Resultats enquesta COVID-19 a Espanya: atenció primària desprotegida, esgotada i amb entrebancs per accedir a les proves

Una enquesta de metges de família reflecteix que gairebé la meitat de clínics no disposa d’equips de protecció complets; a un de cada quatre no se li ha fet cap prova de coronavirus, i en general els professionals sanitaris tenen moltes dificultats per accedir a proves pels seus pacients.

Un altre sondeig estima en almenys 76 la xifra de metges morts durant la pandèmia. A més, el 86,8% podria haver estat vector de la malaltia per la falta de protecció adequada.

La nova enquesta de la Societat Espanyola de Metges Generals i de Família (SEMG), sota el títol Els professionals davant la COVID-19: la nova gestió de casos en Atenció Primària, acaba de ser presentada, amb la pretensió de retratar la situació actual, quant a disponibilitat d’equips de protecció individual, proves que se’ls hi han realitzat front a la COVID-19, i facilitat per accedir a les proves pels seus pacients en aquest moment en què es troben en la línia de sortida front a l’etapa de transició de la desescalada, on les autoritats sanitàries els hi han conferit el principal protagonisme.

L’enquesta va ser resposta per 1.210 professionals de tot el país entre el 24 d’abril i el 6 de maig, per poder comparar la situació amb l’enquesta prèvia que la Societat Espanyola de Metges Generals i de Família va realitzar a mitjans de març. En aquesta nova fase de transició, l’Atenció Primària passa a ser l’actor principal quant al diagnòstic precoç de nous casos de coronavirus i l’estudi de contactes, amb no massa fortaleses en la línia de sortida.

Dels professionals que van contestar a l’enquesta, el 82,7% el van integrar metges d’atenció primària, que sumats al 6,9% de residents de medicina familiar i comunitària totalitzen gairebé el 90%. La resta de categories professionals participants va estar constituït per facultatius d’altres especialitats (5,5%), i en percentatges inferiors, diversos professionals d’infermeria.

La Dra. Pilar Rodríguez Ledo, vicepresidenta de la Societat Espanyola de Metges Generals i de Família, en una compareixença telemàtica va presentar els principals resultats d’aquesta nova enquesta, on en línies generals la situació no ha millorat massa amb respecte a març.

Quant als equips de protecció individual, el 26,7% va afirmar no disposar d’equips homologats. Poc més de la meitat (51,6%) va referir tenir l’equip complet de protectors personals (mascareta, bates impermeables i protectors oculars).

En el cas de mascaretes dels tipus N95, FFP2 i FFP3, gairebé el 60% va indicar tenir-les, encara que en quantitat insuficient, i el 70,8% va senyalar disposar de mascaretes quirúrgiques. A més, únicament el 23,2% dels professionals va afirmar que aconsegueix posar i treure amb suficient seguretat els equips dels quals disposa, maniobres importants, que de no realitzar-se de forma adequada poden provocar molts dels contagis.

Aprovat raspat en nivell de protecció

Quant a la percepció del nivell de protecció per part dels sanitaris al lloc de feina, l’enquesta millora discretament la puntuació quant a l’anterior, ja que la xifra mitjana dels enquestats ha estat de 5,4 sobre 10, front a 4,1 de l’anterior sondeig, dada que la Dra. Rodríguez va qualificar com a raspat aprovat.

Un total del 23,2% dels enquestats va afirmar que s’estan fent proves a tots els professionals sanitaris, però prop del 75% restant va senyalar que només es realitzen en els professionals amb símptomes, o en aquells que han tingut contingut estret amb un cas positiu, sense l’ús dels equips de protecció. Pel contrari, el 24% va indicar que no s’estan fent proves a cap sanitari del seu entorn. Quant al tipus de proves que s’està realitzant als sanitaris, la prova majoritària és la prova de reacció en cadena de la polimerasa, segons el 65,8% dels enquestats, mentre que la prova ràpida d’anticossos d’una banda es fa al 25,1%; la prova ràpida d’anticossos de doble banda al 22,7%, i la prova ràpida d’antígens és gairebé anecdòtica (8,1%).

Grans dificultats per sol·licitar prova de reacció en cadena de la polimerasa i tomografies

D’altra banda, quant a l’accés a proves per a la detecció de la COVID-19 en els seus pacients, fins al 6 de maig, just abans de la fase de desescalada, l’enquesta va revelar que el 30,7% no pot sol·licitar una prova de reacció en cadena de la polimerasa, i el 69,3% sí ho fa, o ho fa amb restriccions; el 55% no pot sol·licitar una tomografia computeritzada, i el 52,6% tampoc pot demanar la realització de les proves d’anticossos. No obstant, el que sí poden sol·licitar sense massa restriccions són les radiologies simplesen el 86,9%, i una analítica completa (hemograma, bioquímica bàsica, ferritina, lactat deshidrogenasa, procalcitonina, propèptid natriurètic cerebral N-terminal, interleucina-6, dímer D, gasos arterials i lactat, hemocultiu, PCR en COVID i grip, serologia de pneumònies atípiques si és el cas, virus respiratori sincitial, virus d’immunodeficiència humana si és tractament amb antiretrovirals, antigenúria, pneumococ, i legionel·la), només amb algunes restriccions, segons el 69,2%.

D’altra banda, el president nacional de la Societat Espanyola de Metges Generals i de Família, el Dr. Antonio Fernández-Pro Ledesma, va comentar: “Hi ha una càrrega emocional tremenda en tots els professionals; ho sé perquè ho estic vivint, com tots, al peu del canó en primera línia des del primer dia”.

Així mateix, segons l’enquesta, el nivell de preocupació dels professionals davant la pandèmia actual augmenta, segueix sent molt elevat, situant-lo de mitjana, en 8,6 sobre 10, front a una xifra de 7,4 en l’anterior enquesta.

Atenció primària necessita descansar més que mai

El Dr. Fernández-Pro va afirmar amb rotunditat: “Els professionals necessiten descansar més que mai després d’aquests 3 mesos; hi ha escassetat de recursos materials i humans, hem de fer front a això com podem; és una situació que hem denunciat des de fa temps”.

D’altra banda, l’especialista va recordar que “darrera de les xifres de contagiats i morts hi ha una família, que igual que nosaltres viu el drama humà d’aquesta pandèmia, que ha fet necessari que en aquest dol patològic els metges d’atenció primària haguem hagut d’acompanyar a aquestes persones en tot moment, i això s’haurà de valorar”.

Finalment, en una de les preguntes obertes de l’enquesta, les paraules que més van utilitzar els professionals per descriure la situació actual van ser: incertesa, caos, inseguretat, improvisació, desastre, abandonament, desorganització, esgotament, ansietat, impotència, indignació, confusió, i mala gestió.

Aposta per la dignificació dels metges

Una altra enquesta va ser realitzada per l’Associació de Metges Units pels seus Drets, que refereix actuar amb total independència per a la consecució del seus fins, i entre els seus principals objectius es troben la defensa i millora de les condicions laborals tant en la sanitat pública com en la privada, del col·lectiu mèdic, gestionant i defensant els interessos generals i comuns dels metges associats, i la dignificació de la figura del metge.

L’estudi sobre les condicions en la pràctica clínica dels metges espanyols durant la crisi de la COVID-19 es va dur a terme entre el 28 d’abril i el 3 de maig del 2020, i es basa en els resultats d’una enquesta de 47 preguntes realitzades a 1.559 metges de 327 centres sanitaris de tot Espanya (165 centres de salut; 151 hospitals, 8 residències de gent gran, i 3 serveis d’emergències). Es recullen totes les dades en un informe de 70 pàgines on es pretén mostrar a la societat espanyola dades concretes, directament proporcionades pels metges.

Entre les seves conclusions més destacades, agrupades per blocs, quant als equips de protecció individual, després de 8 setmanes en estat d’alarma, el 49% dels metges (fins al 2 de maig, data de finalització del sondeig) considera que encara no té el material necessari o que no està homologat per realitzar la seva feina amb seguretat.

Un de cada quatre metges ha reutilitzat una mascareta d’un sol ús més d’una setmana; el 4% ha hagut de reutilitzar una mascareta més d’un mes. Quant a les mascaretes homologades FFP2 i FFP3, el 29% dels metges no haver-les tingut a la seva disposició fins a la data; el 40% dels metges enquestats ha hagut de comprar el material de protecció contra el coronavirus pel seu compte; el 86,8% de metges considera que podria haver estat vector de la malaltia per no tenir el material de protecció adequat.

Aquesta consideració és important, donat que els metges pensen que d’haver-se infectat, hauria estat per absència de material de protecció en el seu centre de treball. Quant a la desescalada sense protecció pels metges i la resta de sanitaris, perpetua les infeccions i els morts als hospitals, com s’està veient.

El 16% ha treballat amb símptomes compatibles

Respecte als contagis, el document destaca: el 12% dels metges ha patit la malaltia. Considerant l’alt percentatge d’asimptomàtics (fins en el 80% de casos) el nombre de contagis entre el personal mèdic segurament sigui molt major a l’oficial. L’alt nombre de metges infectats o aïllats implica una possible causalitat entre la seva professió i el contagi, que hauria de ser investigada per les autoritats competents; el 66,5% dels metges ha atès a pacients infectats per COVID-19.

A més, el 16,3% dels metges que han participat a l’estudi va afirmar haver treballat amb símptomes compatibles amb la malaltia, a l’espera de la realització d’una prova de reacció en cadena de la polimerasa. D’altra banda, el 23% dels metges diagnosticats de COVID-19 va afirmar haver tornat a la feina sense repetició de la prova de reacció en cadena de la polimerasa.

Quant a la mortalitat, el 18,3% dels enquestats afirma que al seu centre de treball ha mort personal sanitari per coronavirus. Aquest percentatge pertany a 76 centres sanitaris diferents, el 23% dels centres en els quals treballen els participants en aquesta enquesta.

Per tant, el nombre de professionals sanitaris morts per coronavirus seria d’un mínim de 76, i possiblement major.

Les especialitats amb major participació en l’enquesta van ser: medicina de família (14%), anestesiologia (7,7%), traumatologia (6,7%), i pediatria (6,2%). Pràcticament 100% dels enquestats va indicar que s’ha realitzat una cancel·lació parcial o total de les seves consultes degut al coronavirus.

Les comunitats amb major participació en l’enquesta van ser: Comunitat Valenciana (20,6%), Madrid (16,5%), Andalusia (14,2%), i Catalunya (12%). Durant l’anàlisi de les dades s’han percebut diferències entre les diverses regions d’Espanya quant a la disponibilitat de material de protecció i proves diagnòstiques. Però aquestes diferències no han estat analitzades amb detall, posposant-se per més endavant.

Per últim, és convenient mencionar que aquest informe va ser posat en coneixement d’autoritats, Ministeri de Sanitat i conselleries durant el dies 9 i 10 de maig.

Aproximadament 11.000 sanitaris madrilenys contagiats

Per part seva, la Conselleria de Sanitat de la Comunitat de Madrid, la més castigada d’Espanya, va oferir informació sobre casos de la COVID-19 entre els treballadors del Servei Madrileny de Salut, actualitzats a data del 10 de maig. Les xifres totals van ser: casos confirmats amb prova de reacció en cadena de la polimerasa: 10.782; casos descartats també amb prova de reacció en cadena de la polimerasa negativa: 15.146; número de treballadors pendents de prova de reacció en cadena de la polimerasa: 375; número total de proves de reacció en cadena de la polimerasa realitzades: 26.303, i número de morts: 14. Aquestes dades es desglossen per professionals d’atenció primària, hospitalària i Servei d’Urgències Mèdiques de Madrid 112. Les xifres nacionals de sanitaris contagiats el 15 de maig eren aclaparadores, amb 50.455 casos, 367 més que el dia anterior, i gairebé el 22% de les persones infectades a Espanya.

Font: medscape.com

Notícia traduïda per l’ASSCAT