El consum d’alcohol provoca tres síndromes en el fetge
Amb motiu del Dia Mundial Sense Alcohol, que es celebra avui 15 de novembre, la Fundació Espanyola de l’Aparell Digestiu (FEAD) ha recordat les conseqüències del seu consum elevat i prolongat per a la salut en general i pel fetge en particular.
José Miguel Rosales Zábal, portaveu de la FEAD, senyala que “l’alcohol produeix en el fetge el que anomenem hepatopatia alcohòlica, que és un espectre de lesions que s’agrupen en tres síndromes fonamentalment i que a més són evolutius en gravetat i dificultat de tractament: l’esteatosi hepàtica alcohòlica o fetge gras per alcohol en fase inicial, l’hepatitis alcohòlica i la cirrosi hepàtica alcohòlica, que són etapes més greus de la mateixa malaltia”.
A Espanya s’estima que l’alcohol és el responsable del 40-50% dels casos de cirrosi hepàtica, sent així la principal causa de cirrosi. Quant al càncer de fetge, entre un 20 i un 50% dels càncers de fetge que es sotmeten a trasplantament hepàtic són deguts a l’alcohol.
Efectes nocius sobre el fetge
La gravetat i dificultat del tractament de les hepatopaties ve demostrat per les baixes xifres de supervivència a llarg termini. Només sobreviuen més de cinc anys el 58% dels pacients amb hepatopatia alcohòlica, el 49% de pacients amb cirrosi provocada pel consum d’alcohol i el 33% de pacients amb hepatitis alcohòlica sobre una cirrosi prèvia.
“Els efectes nocius de l’alcohol sobre el fetge vénen definits per múltiples factors”, comenta Rosales Zábal. D’una banda, “relacionats pels efectes sobre el propi òrgan i el seu metabolisme, i, d’altra banda, relacionats amb la pròpia susceptibilitat de cada persona, doncs els danys no són iguals en tots”.
El 90% de l’alcohol que absorbeix l’organisme es metabolitza en el fetge a través dels hepatòcits, en les quals l’alcohol s’oxida transformant-se en acetaldehid, responsable dels efectes nocius de l’alcohol.
L’acetaldehid és capaç d’estimular el sistema immune i activar substàncies inflamatòries que danyen les cèl·lules del fetge, degenerant-les i produint la seva destrucció. A més, pot provocar fibrosi.
La susceptibilitat individual no es coneix amb exactitud, però hi ha diversos factors que influeixen en augmentar el risc de desenvolupar hepatopatia alcohòlica: l’edat (és més freqüent entre els 40 i 50 anys), el sexe (les dones són més susceptibles), la raça (és més comú en americans, africans i hispans), el consum de tabac, l’obesitat, el tipus de beguda i la forma de consumir-la, factors genètics, o el consum d’alcohol amb medicaments que puguin potenciar el seu efecte nociu i que són tan habituals com el paracetamol.
L’abstinència no és suficient
En la fase més inicial del dany hepàtic, quan es tracta de fetge gras o hepatitis lleu, l’abandonament de l’alcohol evita la progressió del dany i fins i tot pot revertir-se. Les hepatitis agudes per l’alcohol necessiten hospitalització, tractament nutricional i de vegades amb corticoides.
No obstant, en fases avançades, amb cirrosi, el dany és irreversible. En aquests casos, l’abandonament de l’alcohol disminueix, tot i que no el suprimeix, el risc de poder desenvolupar un càncer de fetge o bé d’altres complicacions de la cirrosi, com l’aparició de líquid en l’abdomen, hemorràgies digestives, encefalopatia hepàtica, etc. El trasplantament hepàtic és una opció en situacions de molt mala funció hepàtica i sempre que la persona no begui gens d’alcohol des de fa més de sis mesos.
Font: redaccionmedica.com
Notícia traduïda per l’ASSCAT
