“S’han de finançar els tractaments per perdre pes si hi ha comorbiditat”

06/02/2019 | Articles, Notícies de premsa

Si l’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix l’obesitat com una malaltia, s’haurien de finançar els medicaments que ajudin a perdre pes?

En opinió de Juana Carretero, internista de l’Hospital Comarcal de Zafra (Badajoz) i vicepresidenta segona de la Societat Espanyola de Medicina Interna (SEMI), “hauríem d’intentar que el seu tractament estigui finançat per a pacients amb comorbiditats”.

Carretero reconeix que el tractament “és car i l’adherència és poca: el pacient ha d’estar com a mínim 20 setmanes amb el fàrmac, el que suposa aproximadament una despesa de 1.100 euros” i això fa que molts pacients desisteixin.

A partir de las 16-20 setmanes “el que es pot fer és fraccionar la dosi: l’efecte del fàrmac disminueix però es manté la pèrdua de pes”. En pacients obesos amb comorbiditats el tractament és cost-eficaç “però això a l’Administració no li val” per finançar-lo, admet.

Obesitat i apnea del son

Carretero ha fer aquestes consideracions durant la taula rodona ‘L’obesitat i les seves comorbiditats. La importància de la pèrdua ponderal’, en el marc de la XIII Reunió de Diabetis, Obesitat i Nutrició de la SEMI.

En aquesta taula ha parlat de la relació entre obesitat i síndrome d’apnea i hipopnea del son, “una parella de ball bastant perillosa” que “es promocionen l’una a l’altra”. És a dir, l’obesitat indueix apnea del son i aquesta, alhora, indueix obesitat.

A més, l’apnea del son és una malaltia molt prevalent i una de les principals causes del deteriorament de la qualitat de vida en el pacient obès, ha explicat la internista. “Indueix i promou la malaltia cardiovascular en el pacient obès”.

Carretero advoca per la modificació de l’estil de vida i els fàrmacs (liraglutida, topiramat) com a tractament “i, si no van bé, cirurgia bariàtrica”. Sobre aquesta última, reconeix que “a l’induir major pèrdua de pes, l’efecte beneficiós és major”.

Sobrepès i fetge gras no alcohòlic

A la taula també ha participat Jorge Francisco Gómez Cerezo, del Servei de Medicina Interna de l’Hospital Universitari Infanta Sofía i coordinador del Grup de Risc Vascular de la SEMI.

Gómez Cerezo ha dissertat sobre la relació entre obesitat i fetge gras no alcohòlic, remarcant que “el 25% de la població adulta té fetge gras en qualsevol de les seves formes, i també el 85% dels obesos”.

La SEMI té actiu un Registre de Pacients amb Malaltia del Fetge Gras no Alcohòlic (Rhegna), en el qual el sobrepès i l’obesitat està present “gairebé en el 95% dels pacients. És el factor causal més important”.

Determinació per FibroScan

Tanmateix, no es coneix molt bé el mecanisme que porta d’una a una altra. La resistència insulínica i la inflamació “potser tenen un paper promotor de la malaltia però la seva importància és major en el progrés”. Les adipoquines, en canvi, “semblen cada cop més importants pel començament de la malaltia”.

Per a la determinació de fetge gras avançat és necessari avaluar el grau fibrosi hepàtica amb FibroScan, adverteix el metge. “A partir de F2 hi ha incertesa; amb F3 és important i en F4 pot arribar a cirrosi”.

Com a tractament “només hi ha una mesura reconeguda, la dieta hipocalòrica, evitant greixos saturats i begudes ensucrades”. La cirurgia bariàtrica també és una opció.

 

Font: redaccionmedica.com

Notícia traduïda per l’ASSCAT

06/02/2019

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

PRÒXIMS ESDEVENIMENTS

ET PODRIA INTERESSAR

Related Post