L’algoritme de biomarcadors pot oferir una visió no invasiva de la fibrosi hepàtica

11/01/2019 | Articles, Notícies de premsa

D’acord amb els resultats d’un estudi recent, els biomarcadors sèrics poden permetre un mètode no invasiu per a detectar fibrosi hepàtica avançada en pacients amb malaltia del fetge gras no alcohòlic (NAFLD, en les seves sigles en anglès).

Un algoritme creat pels investigadors va distingir als pacients de NAFLD amb fibrosi hepàtica avançada d’aquells amb fibrosi lleu a moderada, van informar l’autor principal, Rohit Loomba, MD, de la Universitat de Califòrnia a San Diego i els seus col·legues.

“La biòpsia de fetge és actualment l’estàndard d’or per diagnosticar NASH [esteatohepatitis no alcohòlica] i estadificació de la fibrosi hepàtica”, van escriure els investigadors a Clinical Gastroenterology and Hepatology. “No obstant, és un procediment costós i invasiu amb un risc de mortalitat per totes les causes d’aproximadament el 0,2%. La biòpsia hepàtica generalment pren mostres de només 1/50.000 de l’òrgan, i és susceptible d’error de mostreig amb una taxa d’error del 25% pel diagnòstic de fibrosi hepàtica”.

Les proves existents basades en sèrum són fiables pel diagnòstic de NAFLD no fibròtic, però poden diagnosticar malament als pacients amb fibrosi avançada. Si bé les tècniques basades en imatges poden proporcionar una millor precisió diagnòstica, algunes estan disponibles només per a subgrups de pacients, mentre que d’altres comporten una alta càrrega financera. Les deficiències en el diagnòstic poden tenir un efecte important en els resultats del pacient, particularment quan es consideren els grups de risc.

Els estadis de fibrosi F3 y F4 (fibrosi avançada) són predictors primaris de morbiditat i mortalitat relacionades amb el fetge, amb un 11%-22% dels pacients amb EHNA que tenen fibrosi avançada”, van apuntar els investigadors. 

Per tant, els investigadors van intentar distingir als pacients amb NAFLD d’alt risc d’aquells amb fibrosi hepàtica lleu o moderada. Es van incloure tres biomarcadors: àcid hialurònic (HA), inhibidor de metal·lo peptidasa TIMP 1 (TIMP-1) i alfa2-macroglobulina (A2M). Cada biomarcador ha documentat associacions amb fibrosi hepàtica. Per exemple, concentracions més altes d’A2M inhibeixen la fibrinòlisi, l’HA s’associa amb un excés de matriu extracel·lular i teixit fibròtic, i el TIMP-1 és un conegut marcador de fibrosi hepàtica i inhibidor de la degradació de la matriu extracel·lular. Les fortaleses relatives de cadascun en la detecció de fibrosi hepàtica avançada es van determinar a través d’un algoritme.

Els investigadors es van basar en mostres de sèrum arxivades de la Universitat de Duke, Durham, N.C., (n = 792) i la Universitat de Califòrnia a San Diego (n = 244) que es van recol·lectar dins dels 11 dies de la biòpsia de fetge. Les biòpsies es van realitzar amb agulles de calibre 15 a 16 utilitzant almenys vuit tractes del portal, i aquestes mostres es van emprar per a diagnosticar NAFLD. Els pacients amb malaltia hepàtica alcohòlica o virus de l’hepatitis C van ser exclosos.

L’entrenament amb algoritmes es va basar en els mesuraments sèriques de 396 pacients tractats a la Universitat de Duke. Les mostres es van dividir en fibrosi lleu a moderada (F0-F2) o avançada (F3-F4) i es van dividir en 10 subconjunts. El model de regressió lògica es va entrenar en nou subconjunts i es va provar el 10, amb iteracions 10 cops a través d’aquesta seqüència fins que es van analitzar les 10 mostres. Aquest procés es va repetir 10.000 vegades. Usant els coeficients mitjans de 100.000 models de regressió logística, les mostres es van qualificar usant l’algoritme de 0 a 100, amb números més alts que representen fibrosi més avançada i es van determinar els pesos relatius de cada mesurament de biomarcador.

Es va utilitzar un protocol de no inferioritat per a validar l’algoritme, a través del qual es va calcular l’àrea sota la corba de característiques operatives del receptor (AUROC). La corba AUROC de les mostres de validació va ser de 0,856, sent 0,5 la puntuació per a un algoritme aleatori. L’algoritme va classificar correctament el 90,0% dels casos F0, el 75,0% dels casos F1, el 53,8% dels casos F2, el 77,4% dels casos F3 i el 94,4% dels casos F4. La sensibilitat va ser del 79,7% i l’especificitat del 75,7%.

L’algoritme va ser superior a Fibrosi-4 (FIB-4) i NAFLD Fibrosis Score (NFS) en dues cohorts de validació. En una combinació de cohorts de validació, l’algoritme va identificar correctament el 79,5% dels pacients amb F3-F4, en comparació amb les taxes del 25,8% i el 28,0% de FIB-4 i NFS, respectivament. Els investigadors van notar que l’algoritme no es va veure afectat pel sexe o l’edat. En contrast, FIB-4 està esbiaixat cap a les dones, i tant FIB-4 com NFS són menys precisos en pacients de 35 anys o menys.

“El rendiment dels conjunts d’entrenament i validació va ser sòlid i ben emparellat, el que va permetre la diferenciació fiable de pacients NAFLD amb i sense fibrosi avançada”, van concloure els investigadors.

 

Font: mdedge.com

Referència: Loomba R et al. Clin Gastroenterol Hepatol. 2018 Nov 15. doi: 10.1016/j.cgh.2018.11.004.

Notícia traduïda per l’ASSCAT

11/01/2019

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

ET PODRIA INTERESSAR

Related Post