La Comissió Lancet-EASL (European Association for the Study of the Liver) treballa per conèixer millor les malalties hepàtiques a Europa, saber les necessitats no cobertes, l’estigma i la manca d’igualtat
Les malalties hepàtiques estan augmentant a tot el món. Es detecta una manca d’informació sobre les malalties del fetge, una manca d’igualtat en la seva assistència i tractament i la persistència de l’estigma en les persones que tenen hepatopatia. Per tot això, des de l’ASSCAT creiem de gran interès informar de la creació de la Comissió Lancet-EASL per estudiar a fons possibles solucions.
Les malalties hepàtiques estan augmentant a nivell global. Es sap que en l’actualitat, la taxa de mortalitat global per hepatitis viral supera a les del VIH/sida. La Comissió Lancet que va estudiar a fons tot allò relacionat amb la malaltia hepàtica al Regne Unit, va proporcionar informació sobre l’increment de la mortalitat atribuïble a malalties hepàtiques, havent-se multiplicat per quatre el nombre entre el 1980 i el 2013. A més, la malaltia hepàtica és probable que en poc temps superi a la cardiopatia isquèmica com la causa principal de pèrdua d’anys de vida laboral.
Igualment, s’ha observat que en relació amb les tendències variables en la mortalitat (figura), existeixen diferències importants en la forma en què s’organitza l’assistència i el tractament dels pacients dins dels sistemes de salut. Les característiques de certes poblacions en risc es generalitzen a tots els pacients que pateixen del fetge, per exemple, les persones que s’injecten drogues o les persones amb trastorns per consum d’alcohol, i això provoca per manca d’informació, que els pacients amb malaltia hepàtica experimentin estigma, que al mateix temps resulta ser una barrera per aconseguir una major consciència sobre les malalties hepàtiques i una manca d’igualtat per accedir a l’atenció adequada.
Figura: Tendència temporal en la mortalitat per cirrosi i altres malalties hepàtiques cròniques ajustada per edat en els països europeus entre el 1970 i el 2016 (font: Informe HEPAHEALTH de l’EASL).
A principis d’aquest any, la Comissió Lancet-EASL va celebrar la seva primera reunió a la seu de l’Associació Europea per a l’Estudi del Fetge (EASL, en les seves sigles en anglès) a Ginebra, Suïssa. Partint de la base del treball realitzat per la Comissió Lancet sobre les malalties hepàtiques al Regne Unit i els resultats epidemiològics aportats per l’EASL, aquesta Comissió identificarà els reptes i oportunitats que seran clau per abordar la creixent càrrega de salut en relació amb les malalties hepàtiques a Europa a més de considerar la diversitat i els canvis que s’han anat produint.
La Comissió quantificarà la càrrega de malaltia hepàtica a Europa i examinarà les polítiques de salut basades en l’evidència i que poden reduir el nombre de morts causades per les malalties del fetge i la manca d’igualtat assistencial.
Aquesta Comissió abordarà els estàndards òptims per a l’atenció dels pacients amb malalties hepàtiques, en particular les dificultats de connexió entre els metges d’atenció primària, especialistes i hospitals; s’ha de fer front a la manca d’igualtat en els països europeus, i considerar als pacients, a la seva relació amb les infraestructures clíniques i d’investigació; el paper d’altres especialistes més enllà de l’hepatologia en el maneig multidisciplinari de les malalties hepàtiques; la millora del coneixement i de l’educació actualitzada dels metges d’atenció primària; i amb una millor informació superar l’estigmatització dels pacients amb malalties hepàtiques.
La malaltia hepàtica alcohòlica és la principal causa de cirrosi hepàtica a molts països europeus i els paral·lelismes amb el tabac són evidents. No obstant, hi ha hagut pocs avenços en matèria d’impostos sobre l’alcohol, la fixació de preus i la regulació de la comercialització o en l’accés a intervencions clíniques per a la detecció precoç de la malaltia hepàtica en individus d’alt risc.
Actualment, els avenços en hepatologia han de respondre a la creixent càrrega de la malaltia hepàtica per greix no alcohòlica (EHGNA, en les seves sigles en anglès) amb una prevalença estimada de més del 20% de la població general europea, que s’acompanya d’una prevalença creixent d’obesitat i diabetis tipus 2. A la regió europea de l’OMS, més del 50% de les persones tenen sobrepès o obesitat i la prevalença està augmentant. Com a resultat, el fetge gras de causa no alcohòlica s’està convertint en una indicació prioritària de trasplantament de fetge i causa de carcinoma hepatocel·lular.
Es sap que l’hepatotoxicitat per alcohol es duplica en l’obesitat. S’ha de tenir en compte que es precisen actuacions polítiques per lluitar enfront a l’obesitat i l’alcohol. A més dels desenvolupaments necessaris i investigacions per aconseguir teràpies mèdiques efectives per a l’EHGNA, es precisen decisions polítiques per actuar enfront a l’obesitat i l’alcohol, aquestes decisions han de ser preses per responsables de salut a escala paneuropea per disminuir la futura càrrega de la malaltia hepàtica en les poblacions europees envellides.
Amb l’arribada recent d’opcions de tractament simples i curatives per a l’hepatitis C, l’empeny d’aquesta branca de l’hepatologia està canviant cap a realitzar el cribratge, i les proves diagnòstiques del virus de l’hepatitis C per a la seva vinculació amb l’atenció integrada de les poblacions infectades. No obstant, les hepatitis virals B i D seguirà sent un gran repte en termes de polítiques de prevenció i desenvolupament de fàrmacs en els propers anys, i és probable que la càrrega de la malaltia influeixi en la migració als països europeus d’aquests anys. La investigació posterior a l’onada d’immigració del 2015 a Europa va mostrar que els refugiats de l’Orient Mitjà i del nord d’Àfrica tenen una major prevalença d’hepatitis B, però no d’hepatitis C.
Aquesta Comissió també abordarà l’absència d’estàndards en disseny en els assajos clínics i de definicions en els objectius terapèutics en les malalties hepàtiques no virals i/o rares. En pacients més grans, s’ha de tenir en compte que molts fàrmacs d’ús comú es metabolitzen en el fetge i que l’hepatotoxicitat podria ser una causa més de fracàs farmacològic en diverses etapes de desenvolupament o després de la seva aprovació posterior.
Finalment, les malalties hepàtiques cròniques poden progressar a carcinoma hepatocel·lular, que s’ha convertit en un dels càncers de més ràpid creixement a tot el món. Es necessita un enfoc multidisciplinari en la provisió de teràpies multimodals pel carcinoma hepatocel·lular.
Per aquesta Comissin, l’EASL s’associa amb The Lancet per reunir a les parts interessades i desenvolupar noves solucions per abordar la futura càrrega sanitària de les malalties hepàtiques a Europa. Els comissionats inclouen científics bàsics, traductors i clínics de diverses disciplines i especialistes en salut pública. La participació de representants de pacients i experts en ètica i drets humans encoratjarà enfocs centrats en el pacient i la presa de decisions compartides. En els propers 18 mesos, els comissionats reflexionaran sobre noves estratègies per aconseguir la igualtat en l’atenció a tot Europa.
La creixent càrrega de salut, l’arribada de teràpies noves i costoses, i l’epidemiologia canviant exigeixen enfocs i solucions innovadores pels pacients amb malalties hepàtiques en els països europeus, que també s’enfronten a importants canvis demogràfics. Al treballar amb organitzacions governamentals i no governamentals, aquestes estratègies han de superar barreres culturals, ètiques i d’estil de vida, a les vacunes i a d’altres mesures preventives per aturar l’obesitat i el consum d’alcohol.
Finalment, els programes de cribratge efectius han d’implementar-se a nivell nacional i europeu. Del contrari, les persones que no estan diagnosticades (que representen una gran proporció de pacients amb malaltia hepàtica) no rebran tractament. Per tant, estem convençuts que tal Comissió és oportuna.
Font: Michael P. Manns, Patrizia Burra, Jennifer Sargent, Richard Horton, Tom H. Karlsen. The Lancet 2018; Vol 392:621-622.
Article traduït per l’ASSCAT
