Quan la cirrosi no és només qüestió d’alcohol

Els experts associen també la malaltia a casos d’acumulació de greix en el fetge.

Si pensem en cirrosi, generalment l’associem a una malaltia greu del fetge que té lloc en les persones alcohòliques. Però estem equivocats si ho reduïm a això perquè, tot i que certament el major nombre de casos es diagnostiquen en aquestes circumstàncies, la cirrosi hepàtica pot tenir lloc també en persones que mai o molt poques vegades han begut alcohol.

La cirrosi hepàtica és la fase inicial de la malaltia hepàtica crònica amb fibrosi (enduriment del fetge), que ocasiona el mal funcionalment del mateix i les seves complicacions, per la dificultat de passar la sang a través del mateix, segons explica la Societat Espanyola de Medicina Interna (SEMI).

Les causes principals de la malaltia són l’abús crònic d’alcohol, les hepatitis víriques tipus B o C, i també, tot i que menys freqüents, hi ha altres causes com malalties autoimmunes o hereditàries, així com certs medicaments o tòxics. “Últimament s’està relacionant amb l’acumulació de greix en el fetge associat sobretot a l’obesitat, la diabetis tipus 2, l’augment de greixos en sang i la vida sedentària”, afegeix la societat científica.

El doctor Óscar Núñez Martínez, doctor en Medicina i Cirurgia, i metge especialista en Aparell Digestiu de l’Hospital Nuestra Señora del Rosario de Madrid, recorda que les principals causes en el nostre medi són la ingesta patològica d’alcohol i l’hepatitis C crònica, si bé en aquesta última amb els nous tractaments antivirals ja s’està notant una disminució en la seva rellevància.

“Alhora, s’està atorgant cada cop més importància a la malaltia hepàtica per dipòsit greix associada a la diabetis mellitus i a l’obesitat, secundàries als nostres hàbits alimentaris i al sedentarisme”, precisa aquest expert en aparell digestiu.

És més, sosté que tota causa de malaltia hepàtica crònica (alcohol, hepatitis C o B cròniques, o malalties autoimmunes, per exemple) pot causar un dany progressiu en el fetge i acabar en una cirrosi hepàtica. “Per això, podem considerar a la cirrosi hepàtica, com l’estadi final de qualsevol malaltia hepàtica crònica sigui quin sigui el sei origen o causa”, precisa el doctor Núñez.

Sobre la seva relació amb l’alcohol, l’especialista en aparell digestiu de l’Hospital Nuestra Señora del Rosario de Madrid incideix, per tant, en què és un error l’associar-la de forma exclusiva a pacients amb alcoholisme, i a un llarg període de temps d’ingesta d’alcohol patològica.

“Molts pacients en el moment del diagnòstic estan confosos perquè no han begut alcohol, i no entenen que existeixen altres causes, o pensen que ells no han begut tant com per tenir aquesta malaltia. Si bé en el nostre medi l’alcohol és la principal causa de cirrosi hepàtica, només en torn al 20% de la població amb un consum patològic d’alcohol la desenvoluparà”, senyala el doctor Óscar Núñez.

D’altra banda, avisa que “les llindes de consum d’alcohol que poden provocar-la molts cops estan dins del que considerem un consum social i no patològic”, sense ser conscients del risc al qual ens sotmetem, per aquesta i altres malalties associades a aquest hàbit.

Tractament

Quant al seu tractament, aquest especialista reconeix “que no existeix”, ja que en el moment actual, el tractament pròpiament de la cirrosi hepàtica consisteix fonamentalment en tractar la causa, donat que, si es fa desaparèixer o es controla aquesta, part dels canvis de la lesió hepàtica poden ser reversible.

“Ara bé, una cirrosi hepàtica, excepte en estadis molt inicials, és una lesió considerada no reversible. En tot cas, en una ‘cirrosi compensada’ el pronòstic a llarg termini és marcadament millor que si persisteix la causa de la malaltia, i en pacients amb cirrosi descompensada fins i tot es pot aconseguit compensar la malaltia”, puntualitza Núñez.

Així, el pronòstic dependrà de l’avançada que es trobi la malaltia i de si s’han desenvolupat complicacions. En aquest sentit, l’expert de l’Hospital Nuestra Señora del Rosario de Madrid veu important el diferenciar la ‘cirrosi compensada’, generalment asimptomàtica, de la ‘funció hepàtica preservada i sense complicacions’.

En el cas de la descompensada, aquest especialista senyala que presenta una baixa expectativa de supervivència en el curt termini. En concret, té lloc quan el pacient presenta les complicacions típiques associades a la hipertensió portal (sagnat digestiu per varius esofàgiques, ascites, encefalopatia hepàtica) o icterícia, o altres alteracions associades a la insuficiència hepatocel·lular.

Com prevenir-la

En aquest context, aquest especialista recorda que a nivell mundial la cirrosi és la dotzena causa de mort, i la principal causa de desenvolupament d’hepatocarcinoma, o càncer en el fetge, alhora cinquena causa de càncer, i segona en mortalitat per càncer.

Amb tot això, el doctor en Medicina i Cirurgia, i metge especialista en Aparell Digestiu de l’Hospital Nuestra Señora del Rosario de Madrid precisa d’algunes claus:

• És necessari mantenir una dieta saludable i equilibrada.
• Seguir un estil de vida actiu des d’un punt de vista físic i evitar el sedentarisme.
• L’abstinència de la ingesta de begudes alcohòliques, fonamental.
• El cessament del consum de tabac o qualsevol altre tipus de droga. “Serà tot això bàsic en el pronòstic d’aquests pacients”.
• Si existeix una hipertensió portal significativa amb desenvolupament de varius esòfag-gàstriques s’indicarà un tractament farmacològic preventiu d’hemorràgia per la seva ruptura.
• Un cop que la malaltia està descompensada, molt avançada, haurem de tractar de forma dirigida les complicacions de la malaltia, i determinar si el pacient és candidat a un trasplantament hepàtic com a mesura de tractament.

“El realitzar un trasplantament hepàtic és una teràpia que és considerada curativa, en molts casos, però no està exempta d’importants riscos, i realment serà beneficiosa quan la supervivència esperable per la malaltia sigui inferior a la que un trasplantament hepàtic pot oferir valorat de forma individualitzada en cada pacient”, conclou Núñez.

Font: eldia.es

Notícia traduïda per l’ASSCAT