Entrevista amb el Professor Patrick Marcellin, hepatòleg i president del Comitè Científic i organitzador del Congrés Internacional d’Hepatologia a Paris

Per a l’ASSCAT són molt importants les opinions del Professor Matrick Marcellin publicades a la revista Vice Versa (França) en una entrevista apareguda al febrer del 2019.

Patrick Marcellin, prestigiós hepatòleg que treballa en el camp de les hepatitis víriques, és professor d’Hepatologia a la Universitat de Paris i president del Comitè Científic i Organitzador del Congrés Internacional d’Hepatologia (PHC, en les seves sigles en francès) al gener del 2019, i que té lloc anualment a Paris.

Els dies 14 i 15 de gener va tenir lloc un important esdeveniment a Paris: el Congrés Internacional d’Hepatologia (PHC, en les seves sigles en francès). Aquesta conferència anual tracta sobre les diferents malalties del fetge i reuneix cada any a més de 1.000 experts de tot el món.

Aquest Congrés Internacional d’Hepatologia de Paris podria descriure’s com una síntesi de tot el que es va presentar durant l’any passat en les conferències hepatològiques com l’organitzada per l’EASL (European Association for the Study of the Liver) o per l’AASLD (American Association for the Study of Liver Disease) i que mostra una imatge completa de les “tendències” i el que hem de recordar.

La revista Vice Versa entrevista al Professor Patrick Marcellin, president del Congrés des de la seva fundació i també president de l’Associació per a la Millora Assistencial de les Malalties Hepàtiques, fundada fa 20 anys.

Pregunta: La ministra de Salut, Agnès Buzyn, vol que el 2025 no hi hagi hepatitis C a França, per això s’està avançant lentament cap a un cribratge generalitzat, en la seva opinió com es podria aconseguir? Vostè que porta defensant la detecció generalitzada des de fa 10 anys, no li sembla que arriba massa tard?

Resposta: De fet, per a la detecció generalitzada és massa tard, hauria d’haver-se fet fa 20 anys. Ja hem identificat a molts dels anomenats pacients “en risc”, i serà més difícil trobar a la resta, es precisarà un major esforç per a uns resultats més baixos.

Per tant, hem de prendre la solució d’aquest problema en una altra direcció: o sigui, informar al públic en general per a què sol·liciti la seva pròpia prova per a la detecció de l’hepatitis C. En conseqüència, la cerca d’hepatitis entrarà en els hàbits de les persones, com ja es fa amb la detecció del colesterol o un control de glucèmia.

L’eradicació serà impossible (eradicació = zero hepatitis C), però crec que podem aconseguir l’eliminació: és a dir, que hi hagi alguns casos esporàdics.

Quina creu que és la decisió política més urgent contra l’hepatitis C?

No s’ha de prendre cap decisió política! Tot està fet! Les proves són gratuïtes o reemborsables, la xarxa és molt bona i els tractaments són efectius. Un cop més, diria que el més necessari és proporcionar informació veraç i de qualitat a la ciutadania.

Què pensa sobre la prescripció dels tractaments de l’hepatitis C en la consulta de medicina general?

Estic a favor que això es pugui realitzar, és una bona idea en teoria: el tractament està estandarditzat, sense efectes secundaris… Però segueixo sent escèptic, crec que els metges de capçalera no ho volen realment.

En la majoria de centres de medicina primària, tenen pocs pacients amb hepatitis C i des de sempre els envien a un especialista, i això és una aposta segura i continuarà d’aquesta manera.

Amb pocs pacients no es submergiran en un estudi en profunditat i preferiran deixar que l’especialista respongui a les preguntes sobre la infecció i d’altres aspectes de la malaltia.

Què pensa vostè dels test de diagnòstic ràpid i el FibroScan®, com a eines de detecció?

Les proves de diagnòstic ràpid són importants, són una bona eina. Quant al FibroScan®, és útil pels controls previs al tractament i també per identificar fibrosi avançada F3-F4. I avui, l’accés és fàcil, és possible fer un FibroScan® a gairebé tot arreu.

Per a l’hepatitis C tenim eines per curar a les persones, però i per a l’alcohol? Com augmentar la consciència de la població en risc? Com detectar la malaltia hepàtica?

El repte “hepatitis C” és exitós, però per a la malaltia alcohòlica del fetge és més complex. Malauradament, no hem aconseguit cap progrés: cap tractament, molts fracassos i descoratjament dels metges i pacients.

L’alcohol és la primera causa de malaltia hepàtica! Requereix seguiment, motivació, desestigmatitzar la imatge de la malaltia hepàtica alcohòlica. Ha d’abordar-se com una addicció. És necessari treballar, estar més atents. Els estudis demostren que amb la perseverança s’obtenen èxits.

Existeix una forma molt senzilla de detectar una malaltia hepàtica per dany alcohòlic: una prova simple de transaminases. Pel general, són elevades en els casos de dany alcohòlic i, de ser així, s’ha de seguir el diagnòstic amb una prova d’imatge del fetge. Aquestes proves també són vàlides per detectar hepatitis de causa no vírica o malaltia hepàtica per greix no alcohòlica (EHGNA).

Com creu que evolucionarà la malaltia hepàtica en els propers anys? Existiran menys casos per virus i més per malaltia hepàtica per greix?

Segons els estudis de models, la malaltia alcohòlica es mantindrà estable, l’hepatitis C disminuirà i l’EHGNA (malaltia per fetge gras no alcohòlic) augmentarà.

L’EHGNA existeix des de fa molt de temps, però es va subestimar, es suposa que serà la segona malaltia hepàtica després de l’alcohol.

De tots els que s’han curat de l’hepatitis C, aproximadament un terç tenen fibrosi significativa, com es poden assegurar que els segueixen amb ecografies regulars per detectar precoçment un possible càncer? És aquest un paper del metge general?

El rol del metge general és indispensable, se li ha de donar un paper, depèn d’ell controlar al seu pacient. Avui els ultrasons es fan bé a tot arreu. Per això, la relació entre el metge general i el pacient és la base.

Un de cada 5 francesos pateix una malaltia hepàtica i les malalties hepàtiques són poc conegudes pels metges generals, hem de donar-los un paper i una responsabilitat.

Quin paper juga el Congrés Internacional d’Hepatologia de Paris en l’objectiu de l’eradicació mundial de les hepatitis víriques pel 2030?

El Congrés Internacional d’Hepatologia de Paris (PHC, en les seves sigles en francès) és una cita d’experts que vénen de tot el món per intercanviar experiències i aportar coneixement. Aquesta trobada té un objectiu d’educació, introdueix el treball en sentit ascendent i és necessari per difondre coneixements i, per suposat, és bastant complementari a la tasca de SOS Hepatitis (ONG que treballa a França ajudant a persones afectades).

Creu que les associacions com “SOS Hepatitis” (ara “SOS Hepatitis i Malalties Hepàtiques”) encara tenen un paper que exercir?

SOS Hepatitis ha existit durant molt de temps (20 anys), és una associació reconeguda, essencial i ha realitzat un important treball de comunicació per a l’hepatitis C que era “l’enemic públic nº1”.

Gràcies a la seva important experiència, el treball que han desenvolupat es pot aplicar a tota la resta de malalties del fetge, per a què el públic en general tingui informació de qualitat dels avenços mèdics.

Font: Revista Vice Versa, nº16, febrer 2019

Notícia traduïda i adaptada per l’ASSCAT