, en comparació amb només el 26% dels que van rebre dosi menors d’exercici.
Es tracta de la mateixa quantitat d’activitat física recomanada per l’Associació Americana de Gastroenterologia i l’Associació Europea per a l’Estudi del Fetge.
Segons Stine, quan es va prescriure aquesta quantitat d’exercici, es van aconseguir reduccions clínicament rellevants del greix hepàtic mesurat per ressonància magnètica a un ritme similar a les notificades en assajos farmacològics d’EHGNA en fase inicial en els qual es van avaluar medicaments que bloquegen la producció de greix.
“L’exercici és una modificació de l’estil de vida, pel que el fet que pugui igualar la capacitat dels fàrmacs en desenvolupament per assolir el mateix resultat és significatiu. Els clínics que assessoren a pacients amb EHGNA haurien de recomanar aquesta quantitat d’activitat als seus pacients. Caminar a pas lleuger o muntar en bicicleta lleugera durant 1/2 hora al dia cinc cops a la setmana és només un exemple d’un programa que compliria aquests criteris”, ha conclòs Stine.
Font: infosalus.com
Notícia traduïda per l’ASSCAT
