El metge de família davant de l’assistència compartida en els pacients amb malaltia hepàtica

L’assistència compartida és un nou model d’assistència que es proposa contra el que durant molt de temps ha estat el mètode habitual de la derivació entre nivells d’assistència, ja que en cap moment a aquest sistema el podem denominar coordinació.

Lorenzo Armenteros del Olmo. Metge de Família

C.S. Illas Canarias. Lugo. Servizo Galego de Saúde

El model que persisteix en la majoria dels serveis de salut és el model de derivació a través d’una assistència diferida. El metge d’atenció primària (MAP) deriva a un pacient sol·licitant una interconsulta amb l’especialista hospitalari (EH). Aquest pacient entra en una llista d’espera, fora de control del MAP i del propi EH. Quan el pacient és atès a l’hospital es fa sense cap tipus de contacte amb el metge de família (MF), s’atén la patologia concreta del pacient, però amb escassa interacció amb el metge que va realitzar la interconsulta; per tant, no hi ha possibilitat de comunicació i si la hi ha és molt escassa, no passant de la mera comunicació escrita a la història clínica del pacient per a què en algun moment casual pugui ser llegida.

Es proposa un nou model d’assistència compartida que en el procés assistencial de l’Hepatitis C pot aportar grans beneficis al pacient, al millorar la interacció entre professionals implicats tenint al pacient com a eix a través del qual giren els professionals.

Així mateix, l’assistència compartida agilitza l’atenció mèdica del pacient, ja que permet crear agendes ad hoc per a qualsevol patologia. D’altra banda, l’abordatge simultani permet coresponsabilitzar-se de l’assistència, aportant un valor afegit a la interconsulta clàssica, suposant un estalvi de tràmits administratius i de temps, pel que resulta econòmicament rendible.

Si fins ara hem parlat del que suposa des del punt de vista de la gestió, pel pacient la consulta compartida ofereix el millor dels dos nivells assistencials: el d’atenció primària i el d’atenció hospitalària. D’aquesta manera, s’obté un benefici pel pacient, objectiu principal de l’assistència sanitària de qualitat. Tot i que en aquest cas ens referim a l’atenció mèdica, es tracta d’un procés col·laboratiu on poden participar tots els professionals de la salut. En aquest cas, el relat s’orienta d’una forma concreta amb la finalitat de definir una actitud davant d’una situació concreta, però des de cap punt de vista pretén ser exclusiva.

Aquesta fórmula d’assistència compartida es pretén implantar als hospitals, sent els especialistes de Medicina Interna i la seva societat aquells que ho defensen i ho fomenten, però no és una fórmula exclusiva ni excloent. L’assistència compartida té el seu futur en l’atenció primària per eliminar les distàncies, no només físiques, que existeixen entre l’atenció primària i l’hospital. Si Medicina Interna lidera l’assistència compartida des de dins de l’hospital, l’Atenció Primària haurà de fer-ho des de fora de l’hospital: cap a l’hospital i amb l’hospital. Amb la tecnologia actual resulta encara més senzill posar en marxa aquesta proposta d’assistència que només aporta avantatges per a tots els actors implicats. Quan parlem d’assistència compartida, ens referim a consultes, interconsultes (amb i sense la presència del pacient), assessoria, valoració de proves i/o estudis complementaris, així com qualsevol altra forma d’interacció entre ambdós nivells que podem desenvolupar en el futur.

Si impulsem aquest model pel cas de l’Hepatitis C, des de l’Atenció Primària i a través del cribratge poblacional, puguem fer visible aquest percentatge de pacients encara no diagnosticats al romandre asimptomàtics i també d’aquells pacients diagnosticats, però que per motius diversos encara no han rebut tractament. L’accessibilitat del nivell d’AP i la confiança metge-pacient fa que la receptivitat augmenti i que el pacient no dubti en sotmetre’s a les proves diagnòstiques. L’experiència actual ens ho corrobora. Així, els centres de salut amb gran implicació en l’eliminació de l’Hepatitis C estan aconseguint taxes molt altes de col·laboració per part dels pacients.

El diagnòstic en un sol pas faria que el pacient amb malaltia activa assisteixi a la consulta a l’hospital d’una forma precoç, eliminant d’entrada, una primera consulta dels serveis hospitalaris específics, que de no haver realitzat el diagnòstic en un sol pas seria merament diagnòstica, i permetent que aquesta primera consulta sigui per a la planificació de tractament, accelerant els temps. L’existència d’una consulta compartida permetria al pacient (i per extensió també a la seva família i entorn més proper), bé la consulta del centre de salut o en la consulta hospitalària i mitjançant una comunicació entre els professionals, ser coneixedor de les opcions terapèutiques i participar de la decisió de les mateixes amb tota la informació de l’hepatòleg/hepatòloga, amb el suport del seu metge de família. Amb això se li atorga al pacient corresponsabilització i participació en la gestió de la seva malaltia.

Establert i iniciat el tractament s’han de programar consultes compartides en agendes comunes d’ambdós nivells assistencials per a la valoració de l’evolució i seguiment de la tolerància al tractament, possibles efectes secundaris, dubtes, incerteses, etc., que puguin sorgir al llarg del mateix.

Un cop aconseguida l’eliminació, s’inicia un procés de seguiment del pacient i les seves comorbiditats si existeixen i, sobretot, es treballa activament per evitar la reinfecció. Conseqüentment, es posa èmfasi en les mesures de prevenció degut a la importància que tenen en un pacient que ja va patir la malaltia. En aquest sentit, és essencial informar al pacient per a què conegui les vies de transmissió de la malaltia i, sobretot, per a què posi en pràctica les mesures preventives indicades. D’aquesta forma, es vol evitar una malaltia que segueix sent molt greu, no només per si mateixa, sinó també per les seves conseqüències.

En conclusió, el desenvolupament de nous mètodes d’assistència i la implicació majoritària de tots els professionals de la salut permetran una millor actuació sobre l’Hepatitis C, elevant els estàndards de qualitat de l’atenció a aquesta malaltia, ja molt alts al nostre país. Amb aquesta i altres aportacions, podem contribuir des del nivell d’Atenció Primària d’una forma decidida, a l’eliminació de l’Hepatitis C a través d’assistència compartida.

Assistència compartida en hepatitis C (o malaltia hepàtica)

*Gràfica d’elaboració pròpia.

Font: asscatinform@ nº22