El 90% de coinfectats de VIH i VHC aconsegueix curar-se de l’hepatitis
Un estudi amb dades del món real de pacients del Sermas revela l’alta eficàcia dels antivirals d’acció directa en pacients coinfectats per VIH i VHC.
Un estudi realitzat en el món real sobre pacients coinfectats del VIH i del virus de l’hepatitis C (VHC) ha constatat que el 92% de les persones estudiades van aconseguir curar-se del virus hepàtic després d’haver rebut antivirals d’acció directa.
El treball ha estat liderat per Juan Berenguer, del Gregorio Marañón, i Juan González, de La Paz. S’han utilitzat les dades dels pacients inclosos en la cohort Madrid-core (Madrid Coinfection Registry) del Servei Madrileny de Salut (Sermas). Els resultats s’han publicat a Hepatology.
Un dels fets més rellevants d’aquest estudi és que representa la major experiència en el món real sobre el tractament amb AAD en persones coinfectades amb VIH/VHC comunicada fins a la data a tot el món. Donat que els pacients que s’inclouen en estudis clínics es seleccionen de forma molt rigorosa i reuneixen unes característiques molt favorables, és molt important conèixer com es comporten aquests tractaments en el món real, on els pacients tenen amb freqüència característiques més desfavorables que les d’aquells reclutats en els assajos clínics.
Els pacients estudiats van ser seleccionats del Registre d’Utilització d’Agents Antivirals pel Virus de l’Hepatitis C (RUA-VHC) del Sermas, on es recull, de forma prospectiva, tota la informació clínica dels pacients que reben tractament enfront al virus de l’hepatitis C amb aquests antivirals en els hospitals públics madrilenys des del novembre del 2014. Per aquest estudi concret, s’ha utilitzat tota la informació disponible dels primers 2.639 pacients coinfectats que havien iniciat tractament fins l’agost del 2016.
Reducció del 47% en la prevalença
Els pacients eren majoritàriament homes, tal i com correspon a l’epidemiologia de la coinfecció en el nostre entorn, i tenien una edat mitjana de 50 anys. El 41% tenia cirrosi hepàtica (el 7% descompensada). Juntament amb la dada coneguda de la curació de la infecció (que arriba el 92%) destaca que menys de l’1% van tenir que suspendre el tractament degut a events adversos.
Els factors que es van associar amb major probabilitat de fracàs al tractament van ser el sexe masculí, l’haver patit amb anterioritat una malaltia definitòria de sida, la xifra baixa de limfòcits T CD+4, les concentracions altes del VHC en sang, la presència de cirrosi (especialment en situació de descompensació) i l’ús d’alguns règims d’antivirals considerats subòptims avui en dia.
Gràcies a l’ús d’antivirals, la prevalença de la infecció activa del VHC en persones infectades per VIH s’havia de reduir un 47,1%, del 22,1% a l11,7%, cosa que Gesida -el Grup d’Estudi de la Sida de Seimc (Societat Espanyola de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica)- qualifica d’històric.
