Un estudi mostra que l’ús d’AADs podria eliminar el VHC entre els presos a Austràlia

22/03/2018 | Notícies de premsa

La infecció pel virus de l’hepatitis C (VHC) pot eliminar-se a les persones privades de llibertat amb l’ús d’antivirals d’acció directa (AADs), segons els resultats d’un estudi australià publicat al Clinical Infectious Diseases.

La investigació va involucrar a presoners del Centre Correccional Lotus Glen (Queensland). En els 22 mesos posteriors a la introducció d’AADs, la proporció de persones amb infecció crònica per VHC o virèmia per VHC va disminuir del 12% a l’inici a l’1% al final de l’estudi. No obstant, una gran part de les persones tractades amb AADs es van perdre durant el seguiment i un petit nombre de persones es van reinfectar després de la curació.

“La microeliminació del VHC està a punt de realitzar-se en una gran presó australiana, 22 mesos després de l’accés il·limitat a la teràpia amb AADs”, comenten els investigadors. “La teràpia amb AADs va ser molt acceptable en aquesta població”.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha establert l’objectiu de l’eliminació del VHC com una amenaça per a la salut pública per l’any 2030. La clau per assolir aquest objectiu és l’eliminació de la infecció en poblacions específiques, també anomenades “microeliminació”. El VHC és altament prevalent entre els presos, i la prevalença és especialment alta entre les persones privades de llibertat amb antecedents de consum de drogues intravenoses.

Des del març del 2016, s’ha proporcionat accés il·limitat a AADs a persones amb infecció crònica per VHC a Austràlia. Aquest programa de tractament s’estén a la presó.

Els investigadors volien avaluar l’impacte del desplegament d’antivirals d’acció directa sobre la prevalença i incidència del VHC entre els presos. Van utilitzar com a cas d’estudi el Centre Correccional Lotus Glen, una presó d’alta seguretat per a homes amb 800 reclusos.

Les persones amb el VHC crònic es van identificar a través d’un examen de rutina i se’ls va proporcionar una teràpia amb AADs que va durar fins a 24 setmanes. Els homes que van rebre AADs van ser assessorats sobre com evitar la reinfecció amb el VHC. Els que van ser alliberats a la comunitat estaven vinculats a l’atenció de salut proporcionada en hospitals públics i clíniques de salut sexual.

Els investigadors van controlar la captació d’AADs, la proporció d’individus tractats que van aconseguir una resposta virològica sostinguda (RVS) 12 setmanes després de la finalització de la teràpia i les tendències en la prevalença d’infecció crònica per VHC en els 22 mesos posteriors a la introducció d’antivirals d’acció directa.

Un total de 125 homes van ser avaluats per a la teràpia amb AADs. Quatre persones van rebutjar el tractament i dues van ser transferides a una altra presó. Els 119 homes que van iniciar la teràpia tenien una edat mitjana de 34 anys i el 12% tenien cirrosi hepàtica. Aproximadament dos terços tenien el genotip 3a del VHC i el règim amb AADs més comunament emprat va ser una combinació de sofosbuvir i daclatasvir que va durar 12 setmanes.

Al final del període d’estudi, 12 persones van romandre en teràpia i nou es van trobar en seguiment postractament abans del tall de RVS. Dels 98 restants, 32 es van perdre durant el seguiment, inclosos 22 individus alliberats a la comunitat.

“La considerable proporció perduda durant el seguiment posa de relleu la naturalesa complexa del tractament i l’avaluació posterior al tractament en un entorn amb alts nivells de transició”, escriuen els autors, que suggereixen que això apunta a una “necessitat de millorar l’enllaç entre les correccions i els serveis comunitaris de tractament del VHC”.

Els resultats del tractament es van poder avaluar en 66 pacients, i el 97% d’aquests individus van aconseguir una RVS. Dos homes van experimentar una recaiguda virològica i va haver-hi sis casos de reinfecció.

Immediatament abans del llançament dels AAD, s’estima que el 13% de les persones tenien infecció crònica pel VHC. Això havia caigut a aproximadament un 4% després de 12 mesos i a només un 1% després de 22 mesos. 

Dels nou homes amb virèmia del VHC al final del seguiment (desembre del 2017), cinc havien començat el tractament amb AADs i els quatre restants estaven sent avaluats per rebre tractament.

“L’estreta relació entre l’ús de drogues injectables, l’empresonament i la prevalença de virus transmesos per la sang fa que els centres correccionals siguin un escenari crucial per un millor accés a AADs i àmplies estratègies de prevenció”, conclouen els investigadors. “L’èxit de l’eliminació del VHC a nivell de la població requerirà un tractament eficaç contra el VHC i programes de prevenció tant per a les persones que s’injecten drogues com per a les persones que estan empresonades”.

 

Font: infohep.org
Notícia traduïda per l’ASSCAT

22/03/2018

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

ET PODRIA INTERESSAR

Desde aquí puedes compartir esta publicación. ¡Gracias!

Related Post