El tractament exitós de l’hepatitis C redueix el risc d’events cardiovasculars
El tractament per a l’hepatitis C, especialment si condueix a una curació, s’associa amb un risc reduït d’events cardiovasculars, com insuficiència cardíaca congestiva, atacs cardíacs i accidents cerebrovasculars, segons una investigació presentada a IDWeek 2018 aquest mes a San Francisco.
En un gran estudi de veterans dels EUA, els tractes amb nous antivirals d’acció directa (AADs) van tenir aproximadament la meitat de probabilitats d’experimentar events cardiovasculars que els individus no tractats (16 enfront a 30 events per 1.000 persones-any de seguiment, respectivament).
Durant anys o dècades, la infecció crònica pel virus de l’hepatitis C (VHC) pot provocar una malaltia hepàtica greu, com cirrosi, carcinoma hepatocel·lular i la necessitat d’un trasplantament de fetge. Però la infecció per VHC també pot tenir manifestacions perjudicials en altres parts del cos. Les raons per això no s’entenen completament, ja que el virus en si infecta principalment les cèl·lules hepàtiques, però podria estar relacionat amb la inflamació crònica.
Diversos estudis han trobat que les persones amb hepatitis C són més propenses a desenvolupar afeccions cardiovasculars, com malaltia de les artèries coronàries, malaltia vascular perifèrica, infart de miocardi i accident cerebrovascular; no obstant, altres estudis no han vist aquesta associació.
Un creixent cos d’evidència mostra que el tractament contra el VHC pot ajudar a revertir aquest augment del risc. Un estudi recent de França, per exemple, va trobar que curar l’hepatitis C redueix el risc d’events cardiovasculars en persones amb cirrosi compensada. Però novament, alguns estudis grans de l’era de l’interferó no van veure un benefici similar.
A IDWeek, el professor Adeel Butt, del Weill Cornell Medical College de Nova York, va presentar els resultats d’una anàlisi que va comparar el risc de nous events cardiovasculars entre els veterans dels EUA tractats i sense tractar amb hepatitis C a la base de dades ERCHIVES (Cohort Recuperada Electrònicament de Veterans Infectats per VHC).
Una anàlisi prèvia d’ERCHIVES realitzat per l’equip de Butt, que va incloure a més de 82.000 veterans amb hepatitis C i més de 89.500 veterans no infectats, va trobar que tenir el VHC es va associar de forma independent amb un augment del 27% en el risc d’events de malaltia coronària.
En la nova anàlisi, els investigadors van començar amb 242.680 veterans amb infecció crònica per VHC. Van excloure a aquells amb VIH o coinfecció per VHB i aquells amb malalties cardiovasculars preexistents a l’inici de l’estudi. Les persones tractades també es van excloure si no tenien mesuraments d’ARN del VHC per determinar si van aconseguir una resposta virològica sostinguda (RVS) o una càrrega viral indetectable després de completar la teràpia, el que es considera una curació.
La població final va incloure 4.436 persones tractades amb interferó pegilat més ribavirina i el mateix nombre d’individus de control aparellats que mai van rebre tractament, així com 12.667 persones tractades amb AADs, novament amb el mateix nombre de controls no tractats aparellats. Es va excloure a les persones que havien estat tractades en ocasions diferents amb interferó pegilat/ribavirina i AADs. En totes les persones tractades, la taxa global de RVS va ser del 76%.
En ambdós grups, la majoria dels participants (96%) eren homes, més de la meitat eren blancs, aproximadament una quarta part eren afroamericans i l’edat mitjana era d’aproximadament 58 anys. Els factors de risc cardiovascular van ser comuns, inclòs el tabaquisme actual o anterior (66%), l’obesitat (32%), la pressió arterial alta (53%), la diabetis (aproximadament el 9%) i l’ús d’estatines (24%).
L’estudi va examinar els nous events cardiovasculars que es produeixen almenys 12 setmanes després de l’inici del tractament del VHC: infart agut de miocardi, accident cerebrovascular, angina inestable (dolor en el pit que indica que la sang arriba al múscul cardíac), insuficiència cardíaca congestiva, malaltia vascular perifèrica i la necessitat d’angioplàstia coronària o procediments de bypass d’artèria coronària.
Després d’ajustar els factors de risc cardiovascular, la incidència d’events cardiovasculars va ser de 30,4 per 1.000 persones-any entre els individus no tractats, en comparació amb 20,8 per 1.000 persones-any entre aquells que van rebre tractament (p <0,0001).
Al desglossar això per tipus de tractament, les taxes d’incidència van ser de 23,5 i 16,3 per 1.000 persones-any, respectivament, pels pacients tractats amb interferó pegilat/ribavirina i AADs (p <0,0001). Combinant ambdós tipus de tractament, els events cardiovasculars van tenir lloc en 19,1 per 1.000 persones que van assolir RVS i 22,5 per 1.000 que no es van curar (p <0,0001).
Durant els 30 mesos de seguiment, els individus tractats van tenir una durada significativament major de supervivència sense events cardiovasculars.
Sobre la base d’aquests descobriments, Butt i els seus col·legues van concloure que “el tractament contra el VHC s’associa amb un risc significativament menor d’events cardiovasculars. Els pacients tractes amb un regim d’AADs i aquells que aconsegueixen la RVS tenen un major benefici”.
Font: infohep.org
Referència: Butt A et al. HCV treatment is associated with a reduced risk of cardiovascular disease events: results from ERCHIVES. IDWeek, abstract 930, 2018. https://idsa.confex.com/idsa/2018/webprogram/Paper69131.html
Notícia traduïda per l’ASSCAT
