L’objectiu del tractament per l’hepatitis C és arribar a la curació de la malaltia, el que es coneix com aconseguir la resposta viral sostinguda (RVS). Aquesta resposta sostinguda en què la càrrega viral roman indetectable es dóna per aconseguida si a les 24 setmanes després de finalitzar el tractament amb càrrega viral indetectable, aquesta continua igual.

Els hepatólegs i els pacients hem passat de disposar durant anys d’un arsenal terapèutic escàs, basat en interferó pegilat i ribavirina, amb una eficàcia que amb prou feines sobrepassava el 50%, a disposar dels antivirals d’acció directa (AAD) capaços d’eliminar de forma sostinguda la replicació viral entre el 85 i el 100% dels casos, segons el grau de malaltia del pacient i el seu genotip. Aquests règims terapèutics causen escassos efectes adversos, permeten tractaments de durada molt més breu i amb prou feines requereixen monitorització.

Aquest espectacular i ràpid progrés es deu a l’esforç de la investigació bàsica i en últim terme de la indústria farmacèutica, que ha proporcionat molècules que interfereixen específicament en la replicació del virus de l’hepatitis C (VHC) i aconsegueixen la seva eliminació. Aquest evident continu avanç, ha determinat que per a un mateix pacient hagi diverses possibilitats de tractament i el pacient ha de confiar en el seu metge en l’elecció del tractament més adequat per a ell, en funció de la seva situació clínica i del genotip del virus.

Les dades epidemiològiques i de la història natural de la malaltia suggereixen clarament que tots els pacients han de ser tractats ja que d’una banda es reduiria notablement el reservori de virus, focus a partir del qual es produeixen noves infeccions, i per tant és l’únic sistema que permetria considerar la possibilitat d’eradicar aquesta infecció. A més un tractament amb resultat de curació eliminaria la necessitat d’atenció mèdica d’aquestes persones, amb l’estalvi que això comportaria. Finalment perquè un tractament eficaç eliminaria la càrrega d’angoixa que pateixen els pacients, fins i tot els afectats per formes menys greus de malaltia, en ser coneixedors que la infecció pot posar algun dia en risc la seva vida. Per aquest motiu és molt important que des de l’administració sanitària s’apliquin programes de cribratge perquè les persones que tenen hepatitis C i no ho saben siguin diagnosticades i puguin curar-se.

Per a informació més detallada llegir tots els subapartats d´aquesta secció.