La fibrosi hepàtica prèvia a la cirrosi i el càncer de fetge pot ser regressiva

26/01/2017 | Notícies de premsa

La revista Hepatology explica per primer cop la forma en què els canvis químics de les proteïnes del fetge donen lloc a fenòmens com la progressió o la regressió de la fibrosi en aquest òrgan.

Actualment, investigadors del CIC BioGune i el CIBEREHD assagen inhibidors específics amb possible ús terapèutic enfront a la fibrosi hepàtica, després d’haver descrit el mecanisme de progressió de la mateixa. Els seus descobriments han tingut molt bona acollida en la comunitat de científics dedicats a l’estudi del fetge, mèrit que li permetrà ser portada de la revista Hepatology en el seu número de febrer.

Els investigadors del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Hepàtiques i Digestives, i el Centre d’Investigació Cooperativa en Biociències, han descobert determinats canvis en la química de les proteïnes hepàtiques. Aquestes biomolècules exerceixen un paper fonamental a l’organisme en la progressió i regressió de la fibrosi hepàtica, com antesala de la cirrosi i el càncer de fetge. A la portada de Hepatology es recullen dues imatges. La primera d’elles és la microfotografia d’una biòpsia hepàtica d’un pacient amb fibrosi.

Els estudis preclínics recollits en la investigació estan permetent identificar inhibidors farmacològics específics d’aquest nou mecanisme com armes potencials pel tractament d’aquesta malaltia. Aquest mecanisme de regressió de la fibrosi, constitueix la segona imatge de la portada la revista científica citada.

L’estudi, el primer autor del qual va ser l’estudiant de doctorat Imanol Zubiete-Franco, va ser liderat per les doctores Teresa Cardoso Delgado i María-Luz Martínez-Chantar, del laboratori Liver Disease de CIC BioGune i del CIBEREHD. Segons aquesta última, el treball va ser el resultat de 4 anys d’investigació durant els quals es van dur a terme diverses col·laboracions nacionals i internacionals, permetent la formació d’investigadors joves amb gran potencial. A més, la investigació va ser possible gràcies a la participació de molts donants anònims, compromesos en la lluita contra una malaltia amb tan greus conseqüències.

A això va afegir Martínez-Chantar que els enfocs terapèutics alternatius amb possibilitat de revertir la fibrosi, o que aconsegueixin aturar la progressió de la fibrosi cap a la cirrosi són escassos, malgrat les grans inversions que s’estan realitzant mundialment a l’àrea d’Hepatologia. Per això, va insistir l’hepatòloga, en la necessitat de millorar el coneixement dels mecanismes subjacents de la fibrosi hepàtica pot aportar noves estratègies pel desenvolupament de nous tractaments i fàrmacs.

Aquest coneixement incremental ha descobert fins a la data que quan els hepatòcits, principal tipus de cèl·lules hepàtiques, pateixen algun tipus de dany, el sistema immunològic es posa immediatament en marxa. En aquell momento, les cèl·lules estrellades del fetge s’activen i fabriquen substàncies que s’alliberen en el fetge. Aquests substàncies provoquen l’acumulació del teixit cicatricial, causant la fibrosi hepàtica.

El fet que la fibrosi hepàtica afecti a molts tipus de cèl·lules presents en el fetge augmenta la complexitat de la malaltia i inevitablement, la seva possible resolució. D’aquí que la tesi dels investigadors sigui que la capacitat de modelar els diferents tipus de cèl·lules que desenvolupen un paper rellevant en la fibrosi hepàtica, també són fonamentals a l’hora de buscar noves teràpies per aquesta malaltia. D’entre elles ja hi ha fàrmacs situats en assajos clínics en fase II pel tractament del càncer.

Tal i com va detallar la investigadora principal, l’estudi descriu certs canvis químics de les proteïnes hepàtiques presents en els diferents tipus de cèl·lules del fetge durant la progressió de la fibrosi. Per aturar aquest procés, l’ús d’inhibidors químics que prevenguin aquests canvis a les proteïnes es tradueix en una millora generalitzada dels hepatòcits, paral·lelament a un descens en la producció de les substàncies nocives per part de les cèl·lules estrellades del fetge.

Com van recordar els tres investigadors aquest dimecres, 25 de gener, les malalties hepàtiques cròniques són una causa important de morbididad i mortalitat amb una elevada càrrega social, clínica i econòmica. La fibrosi hepàtica està associada a la progressió de la malaltia hepàtica crònica que, en última instància, condueix a cirrosi i càncer de fetge. El càncer de fetge és una causa transcendental de mort per càncer a escala mundial, representant més de 600.000 morts cada any. Tot i que històricament l’hepatitis viral havia estat el principal factor de risc per a la fibrosi hepàtica, la combinació de diabetis tipus 2 i d’obesitat, la “diabesitat”, està emergint com la causa més comuna de la fibrosi hepàtica i convertint-se en una epidèmia del segle XXI, derivada dels mals hàbits de vida de molts ciutadans. De fet, en els últims anys s’ha produït un augment del càncer de fetge en els països desenvolupats, com a resultat de la creixent prevalença d’aquesta “diabesitat”, en lloc d’haver-se donat una disminució de la seva incidència com a resultat de l’èxit dels nous tractaments farmacològics contra l’hepatitis viral.

Les investigacions estan sent patrocinades per l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC), la Junta de Biscaia de l’AECC i de la iniciativa EiTB Maratoia (Euskal Irrati Telebista), finançades totes elles per aportacions econòmiques de particulars.

El Centre d’Investigació BioGune, amb seu al Parc Científic Tecnològic de Biscaia, és una organització d’investigació biomèdica que desenvolupa investigació d’avantguarda en la interfície entre la biologia estructural, molecular i cel·lular, amb especial atenció en l’estudi de les bases moleculars de la malaltia, per ser utilitzada en el desenvolupament de nous mètodes de diagnòstic i teràpies avançades. Per la seva part, CIBEREHD és el centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa en la seva àrea temàtica de Malalties Hepàtiques i Digestives, un òrgan que depèn de l’Institut de Salut Carlos III, a la seva vegada adscrit al Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat i cofinançat amb fons FEDER.

Font: immedicohospitalario.es
Notícia traduïda per l’ASSCAT

26/01/2017

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

ET PODRIA INTERESSAR

Desde aquí puedes compartir esta publicación. ¡Gracias!

Related Post