La coinfecció per hepatitis D es troba en nuclis familiars al Camerun
La investigació de l’epidemiologia de l’hepatitis D al Camerun va revelar infecció intrahospitalària i grans diferències en la prevalença entre regions, amb casos concentrats en àrees boscoses properes a l’equador, que s’ha vist en altres àrees tropicals.
“L’Àfrica central té la peculiaritat desafortunada de ser altament endèmica per a la infecció amb el VIH, el virus de l’hepatitis B (VHB), el virus de l’hepatitis C (VHC) i el virus de l’hepatitis delta (VHD), pel que les infeccions concomitants amb més d’un d’aquests patògens tenen lloc amb freqüència”, van escriure el Dr. Arnaud Fontanet, de l’Institut Pasteur a Paris, França, i els seus col·legues. “Si bé s’ha posat molt en focus als tres primers, es sap relativament poc sobre l’epidemiologia del VHD i les seves interaccions amb els altres virus transmesos per la sang. Aquí, estenem (treball previ en VHC) a VHB i VHD, i investiguem la distribució i els factors de risc d’infecció per VHD al Camerun”.
Dels 14.510 participants en l’estudi, 1.621 (11,9%) van ser positius per a l’antigen de superfície del VHB i 224 d’aquells amb VHB van ser seropositius pel VHD. Aquestes dades van portar a una estimació d’1,160.799 d’individus HBsAG positius i 122.910 individus seropositius pel VHD en el grup d’edat de 15 a 49 anys el 2011.
Si bé la prevalença d’anticossos contra el VHD no va variar segons el sexe o l’edat, els investigadors van trobar variacions entre regions i grups ètnics. La prevalença del VHD va ser del 50% al Sud i del 54% a l’Est, mentre que la prevalença va variar entre l’1% i el 19% en les 10 regions restants (P <0,0001). Per una variació similar, la prevalença del VHD va ser del 49% entre los bantus orientals i del 25% en los bantus meridionals, mentre que la prevalença va oscil·lar entre el 3% i el 8% en els grups ètnics restants (P <0,0001).
A més, els investigadors van observar un “pronunciat gradient de sud a nord” en la prevalença del VHD, des del 28,3% va baixar de 4ºN fins a un 4,2% per sobre de 9,6ºN.
Entre les 239 llars amb almenys dos individus amb VHB, si la seropositivitat del VHD es distribueix aleatòriament entre els individus d’aquestes llars, el nombre esperat de llars amb almenys un cas de seropositivitat del VHD seria 48 (IC del 95%, 44-50).
Tanmateix, el nombre observat va ser 31, que Fontanet i els seus col·legues van notar que era significativament menor de l’esperat i van suggerir una agrupació de casos dins de la llar. De la mateixa manera, el nombre observat de cases amb dos o més casos de seropositivitat al VHC va ser significativament major de l’esperat per casualitat, el que indica l’agrupació d’individus infectats dins d’una llar.
“És notable que en la família amb quatre infectats crònicament amb el VHB, els quatre estaven coinfectats amb el VHD”, van escriure. “De la mateixa manera, de les tres famílies amb els tres infectats crònicament amb VHB, els tres van ser coinfectats amb VHD en dues famílies, i dos de cada tres van ser coinfectats amb VHD a la resta”.
L’anàlisi multivariada va mostrar que la seropositivitat del VHD es correlacionava independentment amb viure amb una persona infectada amb VHD (OR = 8,8; IC del 95%, 3,23-24), estar infectat amb VIH (OR = 2,82; IC del 95%, 1,32- 6,02) i viure en el sud per sota d’una latitud inferior a 4ºN mentre realitza treball rural o a l’aire lliure (OR = 15,2; IC 95%, 8,35-27,6).
“En aquest estudi, en llars amb tres o quatre membres infectats pel VHB, un cop que es va introduir el VHD, gairebé tots els membres de la llar infectats pel VHB es van coinfectar amb el VHD”, van concloure Fontanet i els seus col·legues. “La preselecció de les llars amb una transmissió substancial del VHB per a què es produeixi la transmissió del VHD, i les possibles rutes compartides de transmissió entre els dos virus, poden explicar l’alt nivell d’agrupació del VHD dins de la llar”.
Font: healio.com
Referència: Besombes C, et al. Gut. 2019;doi:10.1136/gutjnl-2019-320027.
Notícia traduïda per l’ASSCAT
