Tots aquests consells són només orientatius i els pacients amb VHC han de consultar a un nutricionista o dietista titulat per rebre les indicacions dietètiques més adequades en cada cas. No iniciï cap dieta no convencional sense consultar prèviament amb un professional de la salut. Així mateix, asseguri’s d’informar al seu metge o al seu hepatòleg sobre les vitamines que estigui prenent.

Quant a l’abús de l’alcohol està demostrat que pot accelerar en gran mesura la progressió de la malaltia. Un estudi recent ha mostrat que el 58% d’un grup de bevedors amb el VHC (que prenien més de cinc copes al dia) van desenvolupar cirrosi, en contrast amb només el 10% del grup de no bevedors infectats amb el VHC. Encara no es sap si el consum lleuger o moderat d’alcohol és perjudicial pel fetge, però la major part dels experts recomanen evitar l’alcohol a les persones amb el VHC.

La majoria de drogues i fàrmacs es processen al fetge. Les persones amb VHC han d’evitar el consum de drogues recreatives i de tabac, ja que totes es processen al fetge. Quant als medicaments consulteu sempre amb el vostre metge de capçalera o el vostre hepatòleg abans de prendre fàrmacs, ja siguin amb o sense recepta. També s’ha demostrat que determinats tractaments de plantes medicinals causen danys al fetge. Per tant, molta prudència amb les plantes d’herbolari.

És important destacar que cada persona és diferent i el que un pacient amb hepatitis C pot tolerar bé, a un altre pot passar-li el contrari. Per tant, és important que cadascú adapti la seva dieta segons la seva experiència individual.

És important també tenir en compte que s’han d’evitar els menjars copiosos. És molt aconsellable menjar poc i sovint. Unes cinc vegades al dia. Si es sopa aviat és molt aconsellable prendre un petit refrigeri abans d’anar-se’n al llit.

Amb la finalitat de prevenir l’empitjorament de la malaltia hepàtica i guanyar en qualitat de vida, a les persones que viuen amb hepatitis C crònica se’ls hi recomana realitzar una sèrie de canvis en els hàbits del seu estil de vida.

Entre ells s’inclouen seguir una dieta sana i variada, practicar exercici físic de manera regular però, sobretot, s’insisteix en la importància d’abandonar el consum d’alcohol, ja que les persones amb hepatitis C que beuen alcohol, tot i que sigui de forma moderada, tenen major risc de progressar a cirrosi i, a més, de fer-ho en menys temps i també té major risc de patir càncer de fetge. Nombrosos estudis científics avalen aquesta informació.

No obstant i, malgrat que l’abstinència d’alcohol és el canvi més obvi que pot influir positivament en la salut del malalt d’hepatitis, també es recomana deixar de fumar, tot i que la majoria de persones desconeixen el paper que té el consum de tabac sobre l’hepatitis.

Degut a què el fum de la cigarreta conté moltes toxines i carcinògens coneguts, s’ha aconsellat des de sempre que les persones amb hepatitis C deixin de fumar. No es tenien, no obstant, dades que avalessin el dany directe del tabac sobre el fetge. Diversos estudis han examinat la relació entre l’hepatitis C i el tabaquisme, concloent que el tabac també pot accelerar la progressió de la malaltia. Segons la revista Clinical Gastroenterology & Hepatology: “Una persona amb hepatitis C que fuma té una possibilitat radicalment major de contraure càncer de fetge que aquella que no fuma”. En concret, els individus amb hepatitis crònica que fumen més d’un paquet de tabac al dia durant 10 anys tenen molt més risc de tenir un càncer de fetge que els no fumadors.

A més, en la mateixa revista apunten que “els fumadors amb hepatitis C crònica poden ser més propensos que els no fumadors a desenvolupar fibrosi hepàtica” i que “el tabaquisme, independentment de l’alcohol, podria agravar l’activitat histològica de l’hepatitis C crònica”.

En un altre estudi publicata l’octubre del 2008 a l’International Journal of Cancer, es va dur a terme una investigació amb homes i dones afectats per hepatitis C crònica amb la finalitt de conèixer els factors de risc en aquesta població pel desenvolupament d’hepatocarcinoma (càncer de fetge). Els investigadors van trobar diferències entre homes i dones fumadors amb hepatitis C a l’hora de desenvolupar càncer de fetge. “Els homes amb hepatitis C que fumen tenen més de 136 cops major risc de carcinoma hepatocel·lular que les dones”. “Les dones amb hepatitis C que consumeixen grans quantitats d’alcohol tenen més de 13 vegades major risc d’hepatocarcinoma”.

D’altra banda, és interessant recordar que la major part de la nicotina és metabolitzada pel fetge, produint un metabòlit anomenat cotinina, el qual es manté a la sang durant unes 48 hores. Només entre el 10% i el 15% de la nicotina s’elimina directament mitjançant l”orina.

És necessari disposar d’aquesta informació per poder reflexionar i plantejar-nos que són poques les coses que podem fer per controlar el desenvolupament de la malaltia. A les nostres mans no està generalment que el tractament funcioni o no si es compleix amb el grau d’adherència òptim. No obstant, instaurar o modificar certes conductes que són perjudicials per a la nostra salut si depèn de nosaltres. El pacient hauria de fer-se la següent pregunta: Què puc fer jo, com a pacient, per poder viure més i millor amb la meva malaltia? Una de les accions que segur són positives és deixar de fumar.