La incidència de diabetis, accident cerebrovascular i malaltia renal disminueix després de la curació de l’hepatitis C
La incidència d’alguns dels problemes de salut extrahepàtics més greus causats per l’hepatitis C es redueix dràsticament després que la infecció es curi amb un tractament antiviral, segons una revisió de persones tractades per hepatitis C a la província canadenca de la Columbia Britànica.
Els descobriments van ser presentats per Carmine Rossi del Centre pel Control de Malalties de la Columbia Britànica a la reunió del fetge de l’AASLD 2018 celebrada a San Francisco.
La infecció per hepatitis C s’associa amb una major incidència de malaltia renal crònica, diabetis i malaltia cardiovascular. Tot i que els mecanismes que condueixen a un major risc d’aquestes afeccions en les persones amb hepatitis C no es comprenen completament, es sap que el dany hepàtic causat per l’hepatitis C altera el metabolisme de la glucosa. La infecció crònica per hepatitis C afecta al sistema cardiovascular de moltes maneres i també danya els ronyons.
Curar l’hepatitis C podria reduir la incidència d’aquests problemes de salut, però l’impacte del tractament no ha estat clar. Per investigar fins a quin punt el tractament de l’hepatitis C podria reduir la càrrega d’aquestes afeccions, els investigadors de la Cohort d’Hepatitis Testers de la Columbia Britànica, el Centre de Control de Malalties de BC i la Universitat de la Columbia Britànica van analitzar els resultats 73.000 persones que van donar positiu a l’hepatitis C entre 1999 i 2014 a la província.
De les 73.000, 9.471 persones van ser tractades per hepatitis C utilitzant un tractament basat en interferó i tenien mesuraments d’ARN del VHC disponibles almenys deu setmanes després de completar el tractament. L’estudi va examinar els resultats en l’era del interferó en lloc de després de la introducció d’antivirals d’acció directa perquè l’estudi necessitava una població suficientment gran i una durada del seguiment posterior al tractament per detectar tendències en els resultats que fossin estadísticament significatius.
Els investigadors van excloure a totes les persones amb una condició existent de l’anàlisi de la incidència posterior a la RVS d’aquesta condició.
Un total de 5.930 persones van aconseguir una resposta virològica sostinguda. L’única diferència substantiva entre aquells que es van curar i aquells que no ho va ser l’edat; l’edat mitjana de la cohort de tractament va ser de 50 anys, però una major proporció dels quals no es van curar van néixer entre el 1945 i el 1965 (79% enfront a 69%).
Aproximadament una cinquena part de la cohort tractada eren persones que s’injectaven drogues. La malaltia mental major era comuna en la cohort: el 25% tenia un diagnòstic d’una malaltia mental important. Aproximadament una cinquena part tenia hipertensió, però la diabetis era molt menys comuna: només el 3% dels curats i el 6% d’aquells que no es van curar tenien diabetis en el moment del tractament.
Després del tractament, la incidència acumulada de diabetis i trastorns de l’estat d’ànim i l’ansietat van augmentar considerablement. Després de deu anys de seguiment, gairebé el 13% d’aquells que no van respondre havien desenvolupat diabetis (taxa d’incidència de 13 casos per cada 1.000 persones/any de seguiment) i poc més del 30% havia desenvolupat un trastorn de l’estat d’ànim o ansietat (44 casos per cada 1.000 persones/any). En comparació, les taxes d’aquests trastorns van der 47% i 29% més baixes en persones curades d’hepatitis C.
Les taxes de diverses afeccions també van ser significativament més baixes en les persones que s’havien curat de l’hepatitis C. La incidència d’accident cerebrovascular va ser un 33% menor i la incidència de malaltia renal crònica va ser un 52% menor, tot i que en ambdós casos la incidència general de la condició va ser molt més baix que la incidència de diabetis o trastorn de l’estat d’ànim. L’impacte de la curació en la incidència d’accident cerebrovascular va ser estadísticament significatiu en persones nascudes entre el 1945 i el 1965, però no en persones nascudes fora d’aquells anys.
La curació de l’hepatitis C no va afectar la incidència de l’artritis reumatoïde o la cardiopatia isquèmica.
Carmine Tossi va explicar que la gran població estudiada fa que els descobriments siguin generalitzables per a tota la població infectada pel VHC que rep atenció i apunten a reduccions considerables en la utilització dels recursos sanitaris.
Font: infohep.org
Referència: Rossi C et al. Sustained virologic responses reduces the incidence of extrahepatic manifestations in chronic hepatitis C infection. AASLD Liver Meeting, San Francisco, abstract 0148, 2018.
Notícia traduïda per l’ASSCAT
